Els llibres de dedicatòries del Centre de Lectura

 |   |  Twitter

150 autògrafsCapbussar-se en els llibres de dedicatòries del Centre és fer un viatge per la història. La seva visió en conjunt ofereix el retrat de l’entitat i el prestigi que s’ha guanyat amb els anys. Moltes personalitats del món de l’art, la música, les lletres o la política, hi han rubricat la seva signatura o hi han deixat textos, dibuixos, poemes o notes musicals. El primer llibre de dedicatòries comença amb un poema escrit per Joaquim Bartrina i dibuixos de Soberano, Llovera i alguns atribuïts a Fortuny. Repassant els llibres podem veure aquells que hi són i també aquells que per motius diversos no hi van estampar la seva dedicatòria: la conjuntura,  la deixadesa, la por al rebuig o l’oblit dels responsables de l’entitat, va fer que alguns personatges destacats, que han participat o col·laborat regularment amb el Centre, no hi figurin. Joan Miró havia de signar el llibre, després d’haver dedicar una litografia al Centre l’any 1977, coincidint amb l’estrena de Mori el Merma al Teatre Bartrina però un còlic li impedí assistir a l’espectacle. A Josep Pla, qui va donar com a mínim dues conferències, es veu que no se li va gosar demanar. Joan Rebull, en volia fer una dedicatòria especial amb un dibuix que finalment no traspassà al llibre d’honor. Güell i Mercader o Eduard Toda era tan habituals a la casa que no se’n troben les seves dedicatòries.

L’any 2009 coincidint amb el 150é aniversari del Centre se’n va fer una exposició i se’n va editar un llibre-catàleg amb el recull de 150 dedicatòries. Tot triat i comissariat per Pere Anguera, qui llavors ja es ressentia de problemes de salut. La tria era per a ell “una radiografia múltiple d’una societat canviant”.  Els 150 autògrafs es van classificar en quatre apartats: les arts (art, teatre, cinema, música, arquitectura), la literatura, ciència i societat i política, amb voluntat expressa de no incorporar-hi a aquells polítics que en aquells moments estiguessin en actiu.

De les dedicatòries de tots ells en destaquen les notes musicals qui hi dedicaren Pau Casals, Lamote de Grignon, Higini Anglés o Carles Santos, els dibuixos de Joaquim Mir, Bon, Opisso, Josep Maria Subirachs o  Bigas Luna,  els poemes de Martí Folguera, Ramon Muntanyola, José Garcia Nieto o José Hierro i algunes frases que donen raó de l’estimació a Reus i al Centre. Santiago Rusiñol deia l’any 1901: “Hi ha pobles que donen llavor, altres fruit i altres flors. Reus dóna llavor, fruit i flors… És un camp, un hort i sobretot un jardí”. Blas de Otero escrivia: “Esta és la autèntica rosa de Reus, que vence al tiempo”. Ernest Lluch recordava (1978) les seves múltiples vingudes: “Després d’haver treballat a la Biblioteca, de publicar a la Revista del Centre i parlat en conferències, m’alegro de que ara quan tenim encetada la llibertat i la Generalitat hi pugui tornar a parlar, ara com a diputat socialista”. Vicent Andrés Estellés va escriure, amb motiu de la inauguració del curs acadèmic de 1984: “He passat un dia veritablement memorable al Centre de Lectura i tothom ha estat gentil i agradable amb escreix. En aquest moment, experimento una emoció fonda -de debó- que no trobe la manera de dir, com em sent. És així també -Centre de Lectura de Reus! que Catalunya s’hi fa més gran i sòlida!. Abraçades per a tothom d’un modest valencià que va arribar enlluernat pel prestigi -tot en una mitologia adolescent!- i ara acabo de comparar tanta bellesa i tant d’amor com n’hi ha aquí, en aquests prestatges, en aquestes sales ordenades, amb amor.” Noah Gordon escriu, en anglès, l’any 2003, l’agraïment a Pere Anguera a qui va venir a consultar expressament des d’EEUU sobre Joan Prim i Prats. Ricard Salvat, aprofita l’ocasió (2005) per tal de recordar les seves vingudes a La Canonja i a Reus manifestant el seu goig per haver tornat a portar a la ciutat la seva versió de  Ronda de mort a Sinera. L’any 2009 Pere Anguera hi fa constar: “Al Centre de Lectura, la meva segona casa, la meva primera universitat”. Molts anys abans (1908), amb un to “foteta”, Pin i Soler destacava: “Jo firmo modestament com Don Alfons XIII”.

Des de 2009 fins ara han continuat passant pel Centre importants personalitats que han deixat el seu missatge al llibre de dedicatòries: Artur Mas, Ernest Benach,  José Montilla, Xavier Amorós, Ramon Amigó, Joan Margarit, Salvador Giner, Josep Ramoneda, Isona Passola, Laura Borràs, Josep Fontana Lázaro, Borja de Riquer, Vicenç Navarro, Evelio Tieles, Maria Mercè Roca, David Bagés, Salvador Rueda, Coque Claret. Alfons Soldevila, Rafel Nadal o Angela Jackson.