Fins a finals del segle XV la República de Venècia va ser una de les grans potències a la Mediterrània. La seva força es basava en els intercanvis comercials que, des de l’edat mitjana, mantenia amb l’Orient. La caiguda de Constantinoble el 1453, en poder dels turcs, va iniciar un declivi que es va allargar fins a finals del segle XVIII.
Durant el renaixement, Venècia va esdevenir un centre cultural de primer ordre, fins al punt de disposar d’una escola pictòrica amb personalitat pròpia. L’obra dels seus artistes es pot contemplar a les principals pinacoteques del món. En aquesta expansió cultural hem d’incloure l’art d’imprimir. Després que Gutenberg inventés la impremta, l’enginy es va expansionar arreu d’Europa. Anvers, Ginebra, Lió, París o Venècia, van ser algunes de les ciutats que van destacar en l’art de l’estampació. En aquesta tècnica, el segle XV va ser per Venècia una època d’esplendor, l’arribada d’impressors d’arreu d’Europa va permetre que en els seus tallers s’apliquessin els mètodes més avantguardistes.
Amb aquests antecedents es va trobar Vincenzo Maria Coronelli (1650-1718) un cosmògraf autor d’uns sis-cents mapes, que va recopilar en diversos volums, entre els quals hi ha l’Atlante Veneto. L’Atlante és un atlas espectacular, tant pel que fa a les dimensions, 500 mm. x 370 mm., com per la bellesa dels seus gravats calcogràfics.
Coronelli procedia d’una família modesta, de jove havia entrat al convent franciscà de San Nicolò della Lattuga, a Venècia; després va passar a la basílica de Santa Maria Gloriosa dei Frari i més endavant aniria a estudiar teologia al Col·legi de Sant Bonaventura, a Roma, on es va doctorar. Ben aviat es va inclinar per l’estudi de la geografia i de la cartografia. Va construir globus terraquis i celestes de diverses mesures; sobresurten per la seva grandària els que va dissenyar per encàrrec del Duc de Parma i de Lluís XIV de França.
Els viatges que va realitzar li van permetre conèixer l’obra d’altres cartògrafs i ampliar els seus coneixements. Va ser el fundador de la societat geogràfica l’Accademia degli Argonauti Cosmografica i la República de Venècia el va nomenar cosmògraf oficial.
L’Atlante Veneto és un conjunt de mapes impresos a Venècia entre 1690 i 1698, que van permetre a la ciutat de l’Adriàtic recuperar la fama tipogràfica d’èpoques anteriors. No constituïa una unitat, sinó que els mapes fins i tot es venien solts, una vegada estampats es relligaven i formaven els volums.
L’atles de Coronelli és comparable a d’altres de la mateixa època que van dibuixar cosmògrafs, com l’holandès Joan Jansz Blaeu que, a mitjan del segle XVII, imprimiria l’Atlas Maior, en el qual es devia inspirar.
L’Atlante Veneto dipositat al Centre de Lectura es va imprimir el 1695, consta de 180 pàgines de text i 14 d’índex; està escrit en italià, tot i que a les cartel·les dedicades a Lluís XIV utilitza el francès. És un dels pocs exemplars localitzats a les biblioteques del món, encara que no resulta difícil descobrir gravats, que diverses llibreries de vell comercialitzen per separat.
A la primera pàgina, on s’identifica l’obra, hi trobem una relació dels continguts: Nel quale si contiene La Descrittione Geografica, Storica, Sacra, Profana e Politica degl’Imperÿ, Regni, Provincie, e Stati dell’Universo loro divisione, e confini coll’aggiunta di tutti li paesi nuovamente scoperti, accresciuto di molte Tavole Geografiche, non più publicate. Els dos fulls següents representen sengles emblemes de l’Acadèmia dels Argonautes. El segon mostra una àmplia varietat d’instruments nàutics: brúixola, quadrant, astrolabi, telescopi…
L’atles comença amb un capítol introductori dedicat a la Geografia; el segon es refereix a l’Univers; els dos següents versen sobre els Planisferis Celeste i Terraqui; a continuació descriu els continents —Europa, Asia, Àfrica i Amèrica del Nord i del Sud— l’Àrtic i l’Antàrtida. L’última part tracta del medi aquàtic i la titula Hidrografia, hi desenvolupa continguts sobre els mars, els rius, la fauna aquàtica i ofereix una àmplia mostra de models de vaixells de diversos indrets del món.
Tots els temes van associats a un elevat nombre d’estampes, a la part central del volum podem contemplar una de les diverses versions que va fer de l’al·legoria del triomf de Venècia. En realitat els gravats, alguns d’ells a dues planes, més que pertanyents a un tractat científic —tot i la precisió i detall amb què estan fets—es poden associar a un llibre d’art. Els elements que els decoren, amb abundància d’elements simbòlics, al·legories, querubins i orles són mostra d’una gran sensibilitat artística.
Un element afegit, que enriqueix l’edició, és l’ex-libris de Thomàs Ripoll, que el 1699 va ser prior del convent dominic de Santa Caterina de Barcelona, posteriorment Provincial de la província d’Aragó i entre 1725 i 1747 General de l’Orde de Predicadors.