Aïda Pitarch
El Centre va ser literalment la meva segona casa. Un idil·li! Del millor que hagi pogut viure en aquesta vida! Un lloc que a més d’ensenyar-me a ballar em va regalar amigues, vivències úniques, referents, somnis, i valors per a la vida, com l’esforç i la perseverança. A més, em va ensenyar a parlar el llenguatge amb el qual puc expressar-me millor, i fins donar-me cura.
Anna López
Per a mi, l’Escola de Dansa del Centre de Lectura ha estat la meva segona família. La meva àvia ja hi ballava sardanes, després la meva mare va estar a la companyia compartint escenari amb totes les que després van ser les meves professores. Jo vaig començar a l’Escola amb tan sols 2 anys i m’hi vaig quedar fins als 20. L’Escola ha jugat un paper essencial en la meva vida, també m’ha ajudat a aconseguir feines com a ballarina i animadora. A vegades crec que passava més hores a l’Escola que a casa. Recordo que els dies del festival eren els més esperats de tot l’any. Vaig deixar l’Escola perquè vaig començar a viatjar, però si no t’asseguro que hauria continuat. Encara vaig a alguna classe de les de l’Ester quan passo per casa.
Ester Navarrete
Em sento fortament vinculada a l’Escola de Dansa del Centre de Lectura ja que és un dels espais que han estat clau en el meu desenvolupament personal.
I és que la dansa és més que una simple activitat extraescolar, la dansa és una forma d’expressió que arriba allà on sovint no arriben les paraules i que ens permet connectar-nos d’una manera molt especial amb nosaltres mateixos i també amb les persones amb qui compartim aquesta passió. La prova d’això és que els vincles fets a les classes de dansa traspassen les parets de l’escola i perduren en els anys.
Per tot plegat, estic profundament agraïda a les qui van ser les meves professores perquè em van ensenyar, no només la disciplina, la tècnica i el control del cos, sinó també a estimar la dansa i a ballar des de l’ànima.
Esther Fusté
Els tutús i, sobretot, les sabatilles de punta m’havien fascinat des de petita. Escoltar com engegava una orquestra un pas a dos i veure evolucionar una parella de ballarins al mig de l’escenari era quelcom màgic que, a una nena com jo, li arribava a través d’una pantalla de televisió en blanc i negre.
Però es veu que algun dia jo devia formular la meva admiració en veu alta i la meva mare, sempre atenta a tot el que pogués significar una millora en la meva preparació, em va apuntar a l’Escola de Dansa del Centre. La senyoreta Besora va tractar la meva timidesa com si fos una baieta ben carregada d’aigua: exprimint-la i escorrent-la fins que no en va quedar ni una gota.
Aquell temps, ràpid però significatiu, entre les velles estances del Centre de Lectura va plantar una llavor revolucionària en el meu esperit: ballar ja no era quelcom imaginari i llunyà, era una experiència que podia portar a terme amb plenitud de facultats, encara que amb resultats desiguals, doncs era evident que, malgrat el meu entusiasme, una Maia Plissétskaia no ho arribaria a ser mai…
Ja amb el cap serè, amb una carrera de lletres al darrere meu i decidida a reiniciar les classes, em vaig apuntar un altre cop a l’Escola amb 23 tendres anys. Aquesta vegada hi havia una nova professora, la Teresa, que em va tornar a esprémer, tant a la barra com als vestuaris, fent brotar en aquells heroics anys, el primer grup de dansa independent sorgit a l’empara de l’Escola, el GDN, que va formular un recorregut totalment nou dins del panorama cultural de l’època. Bolos, concursos, col·laboracions i un no parar de xerrades i noves propostes van sorgir d’aquell heterogeni però entusiasta grupet d’alumnes.
La vida, però, ens va encaminar per diferents trajectòries professionals i personals, i molts de nosaltres vam deixar l’Escola per iniciar nous projectes. Avui, a punt de fer 64 anys, puc dir, amb el cap ben alt, que sempre he presumit i presumiré de ser una exalumna de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus. El que aquesta institució m’ha donat és formar-me en un col·lectiu on totes les peces encaixen i on la individualitat també brilla, perquè el ballet és, per damunt de tot, disciplina i passió.
Per molts anys, Escola!!!
Isabel Sánchez-Oro
Soc la Isabel Sánchez-Oro Vallés, soc de Reus i tinc 52 anys. Soc metge de família. Si em pregunten què representa el Centre de Lectura per a mi, sempre dic que ha estat durant molts anys la meva segona casa, ja que m’hi he passat més de mitja vida, i encara avui quan hi entro, em sento formant part d’aquesta entitat, i en especial i concretament de l’Escola de Dansa. Vaig començar a ballar aquí als 17 anys, perquè abans ho havia fet a l’escola on estudiava i a algun altre lloc fora de Reus.
La dansa sempre ha format part de la meva vida i m’ha donat molt. M’ha ensenyat com es pot arribar a estimar aquest art, a tenir disciplina i tenir capacitat de transmetre sentiments i emocions ballant. M’ha donat amistats que perduraran per sempre, tant de ballarines/ballarins com de professores de l’Escola. De fet, són a ells i elles a qui haig d’agrair haver tingut l’oportunitat de sentir emoció dalt un escenari, seguretat, confiança, després de l’esforç i constància de les seves classes.
Em passava les hores estudiant a la biblioteca per després baixar a l’Escola de Dansa i gaudir dels moments de classe, assajos, del GDN, la companyia en què vaig estar uns anyets… fins que als quasi 30 anys vaig decidir que pujar a l’escenari ho deixava apartat.
Ara que la meva filla, des dels 3 anys —ara la Maria ja en té 20— balla a l’Escola de la Dansa, puc gaudir dels seus festivals, actuacions i sentir com el cor se me’n va de platea a l’escenari, entre bambolines, observant tots els moviments, els passos, i respirant els nervis i l’olor del plaer de ballar.
Només puc dir que gràcies, Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus.
Lídia Ortiz
Després de dansar a l’Escola durant més de 20 anys puc dir que l’Escola és per a mi una segona casa. Un lloc on he crescut des que vaig entrar amb 4 anys compartint rialles i ritmes amb les companyes que més tard serien les meves amigues fins a l’actualitat. Una escola que m’ha ensenyat la importància de la perseverança, el compromís, la disciplina i sentir la dansa com un llenguatge que s’expressa a través del cos. La dansa, ara i sempre està present a la meva vida.
Una abraçada.
Mar Salinas
La meva experiència a l’Escola de Dansa va ser molt enriquidora. Em va ensenyar a estimar tant la dansa que sempre ha format part de la meva vida en molts vessants. Gaudia molt de les classes de les diferents disciplines, els festivals, les actuacions i, fins i tot del vestuari. Em va aportar disciplina que m’ha servit per al meu dia a dia i sobretot la satisfacció de gaudir encara de moltes de les amistats que considero part de la meva família.
Sempre estaré agraïda a les professores i als meus pares per haver-me donat aquesta oportunitat.
GRÀCIES!
Montse Baiges
Ballar és una de les coses que més m’agrada, i l’inici de tot va ser l’Escola de Dansa del Centre de Lectura. Allí m’hi vaig passar 20 anys de la meva vida, hi vaig descobrir la dansa, la música i hi vaig trobar amigues que encara ho són ara.
Professionalment, les meves classes de música són plenes de moviment i les corals que dirigeixo canten, però sempre, sempre acompanyem la música amb coreografies.
Per molts anys Escola de Dansa!! Que continueu fent feliços a molts infants!!
Núria Aguadé
El meu pas per l’Escola de Dansa del Centre de Lectura m’ha fet créixer com a ballarina i com a persona. Els records més bonics, les emocions més intenses i les amistats més sinceres les he trobat a través de la passió per la dansa que m’han transmès des del Centre de Lectura de la mà de cadascuna de les professores que he tingut. Em sento molt afortunada de formar-ne part!
Núria Font
Hi ha llocs que sempre són casa. «No enyorem els llocs, sinó els moments. Però els llocs ens acosten als moments.» Ho llegeixo a Ignot, la nova novel·la de Manuel Baixauli. Això és per a mi l’Escola de Dansa del Centre de Lectura, un lloc ple de records, somriures, olors, amigues…
El Centre va ser durant molts anys la meva segona casa.
Per molts anys!
Patrícia Prats
Des dels 4 anys que l’Escola de Dansa m’ha aportat moments molt emotius i hi he conegut persones meravelloses.
Veure les meves filles ballar a l’escenari m’omple de felicitat i m’ha ensenyat que mai és tard per continuar ballant.
Pep Vivas
Vaig ser un cas una mica atípic. La meva experiència dins el món del clàssic comença quan ja tinc dinou anys. En una classe on només hi ha un altre noi. El primer pensament: «què coi hi faig aquí?». El nivell de l’alumnat està a anys llum del meu (el meu és nul). Resultat: una de les millors decisions de la meva vida. En vaig sortir enriquit en tots els aspectes i el més important: des d’aquell noi fins a la majoria de les alumnes i professores encara conservem una gran amistat.
Per molts anys més!
Roser Curto
El Centre de Lectura ha estat un referent a la meva vida. De ben petita que m’hi van portar els meus pares. Jo no ho vaig triar perquè pràcticament no tenia ús de raó.
La sensibilitat que ha despertat en mi la dansa clàssica m’ha acompanyat en tot l’àmbit emocional i personal. Les classes amb la Srta. Besora anaven acompanyades del piano i de moltes rialles de noies jovenívoles amb més ganes de passar-s’ho bé que d’apuntalar els passos damunt les sabatilles de mitja punta i de punta. Eren moments de diversió innocent que desembocaven en el magnífic i glamurós festival al mes de juny.
Els assajos un diumenge al matí eren la premonició de l’esforç que culminava el dia del Festival de Fi de Curs. Uns decorats majestuosos i un vestuari dissenyat al detall eren, junt amb els barrets fets a mida per la barretera Prats, el punt final a tot el curs de clàssic. La cirereta del pastís era la festa de fi de curs on no faltaven dolços de tota mena i corredisses pel jardí de l’Escola, situat on és ara el vestíbul del teatre.
Només vull transmetre amb aquestes paraules uns moments feliços acompanyats de bones amistats i de records que mai no s’esborren durant el camí de la vida, on de vegades també hi hem de ballar el ball que toca.
Sandra Rico
Em dic Sandra Rico i soc la mare de la Mariona i el Biel Llauradó, alumnes de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura. Jo també vaig ser alumna de l’Escola fins als 24 anys. A l’escola vaig tenir mil i una experiències i anècdotes, però el que més puc recordar és la companyonia, la disciplina i el control de l’adrenalina en ballar, aspectes que són aplicables a la vida quotidiana de tothom.
Per a mi, la dansa és una manera de viure, és unir el cos a la ment i l’ànima, és portar l’art i l’expressió al seu nivell màxim. I és per això que agraeixo a tots aquells que en el seu moment van estar al meu costat a l’Escola de Dansa, mestres i companys, que m’acompanyessin, m’ensenyessin i em fessin descobrir aquest món que encara viu amb mi!