E.E. Ernst & Erica de Montserrat Corretger

La segona novel·la de l’escriptora Montserrat Corretger és una obra tant o més ben reeixida que la primera. De fet, n’és una continuació, la història enllaça amb personatges de l’anterior, però a partir de 1953. Fa un salt de 1939 a 1953, se situa en els anys de la dictadura franquista espanyola, vuit anys després de la II Guerra Mundial, i s’allarga fins al 1969. I, així com la primera era una novel·la coral, amb un protagonisme repartit entre diversos personatges –tot i que sobresortia Ernst Hablützel–, aquesta segona se centra en dos personatges principals: el mateix Ernst i un de nou, Erica, com ja anuncia el títol. La clau de la novel·la està en la relació que s’estableix entre Ernst i Erica, el guia o mestre amb experiència i el personatge jove que aprèn a viure. 

La nova novel·la s’inscriu dins del bildungsroman, una novel·la de formació o d’aprenentatge. Fidel a la definició original, l’autora, conscientment o inconscientment, assoleix els dos objectius bàsics que va establir Karl Morgenstern, a final del segle XVIII, durant el romanticisme, quan va sorgir el concepte d’aquest tipus de narració: mostrar l’aprenentatge del personatge fictici i educar el lector. D’aquesta manera Corretger, salvant les distàncies d’època, pren el relleu de les primeres novel·les alemanyes del gènere, com Els anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister de Goethe o l’Hiperió de Holderlin, que tenien molt clara la intenció d’instruir el públic lector, i en manté l’objectiu. Aquestes primeres novel·les de formació obren pas a d’altres obres que segueixen el mateix patró, en les seves múltiples variacions, que també trobem en les narracions de Charles Dickens, David Cooperfield o Grans esperances, de Herman Hesse, el Demian, o de Thomas Mann, escriptor que, precisament, plana per sobre la novel·la de Corretger de manera persistent, i de qui fa aparèixer la referència de dos dels seus bildungsroman: La muntanya màgica i Tonio Kröger. Des d’aquest plantejament de novel·la de formació l’autora aconsegueix submergir-nos en una lectura estimulant, profunda i exigent que obre la ment a noves reflexions, noves lectures o relectures literàries i filosòfiques i a coneixements diversos sobre la història política i social reusenca i europea. Un cop més l’autora crea aquest pont entre el món local i l’internacional, de manera que ens mostra un punt de vista ampli i cosmopolita de la realitat del moment que narra.  

Si ens centrem en el personatge d’Erica també segueix els tres trets principals de la definició posterior que fa Dilthey de les novel·les de formació: primer, presenta un personatge jove; segon, exposa com entra a la vida i busca ànimes afins a la seva en l’ambient familiar, a l’escola i a l’entorn, com troba l’amistat i l’amor, com entra en conflicte amb la dura realitat del món que l’envolta –en el cas d’Erica xoca amb la repressió i manca de llibertat de la dictadura–, com es construeix la persona, es troba a si mateixa i pren consciència del seu paper a la societat. I, en darrer terme, crea un desenllaç feliç o optimista per a la protagonista, amb un final obert que permet la possibilitat d’una continuació de la història. 

I, per deixar ja de banda les coincidències amb aquest gènere, només un darrer apunt: tot i que s’entén que la novel·la de formació es refereix a la persona, a qualsevol ésser humà, la crítica literària sobre el bildungsroman destaca que aquest tipus de novel·les han estat majoritàriament protagonitzades per personatges masculins, per tant, ni que sigui per donar un valor més a la novel·la de Corretger, la seva s’afegeix a les poques que mostren la formació d’un personatge femení, al costat de Jane Eyre de Charlotte Brönte, Moll Flanders de Defoe, Little women de Louisa May Alcott, o, més a prop, de Solitud de Caterina Albert i Aloma de Mercè Rodoreda. 

L’aprenentatge i creixement interior a través de la novel·la arriba, a banda de per les experiències vitals, a partir de dos itineraris de lectura: el d’Ernst, i el d’Erica. Lectures, al cap i a la fi, que l’autora proposa, de manera que convida i alimenta l’interès i les ganes de llegir-les i conèixer-les més a fons. I ho fa, en alguns casos, amb citacions de fragments i reflexions extretes d’aquestes obres com un petit tast que provoca la curiositat per descobrir-les. Per mostrar alguns exemples de l’itinerari que marca i configura els gustos i el pensament d’Ernst trobem Ortega y Gasset, Sándor Márai, Edward Bellamy, Thomas Mann, Moravia, Kierkegaard, Irène Némirovky, Ernst Jünger, Proust o Bilenchi, entre d’altres. Alguns d’aquests autors sobresurten especialment perquè Ernst els recomana a Erica, en el seu paper d’instruir la jove, com és el cas, per exemple, d’Els indiferents d’Alberto Moravia o Tonio Kröger de Thomas Mann. Es fa palès en diverses ocasions al llarg del llibre el paper d’Ernst com a guia lector, que desenvolupa aquest rol de manera conscient: “Vol que les dues noies de casa entrin en aquesta literatura tremenda, d’una magnitud artística i humana insospitada en el món on viuen. I que entenguin la lluita entre art i vida en les consciències dels personatges. No sap com encomanar l’entusiasme en què s’immergeix ell quan entra en el pensament i les paraules de Mann. […] Per això vol que almenys Erica, que ara encara és a prop seu, pugui deixar-se anar entre els protagonistes d’aquest conte” (p. 278). De totes maneres, tot i que Ernst n’és el formador principal i la seva biblioteca la font de moltes lectures d’Erica, no és el seu únic mentor, com és natural. A l’entorn d’Erica apareixen altres personatges que conformen el seu itinerari lector com el seu pare Enric, Xavier Amorós, Cesc o Yves. La línia de lectures d’Erica mostra l’evolució i creixement de la jove que transita des de Maurice Baring, Enid Blyton, Jules Verne, Salgari, Bécquer i François Mauriac, fins a Moravia, Mann, Luckács, Bertrand Russell i Aldous Huxley, entre d’altres.

Com s’ha dit, la novel·la ens situa al Reus de l’època franquista i ens presenta la realitat del moment. Novament, hi apareixen referents indefugibles de la ciutat com el Centre de Lectura, la Cambra de Comerç o el Círcol i personatges de la cultura reusenca com Josep Iglésies, Joaquim Santasusagna o Ramon Amigó. A la vegada, però, no perd de vista els fets internacionals rellevants com la mort del Papa Pius XII, la del president nord-americà J.F. Kennedy, la construcció del mur de Berlín o la mobilització del Maig del 68. I també s’esdevenen els viatges de Reus a Suïssa i París que mostren el contrast de les realitats polítiques, socials i històriques. El viatge a París i Suïssa, físic i simbòlic, és sempre un viatge de creixement i d’obertura, de llibertat en relació a la situació espanyola. 

Així que avança la narració, trobem una seguit de referències culturals i artístiques de l’època que van des del cinema, l’òpera i la música fins als moviments de la cançó catalana –Els Setze Jutges, la Nova Cançó– i la francesa –Sylvie Vartan, Françoise Hardy o Jacques Dutronc– del moment.

El relat també ens regala, a diferència de la primera, moments irònics i divertits de les situacions que viu Erica de petita al col·legi, darrere dels quals s’amaga una crítica a l’educació escolar durant el franquisme. O inclou, novament, moments emotius com el final obert que mostra una imatge preciosa, sota la mirada atenta i silenciosa d’Ernst que ens transmet, sense paraules, una prolongació de la seva vida: presenciem com s’adona i evidencia el traspàs del relleu a les noves generacions, no només del coneixement i del progrés intel·lectual sinó també de l’afecte i de la tendresa viscuda i compartida. S’entreveu un reflex d’ell i Michelle en els nous camins d’Erica i Yves. 

I, per últim, també hi destaquen especialment els records d’Ernst. És, per tant, incomplet parlar de la novel·la de Corretger només des del concepte de bildungsroman, ja que d’alguna manera conté també, almenys, un altre gènere que es pot identificar, en menor o major mesura, amb unes memòries. Les memòries d’Ernst Hablützel. Paral·lelament a l’aprenentatge de la jove Erica, també s’hi desenvolupa, de manera intercalada, la memòria d’Ernst, del personatge ja madur. Mentre Erica es projecta cap al futur, Ernst es projecta cap al passat. Assistim a un seguit de flashbacks que mostren la vida d’Ernst, el seu passat a través dels records guardats en una caixa: postals, fotografies, cartes, un seguit d’evocacions que enllacen amb la primera novel·la, personatges que ja no hi són, un Reus que ha canviat. El pas del temps hi és molt present: la proximitat que sent Ernst cap al seu final i les reflexions sobre la vida i la mort. Un espai de meditació existencial molt en sintonia amb La muntanya màgica de Thomas Mann que subjau al fons del relat i aflora en més d’una ocasió.

En definitiva, la novel·la de Montserrat Corretger, més enllà de ser un testimoni històric que retrata el Reus del franquisme i de mostrar l’evolució d’uns personatges, esdevé un cant a la lectura i a l’aprenentatge, al creixement interior, a través dels llibres. Així ho corroboren les paraules d’Ernst: “quan llegim, de fet, ens ampliem la vida, viatgem, coneixem i sentim espais que, altrament, no se’ns farien presents. Cal viatjar amb el cos, visitar països i cultures distints als nostres, però t’asseguro, Rosa, que els millors viatges es fan amb la ment! […] “Són els llibres els que ens alliberen, no les persones. No te n’oblidis mai.” (p.118-119). Paraules en què ressona la veu de l’autora: «Llegir és molt important. Et permet ser lliure d’esperit i de pensament. El que no llegeix està dominat pel pensament d’altres i el que llegeix es constitueix, es configura, un pensament propi a partir de la riquesa de tots els matisos dels autors i els pensadors que llegeix. Obre molts camins. Jo comparo llegir amb viatjar. Moltes persones pensen que viatjant aprenen molt, i és cert, però si es fa de manera conscient. El viatge mental és tant o més ric que el físic. Fins i tot, t’obliga a canviar, a transformar-te, a fer una catarsi, a replantejar-te coses que tenies assumides. Està constantment modelant-te. No es tracta de llegir molt, sinó seleccionant». Així responia Corretger a la pregunta sobre la importància de la lectura quan la van entrevistar en rebre el guardó del Coneixement de l’Ajuntament de Reus (Diari Més, 10/3/25).

E.E. Ernst & Erica és, precisament, de les lectures que ens impulsen a aprendre, a pensar, a créixer interiorment, a enriquir i ampliar el pensament i a transformar-nos.