Divendres passat, 24 d’octubre, el Centre de Lectura inaugurà, com és tradició, el curs 2014-2015 amb una conferència del crític d’art Daniel Giralt-Miracle. El text de la presentació d’enguany l’ha redactat Salvador Juanpere Huguet.
El Salvador és avui un artista reconegut, l’obra del qual figura en museus, fundacions i altres espais públics i privats de molts països, i gaudeix del reconeixement de promotors de prestigi en el món de les arts que conrea. L’objectiu d’aquestes línies no és pas fer una valoració crítica o professional de la producció artística del Salvador –propòsit que s’escapa, i molt, a les meves capacitats-, sinó escampar la mirada a la seva trajectòria de vinculació amb el Centre de Lectura des de fa ben bé quaranta anys.
Als ara ja llunyans seixanta va iniciar-se com a alumne a les classes de dibuix que impartien al Centre els professors Pere Calderó i Constantí Gavaldà i del record d’aquelles sessions el Salvador afirma que sempre hi va rebre els millors estímuls.
Fou a la dècada dels anys setanta quan va començar a exposar obra al Centre: la primera, al 1974, fou una col·lecció de dibuixos que Pere Anguera va ressenyar a la revista La Dècada dels 80. Art contemporani a l’entorn de Reus amb aquestes paraules «Eren una sèrie de dibuixos que impactaven les parets del Centre de Lectura en la seva primera etapa gestionada per l’entitat. Molts eren dibuixos entre l’hiperrealisme i l’expressionisme, amb intencions polítiques, com el d’un general garneu que s’assemblava força a Franco […] i que després cedí per a una subhasta per a l’Assemblea de Catalunya». Al mateix any exposava Antagonismes, una instal·lació que anomenà “El Cafè del Centre” realitzada conjuntament amb Manolo Jiménez.
El 1978 li fou concedit el Premi-Beca per a artistes joves de l’Ajuntament de Reus i l’any següent va rebre el Primer Premi «Baix Camp». Ambdues distincions li van permetre exposar de nou obra al Centre de Lectura i cedir-ne un peça pel fons d’art de l’entitat.
El 1982, sota la presidència de Josep M. Balañà, es creà el Consell Assessor d’Art del Centre amb l’objectiu de promoure l’art contemporani a la ciutat. El Salvador va formar part d’aquest consell juntament amb Joan Duran, Abel Figueres i Francesc Vidal. D’aleshores ençà, la implicació del Salvador a les activitats artístiques del Centre va esdevenir continuada i fructífera. Es tractava d’una tasca innovadora perquè la ciutat no disposava d’un espai públic permanent per aquest tipus d’iniciatives artístiques transgressores i experimentals. I les galeries privades apostaven amb conta gotes pels artistes que concebien l’art des de propostes menys o gens convencionals. La iniciativa va permetre portar al Centre exposicions, instal·lacions i realitzar debats i va aconseguir que prou ressò per tal que Reus, ultrapassant els límits locals, es posés al mapa de la difusió de l’art contemporani a Catalunya. La revista del Centre deixava per a la posteritat articles de crítica, ressenyes, reflexions i imatges de les exposicions que s’hi organitzaren.
L’any 2002 el Salvador instal·lava a la sala Fortuny l’exposició Teoria de Catàstrofes. De ben segur que hom recorda l’espectacularitat de la sala, amb tot el terra pràcticament ocupat per les lletres de terracota del poema de Kavafis Esperant els bàrbars i les planxes de metacrilat amb el nom dels temeraris productes de la indústria química que omplien tota una paret. Un contrast implacable.
L’any 2009 exposà El carrer dels sonets. Shakespeare es podia rellegir en format d’obra d’art de volums i so.
I al 2011, sortia a la llum un conjunt d’obra privada amb el títol de Pensión Bahía –de ressonàncies mítiques pels protagonistes- que esdevenia alhora un record emocionat per a l’amic desaparegut i oferia la possibilitat d’observar una bona part de la trajectòria i de l’evolució artística del Salvador.
La darrera vegada que el Salvador Juanpere ha exposat al Centre ha estat amb una peça a la col·lectiva Present continu. Diàlegs intergeneracionals en l’art del Camp de Tarragona, i a Passió privada, plaer públic. Obra gràfica de la col·lecció Daniel Giralt-Miracle.
El fons d’art del Centre disposa, gràcies a donacions o cessions, d’abundant obra de l’artista produïda al llarg de tots aquests anys. Part d’aquesta obra està exposada de manera permanent a diversos espais interiors del Centre: al vestíbul d’accés a la fonoteca hi ha la peça intitulada Cub del 1981, i al despatx de presidència, el seu cartell del 55è Concurs Nacional d’exposició de roses de l’any 2002. Al celobert de la biblioteca, llu l’escultura de marbre commemorativa del 150è aniversari, i el cartell de la mateixa efemèride és a l’entrada de la sala d’actes. El Centre feia al 2009 festa grossa i l’obra del Salvador sorprenia tothom per l’elegant factura i el talent de fer coincidir el 150 en xifres romanes amb les inicials del CL, element sintètic i simbòlic, d’elegància i pulcritud extremes, característiques totes elles de l’obra de l’artista. I, finalment, a la sala Miquel Ventura hi ha el conjunt escultòric anomenat Gotterdammerung. La darrera obra cedida ha estat el cartell que va realitzar a propòsit de l’11 de setembre de l’any 1977.
Si ell mateix es va afegir de manera altruista a la llarga nòmina d’autors del cartell de l’exposició de roses, també va animar –pressionar?- a col·legues artistes reconeguts, com Ignasi Aballí entre altres, a participar-hi. Els originals dels cartells configuren una col·lecció de peces de gran valor artístic pel fons del Centre de Lectura.
El Salvador ha estat també l’autor del model del diploma que es lliura als socis d’honor. I ha dissenyat de manera sovintejada i des del seus inicis les portades per als llibres de les Edicions del Centre de Lectura, així com és obra seva la portada dels calendaris trimestrals d’activitats del curs 2013-2014.
En conclusió, el Salvador Juanpere no només ha estat present al Centre per mostrar la producció artística pròpia en uns espais que ha considerat tan seus, sinó que al llarg dels anys ha col·laborat d’una manera generosa i constant per amor a l’art –en el doble sentit del mot- amb aportacions singulars d’obra i de reflexió ideològica a la dinamització de nous valors i noves perspectives de la contemporaneïtat artística.
Una actitud que l’honora –com així mateix es pot dir de tantes persones que s’han implicat en altres àmbits- per tal que el Centre de Lectura pugui perseverar en l’objectiu de servei a la ciutat i consolidar la seva solidesa i engrandiment cultural.