De formació autodidàctica, Ramon Amigó començà com a agent comercial en empreses exportadores de fruits secs reusenques i, en la seva darrera etapa laboral, encarregat d’afers exportadors en una empresa gràfica. Amb tot, la seva vinculació amb l’excursionisme científic el feren interessar pel coneixement històric i lingüístic dels termes del Camp de Tarragona. La seva relació essencial amb el geògraf Josep Iglésies i amb l’erudit i activista Joaquim Santasusagna accentuaren l’interès d’Amigó per l’estudi conscient del territori, que es definí en la intervenció activa a l’Associació Excursionista de Reus a partir de 1950 i en la catalanització del seu Butlletí, a partir dels anys anys seixanta.
Cal destacar que a partir de la segona meitat dels anys quaranta, aquest filòleg reusenc participà en concentracions culturals clandestines, conegudes amb el nom de “Maquís poètic”. I, en aquest context, fou un dels fundadors el 1949 dels “Amics de la Poesia”, sota el xopluc de la Secció de Literatura de l’aleshores reobert Centre de Lectura.
El seu vessant de recercador toponímic -sota el mestratge del geògraf Josep Iglésies Fort i la seva obra La Riba. Termes municipal i parroquial (1953)- es veié materialitzat en la seves dues primeres recerques Els noms de lloc de les terres catalanes.III. Reus (1955) i Els topònims de la ciutat i del terme de Reus (1957), estudi publicat per l’Associació d’Estudis Reusencs, entitat cultural fundada el 1952. Aquest darrer treball, premi Eduard Brossa atorgat per la Societat Catalana de Geografia, comptà amb un pròleg del seu referent, Josep Iglésies. La dilatada professionalització en toponímia -primer, amb l’assessorament de Jordi Carbonell i amb la col·laboració amb Albert Manent- féu que a començaments dels anys seixanta Joan Coromines el cridés a col·laborar en la redacció de l’Onomasticon Cataloniae. Aquesta etapa comptà una seva tercera aportació, Toponímia i termes municipals i nuclis de població de Castellevell del Camp i d’Almoster (1968). Fruit d’aquesta dedicació, l’agost d 1973 Amigó prengué part en la I Trobada Onomàstica a La Sala de Comalats. El toponomista fou, en aquest sentit, un referent bàsic per a constituir el 1980 -en qualitat de Vicepresident- la Societat d’Onomàstica, Associació encarregada de nomativitzar les monografies sobre onomàstica i l’organització dels Col·loquis sobre antroponímia.
Els primers treballs filològics d’Amigó possibilitaren la seva col·laboració en la reedició actualitzada de la guia exursionista Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena (1960), obra inicial de Josep Iglésies i de Joaquim Santasusagna.
Les primeres recerques científiques no impediren, però, que l’estudiós reusenc intervingués en dues associacions ciutadanes d’especial significació: l’Associació d’Estudis Reusencs i El Centre de Lectura de Reus.
A la primera entitat -que donava compte de les recerques historiogràfiques sobre Reus i el Baix Camp-, Amigó hi exercí la funció de Secretari (1959-1975), període que, sota el seu impuls, significà una catalanització definitiva dels documents interns d’aquesta institució. També en fou President (1979-1997), conjuntura que comptà amb uns nous Estatuts (1984) i que es veié reflectida en un criteri de publicacions circumscrites a una més àmplia definició humanística i filològica. Més conjuntural -per bé que en fou un dels fundadors- fou la seva participació en el Centre d’Estudis Josep Iglésies (1982-2003).
La presidència del Centre de Lectura fou exercida per Amigó entre el juny de 1973 i el juny de 1975. Es caracteritzà per la continuïtat de publicació de la Revista de l’entitat -que comptà amb l’impuls del relleu generacional universitari d’aleshores-, per una certa modernització de les infrastructures de la institució i per l’adscripció a actes d’afirmació nacional com fou l’organització de la Flama Per La Llengua (1975), per mitjà de la Secció Excursionista de l’entitat.
A més de la participació associativa, un vessant fonamental de Ramon Amigó fou l’estreta col·laboració a començaments dels anys seixanta amb el mestre Robert Miralles -i, posteriorment, amb la professora de llengua, Teresa Miquel-, amb qui difongué l’ensenyament del català pel Camp de Tarragona. El 1964 Joan Triadú els demanà d’organitzar un curs per correspondència amb l’objectiu de congriar un nucli de professors, que alhora impartís classes a nous alumnes, que, un cop titulats, organitzessin noves agrupacions territorials comarcals d’ensenyament lingüístic. L’organització d’aquests cursos per correspondència -establerts des de la “Secció d’Estudis” del Fòrum Joventut- comptà amb el suport implícit de la Prioral de Sant Pere de Reus.
A partir d’aquesta plataforma pedagògica es dugueren a terme campanyes de sensibilització lingüística arreu del Baix Camp i el Penedès. L’any 1968, centenari del naixement de Pompeu Fabra, en fou una ocasió significada. Així, Ramon Amigó, el poeta Xavier Amorós i l’alforgenc mossèn Josep Asens, pronunciaren conferències al Vendrell, Arboç del Penedès i l’Alforja. El conjunt d’aquestes iniciatives, entre predagògiques i cíviques, fou recopilat per Amigó a L’ensenyança de la llengua catalana, des de Reus, sota el franquisme (1994).
La plena identificació de Ramon Amigó Anglès amb la seva ciutat de naixement restà reflectida en el seu assaig de caire memorialístic, Homenatges, debats i records de muntanya (2005); mentre que la seva darrera obra científica pòstuma ha estat Onomàstica del terme municipal de Porrera (2011). Cal dir que ben aviat sortirà publicada la ponència amb què participà en un curs de Postgrau -17-XI-2010- organitzat per la Universitat de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Fou la seva darrera classe universitària.
La trajectòria de Ramon Amigó pot ser definida, doncs, per tres aspectes: la identificació conscient amb el territori, el mestratge sobre nous estudiosos de l’onomàstica -fet que ha dut a parlar indistintament d’”Escola de Reus”, o d’“Escola del Camp de Tarragona”- en referència al guiatge establert pel filòleg reusenc sobre recerques toponímiques i antroponímques del Camp de Tarragona- i la seva capacitat pedagògica de difondre popularment estudis sobre noms de lloc, i llur origen, a través de revistes comarcals i locals i nacionals.Una extraordinària pedagogia del territori.