El Centre de Lectura neix l’any 1859, en un moment de retard cultural de Reus, com una entitat instructiva que es convertirà en una universitat popular a causa de tots els ensenyaments que s’hi acabaran impartint. D’aquesta manera, doncs, en néixer pretén lluitar per combatre l’analfabetisme i treure la massa obrera dels bars i de les activitats “lúdiques”, per apropar-la al món cultural i intel·lectual.
És la primera societat cultural reusenca, tot i que es crea en un moment en què a Reus ja existien altres societats literàries i polítiques. La consolidació del Centre superats els estralls i les dificultats del principi, ha sobrepassat àmpliament els seus objectius, assolint un ample ressò i prestigi nacional.
Segons explica Pere Anguera al llibre El Centre de Lectura. Una institució ciutadana: “El primer problema que es presentà a la nova societat fou el nom. Sí li posaven, com era la primera idea, «Centro Popular de Instrucción», es corria el risc que fos confosa amb una entitat política i no fos autoritzada; eliminaren el «popular» i quedà «Centro de Instrucción», ple encara de ressons obreristes. Aleshores semblà que un nom totalment innocu com el de «Centro de Lectura» no trobaria cap obstacle”. El reglament de funcionament de la societat, que constava de 57 articles fou aprovat el 9 de juny de 1859.
Comencen a buscar un local i l’amo del «Cafè dels Amics», situat al carrer de Vallroquetes, els cedeix l’entresol del mateix local.
El 1896 la casa on estava ubicat el Centre és declarada ruïnosa i el canvi de domicili es presenta com una cosa urgent El 1897, es va aconseguir llogar el palau dels marquesos de Tamarit –al carrer Major– amb la qual cosa va millorar moltíssim la vida del Centre.
Amb l’adquisició de la propietat de l’edifici l’any 1916 per part d’Evarist Fàbregas el Centre es consolida: la biblioteca no deixarà de créixer amb donacions, com les d’Eduard Toda, Miquel Ventura, Joan Ruiz i Porta i de la vídua de Casals i Vernis i les activitats artístiques, literàries i teatrals en faran un dels ateneus més importants del país.
El 1921 s’inauguren les noves instal·lacions remodelades, amb la presència de Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat: la façana és restaurada, es remodela la sala Fortuny, la biblioteca i el teatre i fins i tot es renova la decoració del despatx de la presidència, dissenyada pel pintor Tomas Bergadà, que fins a data d’avui encara es manté intacte.
Fins a la guerra civil el Centre va viure una època molt brillant i va assolir un gran prestigi a nivell català i estatal. Les principals personalitats dels món acadèmic, polític, cultural, social, aprofitaven qualsevol ocasió per a donar-hi conferències o visitar el Centre: els anys deu havien vingut Pablo Iglesias, el rei Alfons XIII, el músic Joan Lamotte de Grignon, Margarita Xirgu, Eugeni d’Ors i partir dels anys vint: Adrià Gual, Apel·les Mestre, Àngel Pestaña, Miguel Primo de Rivera -l’any abans d’encapçalar el cop d’Estat de 1923-, Indalecio Prieto, Lluís Millet, Jacinto Benavente, Manuel de Falla, Pau Casals, Josep Maria de Sagarra o Ottorino Respighi -el compositor italià-, entre molts altres.
L’any 1937 cau al Centre una de les primeres bombes que l’aviació franquista llença a Reus contra la població civil, causant la mort d’una bibliotecària del Centre: Regina Figuerola, una nena de 17 anys neboda de l’escultor Joan Rebull. La comesa bèl·lica obliga al Centre a tancar portes.
Serà el 1948 quan el Centre de Lectura es reobrirà després de la Guerra Civil, tot i que es trobi el local en pèssimes condicions i amb el material desordenat, cremat o espoliat. Es reprenia la tasca cultural. Enric Aguadé Parés en serà president durant vint anys (1948-1968).
La “Universitat Popular” es va desplegant sense parar fins arribar als nostres dies. Ara es programen les activitats culturals trimestralment, amb més de cent trenta propostes cada trimestre. I això es fa des del Consell Directiu, des de les Escoles i des de les seccions del Centre (Llengua i Literatura, Art, Comunicació, Geografia i Història, Excursionisme, Ciències de l’Educació, Música, Tecnologia, Ciències Polítiques, Socials i Econòmiques )
155 anys després el Centre lluita per mantenir l’esperit fundacional pel qual va néixer pensant amb oferir el màxim de serveis culturals, sempre amb vocació de servei públic. Ha incorporat a la seva oferta formativa els darrers trenta anys els ensenyaments artístics amb escoles de dansa, teatre, música, lletres, idiomes i arts plàstiques. També s’ha vinculat estretament amb la URV assumint el Campus Extens de l’Antena del Coneixement a Reus, irradiant propostes que aporten més coneixement a la ciutadania.
L’accés a totes les activitats i al Centre és sempre obert a tothom i la massa social que accedeix a serveis concrets (es matricula a les escoles, accedeix als préstecs de llibre i pel·lícules, etc) paga una quota assequible, ara de 14 euros mensuals pels adults, una manera d’aportar un petit mecenatge al Centre i que es necessari per tal d’equilibrar uns pressupostos difícils de mantenir en una institució que fa uns anys va fer el pas decisiu cap a la professionalització de la seva estructura. Aquest és el tret que fa del Centre, avui per avui, quelcom més que una entitat. Ha esdevingut una institució cultural de referència pel país, diferent, en la qual un consell directiu voluntari condueixi una organització professionalitzada, amb administració, atenció a la gent, professors i bibliotecaris professionals.
En resum, que el Centre va néixer com a centre d’instrucció popular i en el decurs de la història ha anat conformant un projecte molt més ample: disposant d’una de les principals biblioteques patrimonials de Catalunya, amb més de 260.000 volums catalogats (comparteix història amb la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Arús, la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès); d’un fons d’art de primer ordre amb obres destacades del segle XIX i del XX; d’una important oferta docent que aplega cada curs entre 700 i 800 alumnes inscrits; d’una programació d’activitats culturals, molt intensa i continuada; d’una col·lecció editorial d’assaig i recerca: “Edicions del Centre” amb 131 volums publicats. El Centre de Lectura és Centre d’Estudis, i presenta un inusual Balanç Social que contempla l’accés a l’entitat d’una mitjana de més de mil persones diàries.