Sis aerogeneradors al Baix Camp. Només aquests?

De fa uns dies s’ha desfermat una altra polèmica per la proposta de posar 6 nous aerogeneradors a les comarques tarragonines. En concret es tracta de la proposta de posar 6 aerogeneradors de 4,9 MW cadascun (en total 29,4 MW) al Baix Camp: 2 aeros al terme de Riudecanyes, i 4 al terme de Montbrió del Camp. La proposta ve d’una empresa de fora de Catalunya.

Els 4 motius dels quals se solen oposar a projectes d’aerogeneradors no es tradueixen a la realitat del que passa quan es fa un projecte eòlic concret. Vegem que diuen i com la realitat ho desmenteix.

1- Diuen: “els aerogeneradors provoquen un impacte ambiental i paisatgístic i causen la destrucció del paisatge agrícola i natural”

Aquesta mena d’afirmacions denoten que no s’ha visitat mai un sol parc eòlic situat en terrenys agrícoles ni en espais naturals. N’hi ha moltíssims a Europa i només cal travessar la frontera que ens varen imposar fa segles, per constatar la realitat: els camps de conreu continuen fent la tasca que feien abans d’implementar el projecte eòlic i els espais naturals continuen mantenint les seves funcions.

2-Diuen: “els aerogeneradors fan soroll, causant molèsties per als veïns”
Els aerogeneradors moderns pràcticament no fan soroll. Fa més soroll el vent que bufa no pas les pales en girar.

3- Diuen: “els aerogeneradors afecten econòmicament al territori i al valor del nostre entorn”

Contràriament al que se sol dir, els aerogeneradors aporten riquesa als municipis on se situen i en cap cas minven cap valor de l’entorn on se situen. I en bastants indrets són un esquer per a visitants de fora.

4- Diuen: “els aerogeneradors són projectes especulatius: energia que no es queda al territori”

Qualsevol projecte d’aprofitament del vent requereix una certa inversió. I qui la fa (sigui una empresa privada, una cooperativa o un grup de persones que formen una comunitat ciutadana), espera recuperar la inversió en un temps prudencial. Per una altra banda, un projecte renovable connectat a una xarxa de distribució, serveix per alimentar les necessitats energètiques de l’entorn on es genera.

Aquesta mena d’afirmacions que se solen fer sovint, doncs, no quallen amb la realitat del que passa quan es posen en funcionament aerogeneradors.

Posar 6 aerogeneradors al Baix Camp és una petita i clara mostra del model d’energia local i distribuïda, que deixarà uns bons ingressos als municipis on es posen els 6 aerogeneradors.

Si aquests projectes els promouen empreses que no són de la comarca, sol ser degut a la deixadesa municipal i comarcal, atàvica al nostre país, que durant anys i panys ha romàs impassible davant la crisi climàtica causada per la crema de materials fòssils (a la indústria, a l’agricultura, als habitatges i als negocis). I amb xerrera i actituds negatives no es fa front a l’escalfament global.

Un aerogenerador, situat en qualsevol indret del país, clar que modifica el paisatge, com ho ha fet qualsevol activitat humana (des de tallar un arbre per aixecar una cabana, fins a llaurar i conrear un camp), i com ho continua fent qualsevol activitat que avui es faci (des de construir habitatges com plantar fruiters, o cereals). Modificar el paisatge, és el que sempre ha fet la humanitat des que va començar a poblar la Terra. El problema no és si es modifica el paisatge, sinó que, en tot cas, des del punt de mira de l’ecologia, podria ser si l’actuació destarota les funcions ecològiques de l’indret on es posen els aerogeneradors, cosa que habitualment no passa en els projectes eòlics. I en tenim incomptables exemples arreu d’Europa.

Els que fan oposició al projecte concret del Baix Camp, tenen idea de quina hauria de ser la potència instal·lada de generació en aquests dos municipis per cobrir les seves respectives necessitats d’energia? Segons els Informes de Transició Energètica -ITE, TE21 a Comarques i Municipis (publicats per Ripollès Desenvolupament, Agència d’Energia del Ripollès, Associació́ Leader Ripollès Ges Bisaura i ENFOCC – Energia Forest i Canvi Climàtic), per assolir el total alliberament de l’esclavatge fòssil i nuclear, un petit municipi com Riudecanyes hauria de disposar d’uns 10 MW de generació i Montbrió del Camp uns 17 MW. I la comarca del Baix Camp, per fer realitat el 100% renovable, com pregona el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, en necessitaria més de 1.200 MW (segons els Informes de Transició́ Energètica – ITE) o més de 1.500 MW (segons el Pla Territorial – PlaTer fet públic recentment per l’ICAEN).

La comarca del Baix Camp i els seus municipis, ara com ara, tenen una ben clara dependència de l’energia fòssil i nuclear, i són clarament deficitaris en generació d’energia renovable (mentrestant van cremant materials fòssils i fent servir electricitat nuclear), tot i que disposen de prou riquesa renovable per aprofitar. Segons el Pla Territorial – PLATER, la comarca hauria de tenir instal·lats 1.581 MW (903 MW en solar FV i 678 eòlics) per aportar la seva part de corresponsabilitat que es deriva de la Prospectiva Energètica de Catalunya – ProEnCat. Avui en dia, a la comarca del Baix Camp, solament hi ha en tràmit 69,7 MW eòlics. Per tant, la comarca té al davant, un enorme repte i moltíssima feina per fer!Figura 1. Mostra els objectius preliminars del PLATER al Baix Camp comparat amb l’estat actual dels projectes en servei in curs

Si es vol fer una avaluació de l’energia que necessita un municipi o una comarca qualsevol de Catalunya, avui la ciutadania catalana disposa d’una elaborada eina per modelar la demanda d’energia de qualsevol territori català, doncs hi ha accés lliure al model de simulació plasmat en la web TE21 (que es va poder materialitzar gràcies a l’associació Eurosolar Catalunya) on qualsevol entitat territorial pot estimar les seves necessitats, en funció de les dades que vulgui posar d’entrada al model i així poder anar definint el camí a seguir per assolir el ple alliberament de la dependència dels materials fòssils i nuclears, que encara avui dominen el panorama energètic de tots els municipis de Catalunya, amb l’absoluta indiferència d’aquells que s’oposen a qualsevol projecte de generació amb el Sol o el vent.

En plena emergència climàtica i ecològica com la que vivim, solament té sentit fer oposició als projectes que proposen diverses empreses, si es disposa localment de la capacitat per materialitzar projectes de generació que encaminin la comarca cap a assolir els objectius avaluats en el ProEnCat. I a Catalunya tenim, sortosament i de fa anys, exemples ben concrets d’energia ciutadana, tant en tecnologia solar com en tecnologia eòlica. Fins i tot hi ha a disposició de la ciutadania una guia europea (Community Energy: A Practical Guide to Reclaiming Power) elaborada cooperativament per Friends of the Earth Europe, REScoop (la Federació Europea de Comunitats Energètiques), i Energy Cities (la xarxa de ciutats europees per l’energia). I avui, a Catalunya, disposem del text en la nostra llengua (Energia Comunitària: Una Guia pràctica per recuperar el poder en l’energia), que ho va fer possible la Taula Social de l’ANC.

I en cas de no tenir capacitat, que es pot fer? La millor via no és precisament fer oposició als projectes que es proposen. El camí a seguir ens l’han mostrat, de fa anys, diversos projectes eòlics i solars que s’han desenvolupat a diferents països europeus: entrar en contacte amb les entitats que proposen els projectes, manifestar-los les preocupacions que hi pugui haver i establir un procés de diàleg i de negociació que pugui menar a un acord en què les dues parts hi puguin sortir guanyant.

Negar-se radicalment a explorar vies d’acord significa, de fet, donar suport al manteniment del sistema fòssil i nuclear que ens va imposar la dictadura franquista i els monopolis d’energia que va crear, i que avui els incendiaris del clima malden per mantenir eternament. També vol dir col·laborar activament en fer que el nostre país continuï encadenat a les  emissions de gasos d’efecte hivernacle i a la generació de residus nuclears. Què diran els nostres descendents d’aital irresponsabilitat?

Avui, les tecnologies per aprofitar l’energia del Sol i del vent i les tecnologies per poder emmagatzemar l’energia neta generada, van fent el seu camí (avui ja són els sistemes de generació de més baix cost d’instal·lació arreu del món) i, per tant, ja signifiquen una clara disrupció de l’obsolet sistema d’energia basat a cremar materials fòssils i fissionar-ne de nuclears. Només cal veure les xifres per a molts països del món per adonar-se del capgirament que s’està gestant.

Fig. 2 Imatge mostrant les inversions al món en Transició Energètica

Anar posant traves a la materialització de projectes de generació renovable i d’emmagatzematge simplement vol dir empènyer el nostre país cap a un estimball, ja que totes les activitats econòmiques (siguin del sector que siguin) es van descentralitzant i situant-se a la vora dels indrets on hi hagi la generació d’electricitat al millor preu, i aquests indrets van essent els que disposen de generació d’electricitat amb el Sol i el vent.