Resum
L’historiador Josep Fàbregas detalla el contingut de les Jornades «El Llibre Antic: Memòria del Passat» (Centre de Lectura 8 al 16 d’abril de 2015). Les jornades en les que hi participen diversos especialistes té com a objectius: conèixer com ha evolucionat el llibre antic al llarg de l’època moderna. Destacar la importància del llibre antic com a font d’informació historiogràfica. Identificar els principals centres d’estampació arreu del continent europeu. Valorar la influència del llibre en l’evolució del pensament i de l’educació de cada època. Analitzar el contingut d’algunes de les publicacions més emblemàtiques. Conèixer els antecedents de la literatura infantil i la seva aplicació al món dels infants.
Transcorreguda la Setmana Santa, el Centre de Lectura recupera el pols de la seva activitat cultural. El programa d’actes de primavera, mentre arriba la diada de Sant Jordi, arrenca amb força; just començar abril ens trobem amb un dels plats forts, em refereixo a les Jornades d’Estudis que enguany estaran dedicades al Llibre Antic, així en majúscula.
El govern de Catalunya ha declarat que el 2015, arran la celebració del primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya, sigui l’Any de les Biblioteques. Coincidint amb aquesta commemoració, el Centre de Lectura ha decidit que les Jornades, que en els últims anys tradicionalment es venen celebrant en aquestes dates, serveixin per divulgar unes publicacions que van veure la llum entre mitjan segle XV, quan just va aparèixer la impremta, i començament del XIX. No és aquest l’únic argument que ha motivat seleccionar aquesta activitat; l’educació popular va constituir una de les premisses en el moment de la fundació de la nostra institució, cosa que va significar que moltes personalitats hi contribuïssin amb la donació de les seves biblioteques. Amb el pas del temps, la Biblioteca del Centre de Lectura, la primera biblioteca patrimonial de Catalunya creada l’any 1859, ha aconseguit disposar d’un important fons bibliogràfic antic, de gran interès pels estudiosos de diversos àmbits. Un fons amb vint incunables, cinc cents llibres del XVI, mil cinc cents del XVII i XVIII i importants fons del XIX.
Darrera el títol: El llibre antic: Memòria del passat, els coordinadors Montserrat de Anciola i jo mateix, hem aconseguit reunir un total de vuit conferenciants que proporcionaran diverses perspectives d’aquestes joies impreses. Les jornades es tancaran amb una taula rodona, en la que intervindran destacades especialistes de les nostres comarques: Cristina Barbé, de la Biblioteca Pública de Tarragona, Rosa M. Molas, del Centre de Lectura i Victòria Rodrigo, de la Biblioteca Central Xavier Amorós. Com a moderador intervindrà Enric Aguadé, escriptor i ex director de la Biblioteca Central Xavier Amorós.
Com a complement, durant les dues setmanes en què es desenvoluparan les xerrades, al vestíbul del Centre, es podrà contemplar una mostra d’alguns dels exemplars motiu d’estudi.
El passat dimecres dia 8 va tenir lloc l’acte d’inauguració, que va comptar amb la presència del Vicerector d’Universitat i Societat de la URV, Jordi Tous; del president de la Fundació Privada Mútua Catalana, Joan Josep Marca i del President del Centre de Lectura, Xavier Filella. Tot seguit, la Dra. Montserrat Comas, Directora de la Biblioteca Víctor Balaguer i especialista en el món de les impremtes i dels impressors es va referir al moment de canvi que va representar per aquesta activitat el pas del segle XVIII al XIX. A continuació va ser Núria Altarriba, Directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya, la institució catalana de referència pel que fa a qualitat i quantitat de publicacions que atresora, la que es va referir a La gestió del llibre antic a la Biblioteca de Catalunya.
L’endemà va intervenir Neus Verger, Cap de la Biblioteca del Fons de Reserva de la Universitat de Barcelona, un fons de gran valor documental, que aglutina volums procedents dels convents barcelonins desamortitzats i part de la biblioteca de l’antiga universitat de Cervera; en la seva ponència es va referir a La base de dades de “Marques d’impressors” de la Universitat de Barcelona.
Cristina Garreta, Directora de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, està vinculada al món de la literatura infantil, la seva intervenció va girar al voltant de Els primers llibres infantils a Catalunya. Enmig d’una temàtica en la que els llibres religiosos i de jurisprudència eren els protagonistes, els organitzadors d’aquestes jornades vam considerar interessant deixar un espai al llibre infantil, sobre tot perquè molts dels seus autors s’inscriuen en el mateix marc cronològic de les jornades.
Pels propers dies 15 i 16 d’abril està previst fer les dues sessions restants. El 15, comptarem amb la presència del Dr. Antoni Jordà, Catedràtic d’Història del Dret de la Universitat Rovira i Virgili. No hi podia faltar un especialista en dret, la intervenció del professor Jordà se centrarà en El llibre de les Constitutions y altres drets de Cathalunya… (Barcelona,1704); una ocasió immillorable per retrobar-nos amb un dels esdeveniments que fa uns mesos van ser motiu de celebració, em refereixo als actes del Tricentenari.
A continuació, a la mateixa sessió, M. Rosa Molas, responsable de Patrimoni Històric de la Biblioteca del Centre de Lectura, ens introduirà en un tema que coneix prou bé: Incunables, tècnica, art i cultura. Catalunya. L’antiguitat d’aquests llibres, impresos entre mitjan i finals del segle XV —els primers que van sortir d’una impremta—, els ha convertit en exemplars únics.
Finalment, el dijous 16 es clouran les jornades amb les intervencions dels professors Alexandre Coroleu i Josep Fàbregas. El Dr. Coroleu, és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). El seu àmbit de recerca se situa en la cultura del Renaixement i la seva intervenció versarà sobre Novel·la cavalleresca i historiografia clàssica al Renaixement.
El Dr. Josep Fàbregas és professor d’Història Moderna a la Universitat Rovira i Virgili; amb El llibre antic: font historiogràfica destacarà la importància que, com a font documental primària, tenen aquests volums per diverses branques del saber.
L’activitat es desenvolupa com a formació de l’alumnat de la Universitat Rovira i Virgili i pel professorat del Departament d’Ensenyament. Recolzen aquesta iniciativa la Fundació Privada Mútua Catalana, la Universitat Rovira i Virgili —algunes de les conferències s’inclouen en el marc de les Antenes del Coneixement—, l’Institut Ramon Muntaner i la Biblioteca Central Xavier Amorós.