Després d’un segle i mig d’existència, el Centre de Lectura es manté fidel als seus principis fundacionals: un Centre d’ensenyança i d’educació popular obert a les idees de progrés, segons paraules de Josep Güell i Mercader, un dels seus promotors.
Els temps han canviat, avui en dia ja no és necessari reunir-se en un cafè per a assabentar-se de les noticies que publica la premsa, la població gaudeix d’un nivell d’instrucció notable i gràcies a la tecnologia està informada — gairebé a l’instant— d’allò que passa arreu del planeta, però la cultura no té límits.
Des que fa uns anys el Centre de Lectura es va apropar al món universitari, alguns dels grans catedràtics, que imparteixen docència a les universitats catalanes i d’altres de la resta del país, des de la tarima del Centre, han transmès el seu pensament. S’ha volgut que el coneixement d’alt nivell no sigui exclusiu de l’àmbit acadèmic.
Hem de dir que la Universitat Rovira i Virgili amb la creació dels cursos d’extensió universitària també ha donat un pas endavant. És prou coneguda l’estreta col·laboració que hi ha entre l’Antena del Coneixement i el Centre de Lectura, una cooperació que ha permès que estudiosos de diversos àmbits s’avinguin a transmetre el seu saber.
Aquest mateix objectiu és el que s’ha pretès amb les Jornades d’Estudis que ha vingut i ve organitzant el Centre de Lectura. El Dr. Pere Anguera, des de la seva càtedra a la universitat i com a directiu del Centre, va impulsar aquestes activitats, recordem-ne algunes: Reus i el Modernisme, Gaudí: Reus i el seu temps, Símbols i Mites a l’Espanya Contemporània, El Noucentisme a Reus. Ideologia i literatura, Catalunya en la configuració política d’Espanya, Pensament i literatura a Reus al segle XIX, Reus a la literatura. Literatura de Reus, 1r Congrès d’Història de l’Independentisme Català, o Historiografia de Reus, entre d’altres.
L’any 2012 se’n van celebrar unes dedicades a la premsa: Premsa i societat. Aspectes polítics, econòmics i socials i al 2013, altres van versar sobre economia: Crisi econòmica i societat: l’impacte sobre el nostre territori.
Aquestes jornades apleguen estudiants universitaris, professorat dels diferents nivells educatius i totes aquelles persones interessades en aprendre una mica més cada dia. Les ponències que durant set o vuit sessions desenvolupen els especialistes en les diferents matèries no cauen en l’oblit, posteriorment veuen la llum a través de les Edicions del Centre de Lectura.
Les actes de les Jornades d’Economia es publiquen al volúm 131 de les Edicions del Centre.
El proper divendres 12 de desembre, a la Sala d’Actes, tindrà lloc la presentació de la publicació número 131 de la Col·lecció d’Assaig de les Edicions del Centre de Lectura (editada entre el Centre de Lectura i Arola Editors i coeditada amb les Publicacions de la URV), és el volum corresponent a les «Jornades d’Economia: Crisi econòmica i societat: l’impacte sobre el nostre territori» que es van celebrar al Centre del 7 al 15 de març de 2013 i que van ser patrocinades per la Fundació Privada Mútua Catalana i l’Insitut Ramon Muntaner amb la col·laboració de la URV i l’Institut Municipal de Museus de Reus. Entre els objectius plantejats hi havia els d’analitzar les causes que han provocat les crisis al llarg de la història; conèixer-ne les conseqüències a escala global, estatal i local; comparar la situació de crisi actual en el context històric; comprendre la relació entre la situació de crisi i l’evolució demogràfica, determinar la influència dels governs en el desenvolupament de l’activitat econòmica i apreciar la importància de l’economia com a element dinamitzador de la societat.
Les aportacions de la doctora Margarita Gonzalvo Cirac i Judit Vidal Bovanila, de l’acadèmic Jaume Massó Carballido, i dels doctors Agustí Segarra Blasco, Xavier Moreno Julià, Joaquim Margalef Llebaria, Xavier Ferré Trill i Josep Fàbregas Roig ens conviden a contemplar una panoràmica dels diversos aspectes, des del quals es pot analitzar una situació de depressió econòmica.
Margarita Gonzalvo ho fa des del punt de vista de la demografia (¡10 Años más de vida si naces en 1900 en Tarragona que en otras provincias españolas!); Jaume Massó ens situa en la influència que una crisi pot tenir en l’àmbit de la cultura (El patrimoni cultural català, cap al final de la Guerra Civil,1938-1939); Agustí Segarra ens parla de les característiques de les recessions, en un recorregut que inicia al segle XVII (Les cares de la crisi econòmica); Xavier Moreno compara la depressió actual amb altres de no gaire llunyanes (L’enfonsament econòmic “cracks, recessions i depressions”: ahir i avui); Joaquim Margalef explica La crisi econòmica a les comarques de l’interior; Xavier Ferré ens convida a la reflexió filosòfica (De la crisi econòmica a la crisi política: entre Marcuse i Habermas); i finalment Josep Fàbregas i Judit Vidal ens traslladen a l’Antic Règim (Una crisi a la corona d’Aragó a finals del segle XVII: la prohibició del comerç).
Com diu el text de la presentació del llibre: “Submergits encara en plena voràgine de la crisi econòmica que ens afecta des de finals de la primera dècada del segle xxi, són benvingudes les aportacions que, partint del coneixement i les experiències del passat, permeten aproximar-nos a la interpretació del món present. I més encara quan es percep que els moviments cíclics del sistema econòmic capitalista en crisi porten implícits profunds canvis institucionals i socials”.