Patrimoni bibliogràfic i mecenatge

Escrit per | Amb data: | Articles | Arxivat a:

logo-europe-for-cultureEl 2018 celebrem l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Una oportunitat única per celebrar la riquesa i diversitat del patrimoni europeu. Aquesta commemoració aprovada pel Parlament Europeu i el Consell d’Europa el 17 de maig de 2017, vol sensibilitzar la societat sobre la història i el llegat cultural compartit i reforçar un sentiment de pertinença a un espai comú.

Quan parlem del patrimoni cultural pensem en monuments i jaciments, amb elements festius del folklore o bé amb paisatges singulars i ben protegits. Però hi ha altres formes del patrimoni,  com són les col·leccions conservades i gestionades per museus, arxius i biblioteques que acostumen a ser les més oblidades.

Com a bibliotecària-documentalista voldria referir-me precisament a una part significativa del nostre patrimoni, que és poc coneguda; em refereixo als fons bibliogràfics de caràcter patrimonial -que van des dels inicis de la impremta fins a principis del segle XX- i que es conserven a la biblioteca del Centre de Lectura de Reus.

Aquesta entitat cultural, que va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura l’any 2013, destaca per haver conservat, incrementat i catalogat aquest llegat patrimonial i per haver-lo posat a disposició del públic i dels estudiosos en general. Una tasca que s’ha fet al llarg dels anys i amb un treball al rerefons que ha durant dècades. El treball previ, va ser la inquietud per part dels directius de l’entitat per trobar el finançament que permetés la identificació i catalogació dels llibres més antics. L’equip directiu de Josep M. Balañà[1] va mostrar molt d’interès en el patrimoni, i es van buscar recursos a través de persones destacades que hi volguessin col·laborar econòmicament. En aquest sentit,  Antoni Pedrol Rius, soci d’honor del Centre de Lectura, va ser clau per  haver dotat l’entitat de finançament per convocar uns premis per a la recerca, i també per a la constitució d’unes beques per a la catalogació dels fons bibliogràfics més antics de l’entitat i de la ciutat de Reus.

Els treballs resultants són els catàlegs amb la descripció acurada de les col·leccions que durant molts anys es van anar aplegant, provinents de procedències diverses i esperant una millor adequació. Aquests catàlegs donen mostra de l’important llegat bibliogràfic que es conserva avui a la biblioteca del Centre de Lectura de Reus i com s’ha anat configurant aquest fons que la converteix en una de les biblioteques patrimonials més antigues del país.

Els llibres més antics de la casa són els dels segles XV, XVI I XVII i estan descrits al Catàleg del fons de la reserva de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, segles XV, XVI i XVII[2]; cal tenir en compte que la biblioteca ha anat incrementant el fons des de la seva publicació i el nombre de volums totals.

Com a col·lecció ben singular la biblioteca guarda els llibres procedents del donatiu que el diplomàtic i bibliòfil Eduard Toda va fer al Centre de Lectura. El

Catàleg del fons Toda de la Biblioteca del Centre de Lectura (1984-1985)[3] aplega 800 obres amb un total de 1100 volums. És un fons de llibres en anglès majoritàriament, adquirits durant els seus viatges i la seva estada a Londres. També hi trobem alguns títols en alemany, italià i portuguès i per la seva temàtica són principalment llibres d’història, geografia, viatges, biografies i literatura. Es distingeixen físicament per la seva bona enquadernació, i principalment pel seus ex-libris de tres tipus diferents, però tots amb el símbol del bou que identifica els llibres d’Escornalbou, donat que Toda va ser propietari del castell.

 El grup més nombrós del fons antic són els llibres del segle XVIII i procedeix  en la seva majoria del donatiu Ventura, tot i que n’hi ha un nombre considerable que està només identificat amb signatures manuscrites de particulars i de preveres i d’altres que no porten cap identificació sobre la seva procedència. El Catàleg del fons del segle XVIII (1989)[4] descriu un fons de 1060 títols i 1374 volums, entre els que hi destaquen un bon nombre de llibres dels principals impressors de l’època. Joaquín Ibarra, Benito Monfort o Antonio Sancha.

Han passat els anys, i avui el Centre de Lectura té aquest fons accessibles a través del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya i també forma part del Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC).

Un cop s’ha fet la feina de descriure aquest fons, segueix la valoració  qualitativa d’aquests. Entre aquests treballs que ajuden a posar en valor la riquesa d’aquest patrimoni, voldria destacar els de M. Rosa Molas [5] sobre els incunables de la biblioteca i el de l’historiador Josep Fàbregas sobre el fons patrimonial de la biblioteca del Centre de Lectura El Catàleg del fons antic de la biblioteca del Centre de Lectura.[6]

Antoni Pedrol Rius, fill il·lustre de la ciutat i soci d’honor del Centre de Lectura, va ser degà del col·legi d’advocats de Madrid des del 1973, president del Consell General de l’Advocacia des del 1974 i president de la Unió Iberoamericana de Col·legis d’Advocats des de la seva fundació (1976). També va ser senador reial a les corts constituents del 1977 i conseller d’estat. Com a reusenc, va tenir una activitat de col·laboració amb el Centre de Lectura com a impulsor de la recerca i del patrimoni, una col·laboració iniciada a començaments dels anys vuitanta. En certa manera aquest paper de mecenatge va precedir al que avui desenvolupen les empreses més solvents del país amb l’objectiu de destacar el seu compromís amb la cultura.

L’historiador Pere Anguera i també el filòleg Josep Murgades han descrit en part aquesta labor de mecenatge i n’han explicat fins i tot la part anecdòtica de les visites al xalet de Cala Morisca per mirar d’obtenir un finançament per als projectes de l’entitat[7]. Dels seus escrits, m’agradaria destacar la voluntat de  Pedrol Rius en formar persones  -com a condició a la seva col·laboració- més que no pas en invertir en la rehabilitació de les infraestructures de l’edifici. Potser gràcies a aquesta exigència,  algunes bibliotecàries hem adquirit un gust i un interès pel llibre antic que ens ha acompanyat sempre.

Actualment, el Centre de Lectura gaudeix d’un prestigi com a entitat dedicada a la cultura que s’ha aconseguit gràcies a l’esforç i a la dedicació de persones que han cregut en el seu projecte cultural des de diversos àmbits, i que han col·laborat d’una manera o altra en la seva perdurabilitat. La mostra més destacable d’aquest reconeixement ha estat el premi Nacional de Cultura, el qual òbviament engloba també la part bibliogràfica i patrimonial, molt considerable en quantitat i en qualitat, i que la converteix en una de les biblioteques més importants de Catalunya.

El llegat del passat del qual se n’ha tingut cura, ens permet mirar el nostre futur amb un gran valor educatiu també com a ciutat. L’any Europeu del patrimoni cultural és una bona excusa per posar en valor el patrimoni bibliogràfic de la ciutat de Reus, que és també patrimoni universal.


[1] Ballester, Joan.  A contracorrent: des del record fins al present. Lleida: Pagès editors, 2015.

[2] Catàleg del fons de la reserva de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, segles XV, XVI i XVII, a càrrec d’Assumpció Estivill i Concepció Miralpeix (1983).

[3] Catàleg del fons Toda de la Biblioteca del Centre de Lectura (1984-1985), a càrrec de Núria Terrades.

[4] Catàleg dels fons del segle XVIII del Centre de Lectura (1989), a càrrec de Cristina Barbé.

[5] Molas, M. Rosa. ‘Incunables. Un viatge al segle XV’ a Revista del Centre de Lectura, 6 abril 2013; ‘La Biblioteca del Centre de Lectura augmenta el seu patrimoni bibliogràfic amb un incunable imprès a Roma per Stephan Plannck’ a Revista del Centre de Lectura, 10 novembre 2016.

[6] Fàbregas, Josep.  ‘El Catàleg del fons antic de la biblioteca del Centre de Lectura’ a Revista del Centre de Lectura, 11 de maig 2013.

[7] Anguera, Pere. ‘Antoni Pedrol, mecenes de la recerca’ a Revista del Centre de Lectura. Núm. 47 (1992) i posteriorment  a Exercicis literaris: [recull d’articles]. Reus: l’autor (Gràfiques l’Estel), 2004. Murgades, Josep. ’Antoni Pedrol Rius, un mecenatge ponderat’ a Revista del Centre de Lectura. Núm. 47 (1992).

Descarrega PDF Versió en PDF