Històries del segon pis, la primera publicació del Taller d’escriptura del Centre de Lectura

L’Escola de Lletres de la Biblioteca neix l’any 2011 per tal de consolidar en un sol ens depenent de la biblioteca del Centre de Lectura, l’organització de cursos i tallers literaris, rutes, trobades de traductors, lectures dramatitzades, cicles literaris, etc., amb l’objectiu de difondre i promocionar fonamentalment la literatura i la cultura catalanes.

L’Escola de Lletres de la Biblioteca neix l’any 2011 per tal de consolidar en un sol ens depenent de la biblioteca del Centre de Lectura, l’organització de cursos i tallers literaris, rutes, trobades de traductors, lectures dramatitzades, cicles literaris, etc., amb l’objectiu de difondre i promocionar fonamentalment la literatura i la cultura catalanes.

De fet la Biblioteca ja havia anat organitzant xerrades i tallers, un dels quals el Taller d’escriptura. Però no és fins l’any 2011 que totes aquestes activitats, actes culturals i cursos queden “englobats” en l’Escola de Lletres. Per tant, el Taller d’escriptura s’inicia el curs 2009-2010, dos anys abans de la creació pròpiament dita de l’Escola de Lletres.

img-2806L’Escola de Lletres, doncs, té dues línies d’actuació: la formativa i la dinamitzadora. El «Taller d’escriptura» forma part de l’eix formatiu. En aquesta línia, l’Escola de Lletres també ha organitzat cursos d’oralitat impartits per Rosa Mateu, com el «Taller de lectura en veu alta» o el curs «Estratègies de comunicació». L’escriptor i periodista cultural Jordi Llavina també ha estat professor amb el «Curs d’autobiografia». En la línia dinamitzadora podem destacar el «Cicle En Veu Alta», amb la participació del Col·lectiu En Veu Alta, el «Cicle Veus literàries» i el «Cicle Lletres del Camp».

Quan l’any 2009 vam programar el taller d’escriptura no ens podíem imaginar que tindria la rebuda que va tenir. L‘èxit d’inscripció va superar amb escreix les nostres expectatives i tant és així que vam haver de dividir el curs en dos grups, el grup del dimecres i el grup del dijous. Ara, la fidelitat de molts d’aquests alumnes s’ha vist premiada amb el llibre Històries del segon pis publicat amb el número 129 de les Edicions del Centre de Lectura, coeditades amb Arola Editors i Publicacions de la URV, i que es va presentar el passat 12 de juny.

L’any 2009, quan des de la Biblioteca vam programar aquest taller ràpidament vam pensar en el Ramón Sanz, una persona amb experiència en aquests tipus de tallers de creació literària.

Ramón Sanz és llicenciat en Filologia Hispànica, professor de secundària i escriptor, ha impartit classes a l’Escola de Lletres de Tarragona. Reusenc d’adopció ha guanyat, en poesia en castellà, el premi Esquío de Galícia (2001) amb La lluvia en los relojes i el premi Vicente Presa de Móstoles (2008) amb Todo prodigio cansa. En català, ha guanyat el premi Conte de Narrativa Breu El Puig de València (2010) amb el relat en prosa Carta de navegació i el V Premi Especial de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari Els pressentiments exemplars (l’any 2010).

Per tant, la seva trajectòria ens va fer pensar que seria un  bon professor per al Taller d’escriptura de l’Escola de Lletres i efectivament la fidelitat que els seus alumnes li han demostrat assistint a classe durant tots aquests cursos confirma que no ens vam equivocar.

Vint autors del Taller d’Escriptura del Centre participen en aquesta primera publicació col·lectiva: Montse Damián, Salvador Daroca Cruset, Miquel Domingo, Cristina Garreta, Josep M. Llort Planchadell, Sebastià Martori, Laia Morell Viñes, Josep Queralt Musté, Daniel Recasens, Pau Roig, Assumpta Roig Jover, Roser Rojals, Isabel RomeuFiguerola, Eulàlia Sabater. M. Lourdes Sanjuán, M. Dolors Sans. Carme Simó i Olivé, J. Miquel Simón,  Enric Tricaz i Josep Llurba (aquest a títol postum).

Des de l’Escola de Lletres es veu amb optimisme el futur dels escriptors de casa nostra, esperem que en un futur pròxim es puguin editar nous textos amb quotidianitat i que vegin la llum nous treballs individuals i novel·les escrites aquí.

Taller d’escriptura, text de Salvador Daroca Cruset (del recull Històries del segon pis)

No vaig venir buscant asil, doncs pàtria ja tenia, potser una pauta diferent o altres mirades, o tan sols companys afins en aquest viatge. Quan hom escriu potser no sap massa bé el que cerca, però l’ànsia de trobar, l’acostuma a estar amatent a les paraules i als gestos, a les sensibilitats que suren guaridores dins d’un relat sincer. Dins el meu sarró conviuen els tresors que la meva espatllada innocència de nadó m’ha permès descobrir.M’acompanyarà fidel el costumisme entranyable i sorneguer amb pinzellades d’ironia, el transitar del temps, d’Amarcord a Cinema Paradiso. L’experiència tranquil·la i reposada que vol desfer-se de la resignació amb aquests ulls que traspuen comprensió i coratge. El moure’s en la distància curta, tan a prop i alhora tan lluny, com la companyia d’una veu transportada. El pes de la comunitat, suportat amb valentia, una mica d’estoïcisme i un ferm anhel d’entrellucar la llibertat entre mots lligats de passat i primera persona. La complicitat i el respecte que fan de més bon portar el dubte de les decisions. El flaire d’unes olors exòtiques de llocs ja tan propers, dels sons familiars, dels descobriments. La confiança que conforta, que para atenció, que relativitza l’abandó i fa espantar la por. Les comparacions intel·ligents, crues, de ràbia, valentes, divertides, compassives, perdudes dins el caliu d’una cadència hipnòtica. El punt de creu amb les paraules i les idees, l’activitat desordenada i els mots perduts dels anys, com un viso que et deslliura del picor de la llana.Res de tot això es pot trobar sense una guia, una sàvia mà que porta el rumb solcant els camins amagats enmig d’una cultura de conformitat i renúncia que fa aflorar aquell pensament, que guareix i tranquil·litza, que permet que la trama t’atrapi i flueixi, a poc a poc, esmenant i esmolant les arestes ignorades.

Si un matí d’estiu et desperta el refilar del rossinyol i una escletxa de llum t’acarona la galta i al teu costat entre els llençols encara hi ha tendresa, les passes trontollants que has donat pel camí no han estat del tot errades.

Un honor i un plaer.