«Concert per una bandera»

El dissabte 9 de maig, a la pedrera del Camp de Mauthausen, el concertista de guitarra i catedràtic del Conservatori de Perpinyà Francisco Ortiz va oferir novament el «Concert per una bandera». Ara que fa 70 anys de l’alliberament d’aquest camp d’extermini nazi, s’escau significar que les forces aliades entraren en un recinte prèviament deslliurat pels mateixos presos i les rebien amb una pancarta i una bandera.

Resum
El 24 de gener del 2015 el Centre de Lectura va acollir el «Concert per una bandera» a càrrec del catedràtic de guitarra Francisco Ortiz, fill de Francisco Ortiz Torres, el supervivent que va custodiar la bandera republicana, confegida per un comando de presos que treballava clandestinament al camp i feta amb retalls de folres d’uniforme, fins a la seva mort el 4 de juliol de 2013. La bandera que s’exhibí durant el concert va ser lliurada al Museu de Mauthausen el 9 de maig de 2015.


20150516_img1El dissabte 9 de maig, a la pedrera del Camp de Mauthausen, el concertista de guitarra i catedràtic del Conservatori de Perpinyà Francisco Ortiz va oferir novament el «Concert per una bandera». Ara que fa 70 anys de l’alliberament d’aquest camp d’extermini nazi, s’escau significar que les forces aliades entraren en un recinte prèviament deslliurat pels mateixos presos i les rebien amb una pancarta i una bandera. La pancarta deia que els republicans espanyols saludaven els aliats i la bandera era la republicana. Una fotografia ja universalment famosa recull el moment de rebre els americans.

Aquesta bandera la confegiren un comando de presos que treballava clandestinament al camp, i la feren amb retalls de folres d’uniforme. Després la signaren  i la conservà el pare del nostre amic músic. En aquest concert, després d’haver-la custodiat la família a casa seva – Ortiz confessa que jugava als indis amb ella quan era un nen – es va lliurar al museu del camp. Prèviament, al migdia, també es va oferir un concert davant la casa de la senyora Anna Pointner que va conservar amagades les fotografies que havia fet Francesc Boix, militant del PSUC i reclòs al camp. Boix va testificar als processos de Nuremberg i aportà com a prova de la crueltat nazi aquestes imatges: a més de reblar la veritat serviren per la condemna al jerarca nazi Kalterbruner, qui visità l’horror de Mauthausen en companyia de Himler. Es tracta d’unes fotografies del nivell de les que va fer Cappa, Centelles, etc. Accions individuals però valentes com la d’aquesta persona ajuden a donar un punt d’honor a un poble marcat per la ignomínia. Una bona pensada la de l’amic Ortiz.

Bé, la pregunta que pot sorgir en començar a llegir aquest article és aquesta: per què en una pàgina que parla d’activitats vinculades amb el Centre de Lectura de Reus es fa referència a aquest concert? La resposta és senzilla: en aquest curs i per commemorar alhora el 75è aniversari de l’inici de l’exili republicà i el 70è aniversari de l’alliberament de Mauthausen – on republicans exiliats patiren l’horror nazi –  s’oferí el dissabte 24 de gener d’enguany, a la sala d’actes de l’entitat, el concert de guitarra «Concert per una bandera» a càrrec del catedràtic de guitarra, fill de Francisco Ortiz Torres, el supervivent que va custodiar la bandera fins a la seva mort el 4 de juliol de 2013. L’acte comptà amb la presència del president de l’Amical Mauthausen, Enric Garriga i del president del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos i també s’exhibí la bandera republicana confegida pels presos del camp d’extermini de Mauthausen

20150516_img2Va ser el mateix concert que ara ha tornar a interpretar a la pedrera de Mauthausen i que prèviament havia interpretat a Reus, Baiona, Montauban Tarbes, Collioure i a altres llocs de memòria històrica. En el concert, Ortiz explicà l’exili del seu pare i evocà les personalitats de grans republicans com Machado, Lorca, Ferrer i Guàrdia, Pau Casals… Al Centre de Lectura vam poder comprovar, en una sala plena, la qualitat musical d’Ortiz amb la guitarra, i també la força de les seves emocions que contagià tots els presents.

Tot plegat per poder dir que l’activitat quotidiana d’acció cultural que es fa al Centre de Lectura genera complicitats i afectes que van més enllà de les fronteres artificioses dels estats. Des del dia d’aquell concert a Reus, el Francisco ha esdevingut un amic de la nostra entitat i de la nostra ciutat. Però també ens permet afirmar que la millor manera de servir al coneixement i a la cultura universal és quan ho fem des de la proximitat de la nostra llengua, el català, i des de Catalunya. Treballant al Centre de Lectura podem commemorar amb sentit, qualitat i dignitat, des de la normalitat, qualsevol esdeveniment d’abast mundial. Molt millor que des de la pseudocultura provinciana i televisiva que se’ns proposa des del nacionalisme espanyol més polititzat.

Amic Francisco Ortiz, després de donar la bandera al museu del camp de Mauthausen, i pensar en el teu pare i en els teus records més íntims, has de saber que la teva emoció i la teva felicitat la compartim la gent de Reus que vàrem assistir al teu concert al Centre de Lectura.


Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d’extermini prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l’Alta Àustria durant l’etapa d’ocupació d’Àustria durant el Tercer Reich alemany. En aquest camp es concentraren i s’exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, persones d’altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols,…), gitanos i, sobretot, jueus dins del pla de la Solució Final. Així mateix fou el que engolí la majoria dels deportats dels Països Catalans. Probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d’extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

Abans de la Segona Guerra Mundial, la font de subsistència a Mauthausen eren les pedreres, les quals proveïen les llambordes per a empedrar els carrers d’Àustria. Aquest fet va fer decidir Adolf Hitler a construir-hi un gran camp de concentració, el més important d’Àustria.

Els republicans espanyols, amb el triangle blau dels apàtrides, hagueren de presenciar el sistemàtic extermini dels gitanos i dels jueus. Tanmateix, les condicions higièniques i de treball de Mauthausen i dels Kommandos annexes eren suficients per morir. Després de passar molts republicans per la pedrera de Mauthausen, amb el pas del temps anaren assolint llocs de treball on el tracte era una mica més suau. La majoria, però, ja havien mort.