La videoteca del Centre de Lectura, l’accés a un gran fons de pel·lícules

 |   |  Twitter

videoteca-1

Hom coneix el gran valor patrimonial de la Biblioteca del Centre de Lectura, amb prop de 260.000 volums catalogats, però potser no es coneix tant la rellevància que els darrers anys ha anat agafant la Videoteca del Centre.

Aquest espai, situat al segon pis de l’entitat, ha permès donar un nou servei als socis del Centre. Inaugurat l’any 1993 i renovat l’any 2011 amb nous ordinadors connectats a internet i pantalles de tv de leds, un dels quals disposa de tecnologia en 3D, el fons guarda materials de diferents suports: cds, dvds, blu- rays, videojocs.

Un servei que s’ha ampliat de manera significativa els últims anys i que complementa esplèndidament el servei usual que dóna i ha donat la Biblioteca. L’any 2013 es van deixar en préstec un global de 6.565 títols (dvds i cds) i es van realitzar 16.253 consultes en sala.

Per entendre l’abast de la col·lecció cal dir que el fons audiovisual supera les deu mil unitats (10.710) amb 3.906 cds de música, 6.700 dvd  i 104 videojocs. De dvd n’hi ha 825 infantils, 4.925 per al públic adult, 850 són documentals i un centenar integren el fons de producció local.

La música abasta tots els gèneres formant una col·lecció atractiva per a tots els públics.

Si resseguim el contingut del fons cinematogràfic hi trobarem diversa tipologia audiovisual. Pel que fa a les pel·lícules hi podem trobar des del clàssics de començament del cinema mut, els primers films sonors, un bon recull de la cinematografia hollywoodiana, cinema europeu, espanyol i català. Centenars de clàssics com Metropolis, Casablanca, Cantando bajo la lluvia, Qué bello es vivir!, Sonrisas y lágrimas, Las Uvas de la ira, La Fortuna de vivir, Vacaciones en Roma, El tercer hombre, Ciudadano Kane, Pasaje a la India…  També el cinema dels grans mestres: Fritz Lang, Murnau, Keaton, Chaplin, Lubitsch, Jonh Ford, Jonh Huston, Roger Corman, David Lean, Truffaut, Bertoluzzi, Kurosawa, Hitchcock,  Billy Wilder, Oliver Stone, Scorsese,  Blake Edwards, Kubrich, Spielberg, Ridley Scott, Orson Welles, Bertolucci, Tarantino, Woody Allen, Clint Eastwood, Oliver Stone, Ford Coppola, Sidney Lumet, el germans Coen, i també Buñuel, Garcia Berlanga, Almodovar, Martin Patino, Carlos Saura i els catalans: Bigas Luna, Pere Portabella, Agustí Villaronga, Isabel Coixet, Ventura Pons, Jaume Balagueró, Mar Coll,  etc.

El fons fílmic incorpora la majoria dels films projectats a les sessions del cineclub del centre, les pel·lícules que es passen en versió original al teatre Bartrina i les que els darrers anys es programen a la sala d’actes en cicles monogràfics: «Cinema i política», «Cinema italià contemporani», «La Gran Guerra», «Cinema negre ianqui», «Cicle Antonioni, Fellini, Visconti», «Cicle Garcia Berlanga», «Especial Tennessee Williams i el cinema», «Cicle Neil Simon, comediant», etc.

També s’han ampliat les col·leccions temàtiques com les de teatre, amb el fons d’enregistraments televisius: «Gran teatro clásico Estudio 1», una part important de la col·lecció de clàssics de l’«American Film Theater», versions cinematogràfiques d’obres de Shakespeare i de Wilde i produccions catalanes com les de Dagoll Dagom, Tricicle i La Cubana. De dansa hi han alguns espectacles de referència com els de Maurice Béjart i altres coreògrafs. Concerts musicals de les darreres dècades (Pink Floid, Queen, Michael Jackson, Fredy Mercuri, U2, Utte Lemper,…) comparteixen dipòsit amb el concerts del Senglar Rock o de Rock & Cat, juntament amb algunes produccions internacionals d’òpera i musicals.

El que en els darrers anys ha anat agafant cada vegada més protagonisme són les series televisives que han anat ocupant una part important del pastís de la producció audiovisual, competint amb el cinema convencional. El Centre disposa de moltes sèries, algunes considerades de culte, com The Wire, Los Soprano, The house of cards (BBC), Boardwalk Empire, Wallander, Millennium, Lost, Mad Men, Breaking Bad, Walking deadLos pilares de la tierra, Juego de tronos, House, Hermanos de sangre, The pacific,  i altres més antigues com Alfred Hitchcock presenta…, Poirot, Yo, Claudio, Tween Peaks, Expediente X, Il Capo de CorleoneArriba i abajo, Sherlock Holmes, Els misteris de Ruth Rendel, N’hi ha que neixen estrellats, etc. I sèries catalanes com Mirall trencat, Porca misèria, Plats bruts,…

De les infantils, en dibuixos animats i 3D es guarden molts clàssics d’animació de Disney, Pixar, Cartoon Network Studios, DreamWorks Pictures,… Així es poden trobar les típiques  Buscant a Nemo, Shrek,  Gru, Babar, La Blancaneus o senzillament les que tenen més éxit: Up, Planet 21, Madagascar i  les reclamades pel·lícules de Tim Burton. Cal destacar en aquest aspecte d’animació la important filmografia que es disposa del director japonès Hayao Miyazaki (La princesa Mononoke, El viatge de Chihiro,…).

Pel que fa al genère documental trobem un ventall molt ample: els documentals de Michael Moore, la col·lecció de natura de National Geografic, edicions d’història de la guerra mundial i de la guerra civil espanyola, «Dias que marcaron el mundo» (BBC), col·leccions de material per a viatjar, documentals de TV3, «Històries de Catalunya» i les rutes «A peu per Catalunya i «Paisatges de Catalunya». També podem trobar col·leccions dedicades a escriptors com «Veus Literàries», amb capítols dedicats a Xavier Amorós o Albert Manent, entre d’altres. De l’àmbit local es guarda la producció audiovisual  antiga, amb els fons cinematogràfics dels pioners del cinema a Reus, traspassats a la versió digital; films que tenen relació amb la ciutat com el film Prim (1930) de José Buchs que s’ha pogut veure enguany dins les jornades sobre Prim que va organitzar el Centre de Lectura i documentals dels darrers anys: Pere Anguera, tres segles, una veu, 150 anys del Centre de Lectura, Temps estranys, el Reus de l’Amorós, Gaudí per Reus, Imatges de la memòria i els treballs de productores locals com Juan Desafinado, La bífida, Mabs o Acid factory.

En resum tot un fons cinematogràfic de qüasi set mil pel·lícules que combina clàssics, pel·lícules de culte, documentals i també un ampli compendi de cinema del segle XX i que arriba fins a les estrenes actuals.

La videoteca del Centre disposa de revistes especialitzades en música, cinema i informàtica i guarda també altres fons, com els àudios de les conferències que es fan al Centre. Això últim forma part d’un altre projecte posat en marxa: la Biblioteca Digital del Centre, que aplega els fons d’àudio, de fotografia, del fons d’art del Centre, dels gojos i d’altres formats que no són de paper i que es van penjant a la pàgina web, des de fa uns mesos.