Els nostres traductors

La tradició traductora laica de Reus ve de molt lluny. Joaquim Maria Bartrina va publicar abans de 1880 diferents versions de poemes de Catullus (A Lèsbia), d’Heinrich Heine (Lo negrer), d’Horaci (Llibre I, Oda IX), Josep Roumanille (La cegueta) o de la prosa d’Adalbert de Chamisso (Lo castell dels gegants). Alguns dels membres del Grup Modernista de Reus com Josep Aladern, qui ja havia traduït al català, l’any 1894, Solness el contructor d’Ibsen va publicar diverses traduccions a les pàgines de la premsa modernista reusenca de l’època.

traductorsLa tradició traductora laica de Reus ve de molt lluny. Joaquim Maria Bartrina va publicar abans de 1880 diferents versions de poemes de Catullus (A Lèsbia), d’Heinrich Heine (Lo negrer), d’Horaci (Llibre I, Oda IX), Josep Roumanille (La cegueta) o de la prosa d’Adalbert de Chamisso (Lo castell dels gegants). Alguns dels membres del Grup Modernista de Reus com Josep Aladern, qui ja havia traduït al català, l’any 1894, Solness el contructor d’Ibsen  va publicar diverses traduccions a les pàgines de la premsa modernista reusenca de l’època. A Lo somatent i a Reus Tranquil  hi podem trobar les poesies de Leopardi (A la pàtria, Aixís mateix) i de Richepin (Un conill vell). Miquel Ventura va publicar traduccions del grec i el francès.

En la segona meitat del segle XX destaquen les importants traduccions de Joan Ferraté (1924-2003), amb treballs com  Lectura de “La terra gastada” de T.S. Eliot (1977), i Les poesies de C. P. Cavafis (1987); del seu germà Gabriel Ferrater (1922-1972) qui va traduir de l’anglès (N. Chomski i E. Hemingway), de l’alemany (Kafka, Heisenberg, Weis), del francès (Beckett) i del polonès (Gombrowicz); i l’embranzida que el doctor Bonaventura Vallespinosa va donar els anys seixanta a la traducció dels clàssics des de la Secció de Literatura del Centre de Lectura.

Vallespinosa (1899-1987) va treballar de valent per donar a conèixer molts autors estrangers ignorats, prescrits pràcticament pel règim franquista. Engrescat per companys de la secció com Xavier Amorós, no tan sols s’acontentava en traduir, majoritàriament teatre, sinó que a més l’acabava representant, no sense dificultats, al propi Centre de Lectura. Memorables van ser les seves Figuretes de Vidre de Tennessee Williams o La cantant calva de Ionescu. Va traduir també textos de Pirandello, Ugo Betti, Albert Camus, Cesare Pavese, Jean Racine, Ludovico Ariosto, Molière, que la gent d’aquí desconeixia i que evidentment no els podia haver llegit mai en català. El seu fons personal amb totes les traduccions va ser donat per la seva família al Centre de Lectura el mes de maig de 2003.

El cuc de la traducció va arribar els anys vuitanta a noves generacions que emergien vinculades al Centre de Lectura: Joaquim Mallafrè, Josep Murgades, i també de  l’àmbit universitari: Joan Alberich, Josep Maria Jaumà. Traductors que han excel·lit dins el panorama cultural de Catalunya i que han fet que algun dels seus treballs esdevinguin “traduccions de culte”.

Les traduccions de Joaquim Mallafrè (1941), sobretot de l’Ulisses de Joyce, que li va portar set anys de feina, passaran a la posteritat. Les seves riques versions de textos de Laurence Sterne, Samuel Beckett o del propi James Joyce (Dublinesos) han creat escola. També ha traduït Thomas More, Rudyard Kipling, Robert Graves, Henry Fielding, Henry Reed, W.H. Auden, Samuel Johnson i teatre de John Osborne, Harold Pinter o Ronald Harwood.

Josep Murgades (1951) ha fet un camí paral·lel. El seu aprofundit coneixement de la llengua alemanya ha permès fer-nos arribar (una bona part de les seves traduccions s’han publicat a la revista Els marges) els gegants de la cultura germànica que sovint els consideràvem llunyans: Frank Kafka, Thomas Bernhard, Nietzsche, Freud, Goethe, Herman Hesse, Bertolt Brecht, Oskar Panizza, Karl Marx, Herta Müller,…

Joan Alberich (1944) és traductor del grec. Llicenciat en filologia clàssica per la UB (1968), catedràtic de grec des de l’any 1969, ensenya grec, llatí, cultura clàssica, mitologia i filosofia. És també professor associat de filologia grega de la UAB. Actualment forma part de Consell de direcció de la Fundació Bernat Metge. Va dedicar uns quants anys de la seva vida a traduir la Ilíada i l’Odissea en una prosa entenedora. Ha traduït també obres d’Eurípides, Plató i Marc Aureli.

Josep Maria Jaumà (1938), llicenciat en Lletres i Doctor en Literatura Anglesa per la UB (1979), va exercir de professor de literatura anglesa a la UAB, a Liverpool (1962-63), Bremen (1963-64) i a la University of Illinois (1975-76). Publica traduccions a partir els anys 90, tradueix els poemes de Robert Graves, de Robert Frost, de Thomas Hardy, Philip Larkin, William Butler Yeats  i obres de Nabòkov («El llarg poema de Vladímir Nabòkov») i Shakespeare (Romeu i Julieta, traducció en vers blanc i Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor).

Podem constatar com és manté la tradició traductora reusenca repassant la trajectòria de la nova generació de traductors reusencs, dos companys d’estudis de l’Escola Puigserver que van orientar la seva vida professional cap a l’estudi i traducció del japonès i el xinès, dos idiomes orientals de gran complexitat i dificultat:

Albert Nolla (Reus,1974) és traductor del japonès i de l’anglès (ha traduït Paul Auster, Coetzee, Naipaul), i compagina aquesta tasca amb la docència a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, on imparteix classes de llengua, cultura i literatura japoneses. Ha traduït del japonès a autors com Natsume Soseki, Junichiro Tanizaki, Yasunari Kawabata i Haruki Murakami. D’aquest novel·lista japonès ha traduït al català: Tòquio Blues, Kafka a la platja, After dark, Pircing o De què parlo quan parlo de córrer.

Carles Prado-Fonts (Reus, 1975) és llicenciat en Traducció i Interpretació per la UAB (1998), on es va doctorar en Traducció i Estudis Interculturals (2005) amb una tesi sobre el paper dels traductors en el naixement de la literatura xinesa moderna. Ha fet estudis de llengua i cultura xineses a Beijing Language and Culture University of Westminster of California. Des de l’any 2004 és professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Ha traduït al català Pan Gu crea l’univers: Contes tradicionals xinesos, Diari d’un boig i altres relats de Lu Xun.

Els darrers anys el Centre de Lectura ha integrat dins l’àmplia oferta d’activitats la programació regular d’actes vinculats amb la traducció. Cada 30 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Traducció amb la participació de destacats traductors i, des de l’any 2013 tenen lloc el mes d’abril, les «trobades de traductors», amb l’objectiu de reflexionar sobre el món de la traducció al català i desxifrar-ne les claus, valorant la traducció com a gènere literari. L’edició de 2013 es va dedicar a la traducció de diferents alfabets (alfabets llunyans: rus, japonès, xinès; clàssics: grec, llatí; i alfabets propers: francès, alemany, anglès) amb la participació de Miquel Cabal Guarro, Albert Nolla, Carles Prado, Joan Alberich, Claustre Bofarull, Joan Cavallé, Josep Murgades, Maria Eugènia Pèrea, Joaquim Mallafrè I Bernat Puigtobella i enguany (2014) la trobada es dedica monogràficament al teatre, amb comunicacions de Joaquim Mallafrè, Victor Batallé, Miquel Cabal Guarro, Francesc Cerro, Alfred Arola, Mabel Bofarull, Joan Sellent, Josep Murgades i la lectura dels monòlegs de Hamlet a càrrec del col·lectiu En Veu Alta. Les jornades del 25 i 26 d’abril les modera la periodista Natàlia Borbonès i estan patrocinades per la Fundació Privada Reddis.

Una bona ocasió per recordar-nos dels nostres traductors, dels que en anys difícils van obrir camí i dels que ara continuen contribuint a la recuperació de la normalitat cultural del país.