2018


La misèria del capitalisme

Fi de la història? L’historiador Josep Fontana aporta en aquest compendi d’articles –ressenyat per Xavier Ferré– un conjunt d’escenaris culturals i polítics que tenen en comú les contradiccions socials del poder. L’assaig aboca el lector a prendre una actitud activa al voltant de la base econòmica i política de l’emergència del feixisme tecnocràtic i, en conseqüència, de l’organització i projecció de vies alliberadores a les societats industrials avançades. El materialisme històric, malgat tot, no és mort.


Quan la perifèria és centre

Pedrolo, un dels grans novel·listes socials del nostre imaginari literari, concreta a Tocats pel foc uns ambients que hom creu marginals però que acaben esdevenint pólvora alliberadora. Els ambients oprimits, enllà de caure en la decrepitud, acaben esdevenint una égloga al socialisme. Ressenya de Xavier Ferré del llibre de Manuel de Pedrolo: Tocats pel foc, Manresa: Tigre de paper, 2017, 116 p.


Recuperació d’una tradició cartogràfica

El 17 de setembre de 2018 es van presentar a la sala d’actes Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, els dos primers volums de l’Atles manual d’Història de Catalunya sota l’autoria de Victor Hurtado, que actualment està treballant en el darrer lliurament. Ambdós volums recullen la síntesi d’una part definitòria de la nostra història i la seva finalitat és aportar la cartografia com a instrument per a situar els factors clau: el temps i l’espai.


Patrimoni bibliogràfic i mecenatge

Amb motiu de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultual (2018), la bibliotecària-documentalista Cristina Barbé fa palesa la important tasca del Centre de Lectura de Reus de conservació dels fons bibliogràfics de caràcter patrimonial des dels inicis de la impremta fins a principis del s. xx. També recalca el gran nombre de fons i col·leccions que posseeixen i l’accessibilitat d’aquests a través dels catàlegs.
També explica la rellevant tasca d’Antoni Pedrol Rius, fill il·lustre de la ciutat i soci d’honor del Centre de Lectura de Reus, que va exercir de mecenes del Centre i fou un element clau per aquesta entitat.


Quin dia va néixer, Pròsper de Bofarull?

En aquest breu article —escrit per Jaume Massó— es planteja, tal com diu el títol, quin dia va néixer l’arxiver i historiador reusenc Pròsper de Bofarull. La data del seu naixement ha estat objecte de diverses vacil·lacions i ambigüitats per part dels diferents estudiosos, ja que algunes fonts, com la del mateix Pròsper de Bofarull, són equivocades o incertes. Jaume Massó corregeix aquest error persistent i aclareix al lector aquest dubte.


Joan Roig i Solé entre els setze fills il·lustres de Reus als bitllets locals del 1937

Enguany que commemorem el centenari de la mort de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé (Reus,1835-Barcelona,2018), tan oblidat en la memoria col·lectiva recent, ens sorprèn cada cop que comprovem com n’estava de present en el record dels reusencs ben avançat el segle XX. Tant present estava, que durant un any i mig va anar de mà en mà…en un humil billet de mitja pela, a l’abast de rics i de pobres, de creients i d’ateus, de nadius i de refugiats. De ben segur que això l’hauria complagut.


Notes sobre l’escultor Joan Roig i Solé (Reus, 1835 – Barcelona, 1918)

Resum biogràfic de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé (1835-1918), redactat amb motiu del centenari de la seva mort i de l’exposició commemorativa que és oberta a la sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus fins al 16 de juny de 2018. En aquestes notes escrites per Jaume Massó es fa un recorregut per la seva trajectòria com escultor des dels seus inicis, fent un repàs de les diferents exposicions artístiques en què va participar, les seves obres i on les podem trobar i, finalment la seva tasca en representacions infantils.


Ressenya –a càrrec del filòleg Joaquim Mallafrè– del recull de poemes d’Aureli Trujillo

Joaquim Mallafrè ens fa una ressenya del recull de poemes d’Aureli Trujillo, Entre marges. El recull va ser presentat al Centre de Lectura el 19 d’abril de 2018 i va tenir una gran acollida a la sala Miquel Ventura. Joaquim Mallafrè destaca les imatges marineres dels poemes de Trujillo; el vent, que el fa més reusenc, i que no necessita recórrer a la rima per aconseguir un llenguatge poètic. Mallafrè admira la dedicació poètica de l’autor, la qualitat i la formació.


Mallafr(h)edonisme

Màrius Serra ens parla sobre la publicació del volum Uns i altres sobre la panoràmica de l’obra del reusenc Joaquim Mallafrè Gavaldà. El volum aplega diferents textos dividits en dos blocs: els Uns, que tenen com a objecte d’estudi autors del seu entorn reusenc i els altres, en què trobem consideracions sobre les seves traduccions de l’anglès al català d’autors de gran pes. Màrius Serra ens proposa vuit paràgrafs, associats a les vuit lletres del cognom de Mallafrè que ens permetin arreplegar alguns dels aspectes més rellevants d’aquest llibre.


Pregó del LXXI Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura

La filòloga Fina Masdéu és la convidada a fer a glosa de la 71a edició del Concurs Exposició Nacional de Roses per part del Centre de Lectura de Reus. Després de manifestar els seus agraïments als organitzadors de l’esdeveniment, parlarà sobre la seva relació amb les roses durant la seva infantesa. A continuació, farà un recorregut per la història de la literatura on trobem la presència d’aquesta flor que representa l’escut reusenc i explicarà una petita història en què les roses en són les protagonistes. Finalment, farà referència a altres protagonistes de l’esdeveniment: l’autora del cartell i els roseristes, i acabarà convidant-nos a gaudir d’aquest magnífic espectacle.


Els retrats de bust escultòric de Josep Anselm Clavé

Un repertori provisional dels prototips seriats més freqüents de retrat escultòric de bus del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé. Tot i que no va ser fins després de la seva mort que s’inicia la representació de la seva imatge en diferents suports.

Trobem tres prototips del bust escultòric de Clavé. El primer, data de 1874 i fou esculpit en guix per Joan Roig i Solé que ens presenta unes característiques molt realistes. El segon prototip està esculpit en marbre per l’escultor Manuel Fuxà i Leal amb decoració laurifòlia. Finalment, el tercer prototip és, també, obra de Manuel Fuxà i va ser inaugurat a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888. Aquí s’ha assimilat la imatge de Clavé a la d’un dirigent burgès de la Restauració.


Ressenya: L’economia social catalana

Una reflexió al voltant de la via cooperativa –com a opció alternativa a les grans acumulacions de capital monopolista– en un context de crisi estructural, sense retorn, de l’anomenat ‘Estat del Benestar’, artefacte socialdemòcrata que en el moment de la seva expansió europea –entre els anys cinquanta i vuitanta– serví, fonamentalment, per a contrarestar l’àrea d’influència economicopolítica del socialisme real. Material de treball que, per la capacitat de síntesi, ofereix un guiatge en el marasme social i polític vigent “devorador de Persones i de Pobles”.


DOMINA, ressenya

Pedrolo dissenya una situació de revolta contra l’opressió judicial, que esdevé, alhora, una oposició de masses al control de decisions arbitràries de l’estat. Model de narrativa pedroliana gens a veure amb la literatura de l’absurd, i sí, per contra, amb diverses cruïlles decisòries pròpies de la condició humana.


Els llocs literaris: Ermita de Jordi Llavina

El nou llibre de Jordi Llavina parteix d’una pujada a peu a l’ermita de Sant Pere del Puig de la Selva del Camp, poble natal de la seva mare, d’on en guarda molts records de les seves estades de joventut. Llavina construeix un llarg poema de 1.400 octosíl·labs al llarg dels quals encadena la mirada del caminant, els records anteriors del lloc i pensaments, reflexions i memòria de l’autor sobre molts altres temes. Editat per Meteora es complementa amb un recull fotogràfic de Josep Massana i un epíleg de Mónica Miró i Vinaixa.


El darrer dietari de Josep Santesmases

Els aiguats i posterior desbordament del riu Gaià, l’any 2015, fan que Josep Santesmases prengui la iniciativa d’escriure un dietari per a oferir-nos la crònica d’aquell temps. Si a l’inici trobem l’anècdota de Vila-rodona, a mesura que avancem en el text ens anirem trobant amb el ressò del paisatge comarcal i nacional, la cultura, la política, l’art, el pensament… El llibre és com un riu: ens aporta serenitat en la descripció dels meandres, però ens tiba i exercita davant l’evolució del món i de les realitats que ens arrosseguen.