Resum
Josep Maria Salrach i Marés, actualment catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra és un dels millors historiadors medievalistes del país. És especialista en la història política, religiosa, social i cultural de la Catalunya carolíngia: La història del procés de feudalització i de la societat feudal a Catalunya i en la història rural medieval catalana. Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil és un retrat de la pràctica judicial a Catalunya en els segles IX i X a partir de l’estudi de documents conservats.
Nascut a Llinars del Vallès l’any 1945, Josep Maria Salrach i Marés es llicencià l’any 1969, en Història General, a la Universitat de Barcelona, en la qual també es doctorà, l’any 1974 (ja fa quaranta anys, doncs), amb la tesi d’història medieval Els comtes i el comtat de Besalú durant l’època carolíngia. Va ser profesor (des del 1970) d’Història de la Corona d’Aragó la mateixa Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra. Val a dir que també ha impartit cursos a la Universitat de París VII.
Va col·laborar en el projecte de la Catalunya Carolíngia i va dirigir el Diccionari Enciclopèdic Salvat Català i les obres Història de Catalunya (1978-1979) i Història Universal (1980-1983), també de Salvat Editors. És autor de destacats llibres d’història medieval i de síntesi històrica sobre els Països Catalans, com El procés de formació nacional de Catalunya (segles viii-ix), que fou editat –en dos volums– per Edicions 62 l’any 1978, un llibre que va aparèixer quan jo estudiava Història a la Universitat de Barcelona i que aleshores em va semblar molt interessant. I m’ho ha tornat a semblar ara, quan l’he tornat a fullejar, tot tenint en compte el procés nacional en què vivim i les veus miserables i catalanòfobes dels que diuen que Catalunya mai no ha estat ni una nació ni un país independent. I es queden tan amples. Res de nou a l’oest…
Segueixo: el Dr. Salrach va dirigir el volum 2 de la Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, dedicat a La formació de la societat feudal. Segles vi-xii (Enciclopèdia Catalana, 1998); va publicar, amb Eulàlia Duran, la Història dels Països Catalans. Dels orígens a 1714 (Edhasa, 1980); fou el responsable del volum segon, intitulat El procés de feudalització (segles iii-xii), de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar (Edicions 62, 1987); amb Mercè Aventín, va publicar la Història medieval de Catalunya editada per UOC-PROA, 1998); i també és autor dels llibres Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l’Occident medieval (Eumo, 2000) i Catalunya a la fi del primer mil·lenni (Eumo – Pagès, 2004), així com d’un gran nombre d’articles i opuscles sobre temes medievals, essencialment, que l’han fet un dels millors historiadors medievalistes que tenim al país, per no dir el millor del període altomedieval. Com a investigador i com a docent, s’ha vinculat amb la Societat Catalana d’Estudis Històrics, amb la Comissió permanent dels Col·loquis d’Història del Monaquisme Català i amb els Estudis Universitaris Catalans, entre moltes altres institucions i entitats científiques, educatives i culturals.
És un més que reconegut especialista en la història política, religiosa, social i cultural de la Catalunya carolíngia (segles ix i x), la història del procés de feudalització i de la societat feudal a Catalunya (segles xi i xii) i en la història rural medieval catalana. Si ens guiem pels projectes DGICYT (perdoneu les sigles), ha tirat endavant (retorno al català els títols administrativament redactats en espanyol) una “Investigació sobre l’evolució del sistema feudal a Catalunya” (1989-1992), una “Edició dels pergamins de l’Arxiu Comtal de l’època de Ramon Borrell, Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I de l’Arxiu de la Corona d’Aragó” [segles x i xi] (1993-1995), una recerca sobre “Renda i fiscalitat a Catalunya durant els segles xiii a xv” (1993-1995), i una anàlisi detallada dels “Orígens i desenvolupament de la comunitat rural a Catalunya (segles ix-xiv): aspectes socioeconòmics i jurídics” (que em sembla que encara és en curs).
Podríem dir que la seva recerca s’ha centrat, els últims anys, en temes socials, com les crisis de subsistència (amb la crua fam inclosa) o –com palesa el llibre d’avui– en la justícia medieval. Les seves obres combinen sempre el rigor de l’alta divulgació amb una escriptura suggerent, una cosa que és molt d’agrair.
Al llibre que avui presentem al públic de Reus i del nostre territori, Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil (Eumo, 2013), el Dr. Salrach fa –en 244 pàgines– un magnífic retrat de la pràctica judicial a Catalunya en els segles ix i x, per mitjà de l’examen de tots els documents coneguts, que no són molts però tampoc són pocs (falsos inclosos), agrupats per temes i protagonistes, tal com ell ens explicarà de seguida. Faig un segon incís per expressar el sentiment de sana enveja, de ciutadà de la Catalunya Nova, per la rica i mil·lenària documentació que posseeixen els arxius de la Catalunya Vella. Em compensa pensar que, de tota manera, també són patrimoni nostre, aquests vells pergamins.
Es tracta, doncs, d’una enquesta completa sobre l’administració de justícia en els temps carolingis, amb tot allò que hi està relacionat: «la cultura jurídica, la funció del jutge en la societat, el sistema de valors, la confiança en la memòria i l’escrit com a sustentadors del dret i auxiliars de la justícia». I ens informa d’una justícia que, tot i ser una arma del poder –no només del poder civil comtal o senyorial, sinó també de l’eclesiàstic o monacal– en determinades ocasions no deixava els febles del tot desemparats.
Tinc l’honor de donar la paraula al professor Salrach. Moltes gràcies.
Acte organitzat per la secció de Geografia i Història del Centre de Lectura el dia 5 de febrer de 2014 a les 19.30h. Text llegit per Jaume Massó Carballido.