Resum
La Biblioteca del Centre conserva el primer àlbum de correspondència rebuda entre 1902 i 1903 de l’escultor Modest Gené Roig (Reus, 1914 – Bata, 1983) per la Secció Artística del Centre. L’àlbum conté prop de tres-cents documents, entre cartes, postals, factures, rebuts i altres comunicacions escrites per personatges molt relacionats amb el Centre i per artistes de reconeguda fama, com Santiago Rusiñol. L’Artística fou una de les primeres seccions que es van formar al Centre només iniciar-se el segle XX, sota la presidència d’Antoni Serra Pàmies (Valls, 1859 – Reus, 1929) i amb diferents membres de rellevància dins la història del Centre, com ara Pau Font de Rubinat (Reus, 1860-1948) o Evarist Fàbregas (Reus, 1868 – Barcelona, 1938).
Des del maig de 2010, la Biblioteca del Centre conserva el primer àlbum de correspondència rebuda entre 1902 i 1903 per la Secció Artística (ara d’Art) del Centre de Lectura de Reus, aparegut en revisar la documentació particular de l’escultor Modest Gené Roig (Reus, 1914 – Bata, 1983) que conservaven les seves filles Glòria i Carme (el pare de l’escultor, el mestre de cases Modest Gené Fort, fou nomenat el 1948 secretari de la Secció d’Art del Centre de Lectura). L’àlbum conté prop de tres-cents documents, entre cartes, postals, factures, rebuts i altres comunicacions escrites. Els cent tres primers documents estan numerats. A més de la correspondència suara esmentada, la documentació és conformada per un primer quadern, amb les actes (intermitents) de les reunions de la Secció i una llista de socis, del període 1902-1906; diversos sobres de carta, amb capçaleres impreses de la Secció d’Art o del Centre; una relació manuscrita de socis i un resum manuscrit de comptes, del període 1907-1908; un exemplar imprès del Projecte de Reglament del Centre, de l’any 1933; un segon quadern, que conté un “Historial pre-Libro de Actas” i un “Resumen de Reuniones” de la Junta de la Secció d’Art, de l’any 1948, i un tercer quadern, amb un altre “Historial pre-Libro de Actas” i les actes de reunions de la Junta de la Secció d’Art, del període 1948-1949. No cal dir que donacions com la que van fer les senyores Glòria i Carme Gené són i seran sempre benvingudes i agraïdes, perquè ajuden a recuperar episodis poc o mal coneguts de la història del Centre de Lectura.
Per qüestions diverses, no he pogut estudiar més a fons i de manera més detallada –com hauria volgut– el procés de constitució de la Secció Artística del Centre i el desenvolupament de les seves primeres activitats, però si més no en vaig fer una primera aproximació al llibre Història local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (volum i, Barcelona-Catraroja, 2012, p. 161-168). L’Artística fou una de les primeres seccions que es van formar al Centre només iniciar-se el segle xx, sota la presidència del farmacèutic i polític Antoni Serra Pàmies (Valls, 1859 – Reus, 1929), al començament d’una etapa que Pere Anguera va considerar “d’expansió i vitalitat” (El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana, Barcelona, 1977, p. 103-111). A la reunió constitutiva de la Secció, portada a terme un dels primers dies d’abril de 1902 (hi ha un espai en blanc per a la data, en tot cas anterior al dia 10), els assistents van aprovar per unanimitat el Reglament, que constava de vint-i-un articles. El primer concretava que la Secció Artística es constituïa “con el fin de fomentar por cuantos medios estén a su alcance la afición a las Bellas Artes”. D’acord amb l’acta de la reunió reflectida al quadern d’actes, en aquella mateixa reunió fou nomenada la primera Junta seccional, conformada per Narcís de la Hoz com a president, Eduard Navàs com a tresorer i Joan Martorell i Pere A. Savé com a secretaris. Val a dir que P. Anguera (op. cit., p. 108) donà una llista una mica diferent, i més àmplia, per a aquella primera Junta: Esteve Puig, Narcís de la Hoz, Tomàs Bergadà, Josep Quer Boule, Joan Fargas, Joan Cabré, Conrad Felip, Pere A. Savé, Eduard Navàs i Eduard Borràs.
Entre els membres de la Secció Artística hi havia també persones que posteriorment tindrien un paper important a la història del Centre, com ara Pau Font de Rubinat (Reus, 1860-1948) o Evarist Fàbregas (Reus, 1868 – Barcelona, 1938). Intueixo que Tomàs Bergadà i Pi (Reus, 1862-1937), un pintor de mèrit, va estar al darrere d’algunes de les iniciatives i actuacions més pròpiament artístiques de la Secció. Així mateix, cal esmentar que el també dibuixant i pintor Ramon Casals i Vernis (Reus, 1860-1920) va signar l’acta constitutiva esmentada, per bé que no he sabut trobar el seu nom a les llistes de socis de la Secció Artística que he consultat. A l’acta de la segona reunió d’aquella Junta, datada el 10 d’abril de 1902, hi figuren els acords d’organitzar una “Exposición de Carteles anunciadores artísticos” i de nomenar a dos artistes reusencs, Domènec Soberano (antic mestre de Marià Fortuny) i Baldomer Galofre, president honorari i soci de mèrit de la Secció, respectivament. Dissortadament, al llibre d’actes només hi figuren dues reunions més d’aquell any, fetes els dies 19 i 29 d’abril, en què es tractaren exclusivament qüestions de manteniment. La següent acta anotada (després de força planes en blanc) és la del 24 de gener de 1904.
La correspondència conservada conté diverses cartes d’interès, escrites per personatges molt relacionats amb el Centre, com Josep Güell i Mercader (Reus, 1839-1905) o el ja citat Pau Font de Rubinat, i per artistes de reconeguda fama, com Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931), Agustí Querol (Tortosa, 1863 – Madrid, 1909) i Joaquim Mir (Barcelona, 1873-1940). També és ressenyable la missiva que va trametre al president de la Secció Artística la senyora Letterina Cacace, vídua de Baldomer Galofre (Reus, 1846 – Barcelona, 1902).
| Carta de Josep Güell i MercaderMadrid 12 [o 14] de Junio de 1902 / Señor Presidente de la sección artística del Centro de lectura. / Reus. / Muy señor mío por toda mi consideración: he recibido y agradezco el atento oficio que con fecha 12 del próximo pasado mes y en representación de la entidad de su digna Presidencia, se ha servido V. dirigirme. Aplaudo íntimamente el laudable pensamiento que ha inspirado a V[d]s. al crear en Reus una asociación dedicada al fomento de las aficiones de carácter artístico: bien necesitada está de ellas nuestra querida ciudad. / Ya sé yo que hoy, más que en otros tiempos por mí loados, hay en ella jóvenes de valer intelectual que, ejerciendo o no una profesión de índole artística, se sienten inclinados a exteriorizar sus aptitudes y aficiones en pro de // de [sic] la general cultura y del buen nombre de Reus, pero considero indispensable dar forma práctica a esa buena disposición, y, para conseguirlo, nada más acertado que el pensamiento que ha dado vida a la asociación que V. preside. / Séame permitido indicarles una idea a este propósito, aún cuando estoy seguro de que ya se les habrá ocurrido a Vds. Consiste en la necesidad de vigilar acerca del ornato público en Reus, bajo el punto de vista artístico, y en su consecuencia ejercer, privada y públicamente, la crítica que como de V[d]s. será prudente e ilustrada. Conviene también que por todos los medios que les sugiere su buen zelo, procuren [ratllat: que] la conservación de los objetos de valor artístico o sólo arqueológico que existen en Reus en los templos o en poder de corporaciones y particulares. / Cuenten, pues, V[d]s. con mi adhesión sincera. Pobre será como mío, el concurso que les ofrezco, pero inapreciable por el buen deseo que lo anima. Vean V[d]s. en qué puedo serles útil en la seguridad de que en su obsequio haré cuanto me sea posible. / Queda de V[d]s. affess. [= afectísimo] / seguro servidor / J. Güell y Mercader [rubricat] |