Joan Perucho a la vila vermella
David Figueres recupera els vincles de Joan Perucho amb Prades, sobretot al voltant de l’ermita de l’Abellera, on va demanar que llencessin les seves cendres. Sabrem com sorgeix aquesta petició i com evoluciona.
David Figueres recupera els vincles de Joan Perucho amb Prades, sobretot al voltant de l’ermita de l’Abellera, on va demanar que llencessin les seves cendres. Sabrem com sorgeix aquesta petició i com evoluciona.
Què pot oferir-nos una monja que ens trobem al mig de la calçada caminant decididament, si sabem que està contagiada pel llegat de Joan Brossa? Les sorpreses aniran apareixent a cada pas i ens captivaran per la seva màgia espectacularitat.
Senyores i senyors, benvinguts al Centre de Lectura de Reus, l’espectacle està a punt de
Quan la meva germana i jo érem petites volíem ser atracadores de bancs. Pensàvem que havia de ser fascinant poder entrar en un local farcit de diners brandant les nostres armes i ordenant a tothom que guardés la calma; que si tothom feia el que nosaltres dèiem que havien de fer, ningú no havia de sortir malparat.
Per d’abordar l’Any Ferrater, l’editorial Comanegra va encarregar una antologia de textos seus a Marina Porras i el resultat n’és: Donar nous als nens (traducció de Da nuces pueris), el llibre que es ressenya. Una fantàstica porta d’entrada per conèixer Gabriel Ferrater i deixar-se seduir per aquest poeta que canvià completament el panorama poètic als anys seixanta i que deixà empremta en tots i cadascun dels àmbits intel·lectuals pels quals es va interessar.
Anàlisi del llibre sobre Gabriel Ferrater fet per Jordi Amat, un treball que permet comprendre millor la figura del poeta reusenc, però que també se’ns presenta amb certes mancances.
Anàlisi de la primera novel·la d’Antoni Veciana, que ens submergeix sota el mar i ho fa en llenguatge mariner, tot basant-se en la mitologia.
Retrat de Miquel Bonet i anàlisi del seu darrer llibre, un recull de diferents dels seus articles centrats en el Camp de Tarragona, del qual es van destacant les aportacions més destacables.
Anàlisi del llibre Les hores noves de Julià Guillamon que, emparat, en Les hores de Josep Pla es dedica a descriure el que veu durant tot un any, però ho fa distanciant-se de Pla, amb la seva veu pròpia; una veu que se sosté de manera magistral entre el relat en primera persona del tabalot interessat per les bestietes i les plantes que cada dia va a la muntanya a veure què hi troba.
Apropament a la cuina de Mariona Quadrada no només a través del llibre Essències. Cuina i sentiments a taula (que compta amb imatges de l’Adela Blasi), sinó també especialment a través de la posada en escena del poema de Gabriel Ferrater «In memoriam» acompanyada del Pau Ferran i la Bàrbara Roig.
Repàs de la vida del reusenc Francesc Tosquelles de la mà de Joana Masó, passant per l’experiència psiquiàtrica que li aporta la Guerra Civil i els infames camps de concentració francesos fins a aquell oasi que fou Saint-Alban-sur-Limagnole on posarà en pràctica una revolucionària voluntat no de curar els malalts mentals sinó les institucions.
Tot i que l’escultor reusenc tingué, tota la seva vida, un vincle estret amb la ciutat que el va veure néixer, i especialment amb el Centre de Lectura de Reus, cal destacar que fou durant la seva època d’adolescència i primera joventut que aquest vincle fou més fort. Un lligam que seria determinant per al seu desenvolupament artístic i personal.
Rebull va ser un artista precoç. Als 10 anys ja havia estat guardonat amb el primer premi en el Concurs Regional d’Aprenents, amb una còpia feta en fang de “La temptació de Sant Antoni”, de Rafael Atché. Aquest obra, quedarà en propietat del Centre de Lectura, així com una altra que Rebull realitzarà a la mateixa època, titulada “Al·legoria”, també en fang.