L’energia, capacitat d’un sistema físic per a produir un treball, segons ens defineix el Diccionari de la llengua catalana, ha anat sempre lligada al desenvolupament industrial al llarg de la història. La forma de consumir aquesta energia ha provocat importants canvis en la forma de viure de les persones. L’ús massiu de carbó al segle XVIII, comportà una primera Revolució Industrial, amb l’aparició de noves classes socials i rellevants repercussions econòmiques a escala global. Posteriorment, tant el petroli, amb els nous motors d’explosió, com la implementació de les primeres línies elèctriques com a mitjà de transport i consum d’energia, van prendre el protagonisme cap a finals del segle XIX i inici del segle XX, substituint, a poc a poc, el treball artesanal per producció en cadena i generant de nou canvis en les societats del moment i una segona Revolució Industrial.
Més recentment, l’automatització de processos industrials i la utilització de l’electre com a font principal d’energia, ens ha portat avui en dia, en ple segle XXI, al domini de camps com l’electrònica, la informàtica, la robòtica i la Intel·ligència Artificial, provocant-nos una acceleració en les fites aconseguides i un futur cada cop més proper a la ciència-ficció. Una tendència cada cop més evident vers la mobilitat electrificada, substituint gasolina i gasoil per vehicles amb motor elèctric, una indústria cada cop més automatitzada i un elevat nombre de centres de dades planejats arreu del país, amb milers d’ordinadors treballant alhora, relacionats amb el nou ecosistema de la IA, fan preveure un augment considerable en les necessitats de demanda elèctrica futura.
A casa nostra, el mapa elèctric ens dibuixa un sistema productor clarament exportador cap a la conurbació barcelonina i comarques properes a l’Àrea metropolitana de Barcelona. Les tres grans centrals nuclears de Vandellòs II i Ascó I i II, amb més 3.000 MW de potència conjunta, representaven el 82% de l’energia produïda a la província de Tarragona i prop del 57% de l’energia consumida a Catalunya l’any 2024. Tot i la perillositat que comporta el combustible radioactiu que fan servir, el nul efecte que produeix al canvi climàtic, amb un procés de generació lliure de CO₂, i una producció constant independent d’hores solars o velocitat del vent, l’ha fet de nou protagonista des de les institucions europees, garantint una autonomia energètica lliure de la volatilitat de preus dels combustibles fòssils, i una eina més als objectius de descarbonització actuals.
En segona posició trobem una sèrie de cicles combinats i plantes tèrmiques, amb una potència instal·lada superior als 1.400 MW a la demarcació. La combustió de gas natural que es produeix dins del procés de generació elèctrica, provoca el lliurament d’elevades quantitats de CO₂ a l’atmosfera, amb conseqüències mediambientals fora d’objectius programats i efectes negatius sobre el nostre entorn natural. Serveixen especialment de reserva estratègica per cobrir franges horàries de màxima demanda i possibles aturades de les primeres, assegurant també una potència produïda constant un cop es posen en marxa.
Finalment, i a falta de grans embassaments a les nostres comarques que generin energia hidràulica, disposem d’un seguit de centrals d’energia renovable, lliures de contaminació atmosfèrica, especialment eòlica i solar, tant amb molins de vent escampats normalment en llocs elevats, com en grans parcs solars o en petites instal·lacions d’autoconsum arreu d’habitatges i naus industrials. Segons dades de l’ICAEN, Institut Català de l’Energia, les centrals eòliques van aportar un 7,1% i la solar fotovoltaica un 4,5% del consum total català, molt per sota del 22,9% d’energia eòlica o del 16,7% de solar fotovoltaica consumida a nivell estatal, al llarg de l’any 2024. Aquestes instal·lacions no poden garantir una producció fixa i constant, depenent de les inclemències climàtiques del moment. La generació elèctrica amb plaques solars fotovoltaiques és produïda especialment en horari d’exposició solar (10:00 h a 17:00 h), resultant nul·la en hores nocturnes. En el cas de la generació eòlica, en dies d’absència de vent, els molins eòlics resten aturats i la producció d’energia elèctrica resulta escassa. Darrerament, han proliferat projectes de centrals renovables híbrides, combinant els aerogeneradors o plaques solars amb sistemes d’emmagatzematge d’energia que regulin l’aportació d’aquesta a la xarxa elèctrica. El preu de l’energia varia al llarg de la jornada, amb valors mínims, habitualment en horari diürn, quan hi ha sobreproducció d’energia, i amb preus elevats en horari nocturn, quan el consum sol ser màxim i cal activar les centrals tèrmiques de reserva.
Per tal de solucionar aquesta manca de seguretat en una producció constant i controlada, guanyen importància projectes d’acumulació d’energia, com són les plantes d’emmagatzematge amb grans bateries elèctriques, que ajuden a equilibrar oferta amb demanda elèctrica. Recullen l’energia sobrant quan l’oferta o producció elèctrica del moment és superior a la demanda o consum total de llars, serveis i indústries, i la tornen a lliurar a la xarxa quan és el consum qui supera l’energia total generada. A casa nostra el desplegament d’aquest tipus d’instal·lacions comporta una sèrie de projectes programats per tal de garantir el màxim aprofitament. Tradicionalment, bona part de l’energia produïda i no consumida era desaprofitada, derivant-la directament cap al terra. Significava un malbaratament de recursos.
Un mètode alternatiu d’emmagatzematge d’alta capacitat previst a la demarcació, i ja existent al Pirineu català i a altres indrets de l’Estat, consisteix en els embassaments de bombeig o bombament, també anomenades centrals hidroelèctriques reversibles. Un sistema de dos embassaments a diferent alçada, acumulen energia potencial elevant l’aigua fins a la presa situada a nivell superior amb potents bombes, en moments d’excedents d’energia elèctrica produïda. Per contra, en franges horàries de màxima demanda elèctrica, aquesta energia és recuperada tornant a deixar anar l’aigua cap al pantà d’alçada inferior, on unes turbines hidràuliques transformen de nou l’energia potencial de l’aigua en energia elèctrica.
Una sèrie de projectes de futur han pres rellevància darrerament, intentant dibuixar l’evolució de l’actual mapa tant dels elements de generació com la xarxa de subministrament elèctric a la demarcació. El març del 2019 el Govern Central va publicar un protocol de tancament de les centrals nuclears espanyoles. Pel que fa a Catalunya les dates de desconnexió de les tres centrals nuclears catalanes rondaven els anys 2030 a 2035. Alhora, actualment, el mateix Govern Central treballa amb un escenari diametralment oposat, amb propostes de pròrroga de la vida d’aquestes centrals, donades les noves recomanacions d’Europa arran de la crisi energètica pel conflicte entre Ucraïna i Rússia, i els efectes de l’aturada elèctrica que vam patir el passat 2025. L’episodi d’aturada elèctrica que va tenir lloc els dies 28 a 30 d’abril de 2025, va afectar a més de 50 milions de persones a tota la península Ibèrica, i va fer replantejar l’estratègia de generació elèctrica programada per l’Estat. La manca d’una alternativa real de la potència generada a les tres centrals nuclears catalanes a curt termini, complica i fa molt perillosa la decisió de tancament en les dates previstes. Un país com Alemanya, que va decidir posar fi a les seves instal·lacions nuclears, posteriorment van patir les conseqüències amb preus elevats de l’energia, deslocalització d’empreses i un nivell més elevat de contaminació produït per les centrals elèctriques en funcionament.
El programa PLATER (Pla Territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge) de la Generalitat de Catalunya, marca uns importants objectius d’implantació de parcs eòlics i solars fotovoltaics, que incrementin l’energia verda produïda al nostre país. Una burocràcia exigent i una destacada resposta per part del territori sovint han fet alentir el calendari previst. Projectes relacionats amb la construcció de 22 magatzems d’energia amb bateries elèctriques, amb papers destacats en aquest cas de ciutats com Reus i Tarragona, així com una sèrie de projectes d’embassaments de bombeig als termes de la Fatarella, Flix o Ascó, podrien garantir l’estabilitat de proveïment de l’energia generada. I finalment diferents línies d’alta tensió per traslladar energia des dels punts de generació als llocs on és finalment consumida, modificarien molt probablement l’actual disseny d’infraestructures energètiques en funcionament. La línia projectada de Molt Alta Tensió (MAT), de 400 kV i amb un traçat de prop de 180 km, que connectaria Escatrón (Aragó) i la Secuita (Tarragona), proposa proveir-nos d’energia renovable generada a la comunitat veïna d’Aragó. Aquesta nova línia elèctrica projectada amb una potència màxima transportada de prop de 3.000 MW, idèntica a la generada per les centrals nuclears de Vandellòs II i Ascó I i II, faria possible parcialment o totalment, un futur tancament d’aquestes instal·lacions nuclears. Són alternatives polèmiques i grans decisions a prendre, però amb conseqüències importants pel futur del territori. Temes com l’autonomia energètica, el canvi climàtic o l’economia sostenible són a l’ordre del dia i ens caldrà tenir-los en compte abans d’optar per la millor solució.
No s’ha parlat en aquest escrit de combustibles fòssils, derivats del petroli, o d’altres futures fonts d’energia com són l’hidrogen, biocombustibles o amoníac, entre d’altres, amb importants projectes en desenvolupament, també protagonistes al territori per l’elevat pes de la nostra indústria petroquímica. Tenen i tindran un paper destacat en el nostre dia a dia i una àmplia repercussió dins el teixit productiu local.