Resum
L’article del professor d’Història Moderna de la URV Josep Fàbregas Roig «Prim, el bicentenari i unes pinzellades a l’Espanya del segle XIX» contextualitza les activitats realitzades a Reus i al Centre de Lectura amb motiu del bicentenari del naixement de Joan Prim i Prats (1814). També s’expliquen les biografies escrites sobre el polític i militar reusenc (Pere Anguera, Emilio de Diego,…).
L’any 2014 Reus va celebrar el bicentenari del naixement del general Prim. Al llarg de l’any, a la ciutat que el va veure néixer, es van programar diverses activitats per retre homenatge a tan insigne figura. Una de les primeres va ser el Club de Lectura que, sobre la novel·la d’Ian Gibson La Berlina de Prim, es va realitzar a la Biblioteca Central Xavier Amorós; el taller es va desenvolupar dins el marc de l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili i he d’agrair a la directora de la biblioteca que em convidés a impartir-lo.
Al març, el Centre de Lectura organitzava unes jornades d’història sobre Prim. En tres sessions, Jaume Massó i Marc Ferran (Institut Municipal de Museus de Reus), Mercè Costafreda i Joan Navais (Centre de Lectura), els Drs. Ferran Toledano (UAB), Ramón Arnabat (URV), Borja de Riquer (UAB) i Josep Fontana (UPF), van analitzar la personalitat política i militar de Joan Prim. Ara, quan hem encetat el nou any, novament el Centre ha acollit la presentació de l’últim treball, que sobre el general, ha publicat Emilio de Diego.
Com és sabut, Joan Prim i Prats havia nascut a Reus el 6 de desembre de 1814 i, després d’una intensa vida militar i política, va morir a Madrid, el 30 de desembre de 1870, víctima d’un atemptat.
Des de ben aviat, fins i tot en vida, va ser biografiat. Hauríem de recordar les biografies clàssiques de Francesc Giménez Guited (1860), la d’Orellana (1871-1872) i d’altres de més recents com les d’Olivar Bertran (1952, 1975). Actualment, els estudis dels Drs. Pere Anguera i d’Emilio de Diego són sens dubte dues referències imprescindibles.
El mateix any 2003 Anguera publicava: El general Prim. Biografia d’un conspirador i De Diego: Prim. La forja de una espada. Aquest investigador, professor d’Història Contemporània a la Universitat Complutense de Madrid, especialista en esdeveniments del segle XIX i Membre de la Societat Bicentenari General Prim, fa unes setmanes —a començament de desembre de 2014—, a la Sala Constitucional del Congreso de los Diputados i, més recentment, a la sala d’actes del Centre de Lectura, presentava la seva última aportació: Prim. Mucho más que una espada.
En aquestes biografies —tant en la de Pere Anguera com en la de De Diego— ens trobem al Prim soldat, tal com se’l coneix per les seves actuacions heroiques, personatge que amb el seu magnetisme, malgrat el risc, era capaç d’arrossegar les tropes amb valentia, fins al punt de vorejar la temeritat. Ens trobem el Prim defensor de la llibertat, que no oblida ni els seus conciutadans ni a la resta de catalans, però també trobem el Prim ambiciós, intrigant, segur d’ell mateix. Una personalitat que no va deixar ningú indiferent, per això va generar tanta polèmica.
Prim va destacar primer com a militar i més endavant, des del seu escó de diputat —després de superar la inexperiència com a orador—, va assolir un paper rellevant en la política, fins a convertir-se en un veritable home d’estat.
Va viure intensament durant 30 anys. Fou processat, condemnat, desterrat, represaliat, però també respectat, elogiat, aclamat i gairebé entronitzat. Va tenir enemics arreu, per la dreta, per l’esquerra i pel centre, a la Península, a Europa i a Ultramar, segurament per això encara no s’ha pogut determinar la responsabilitat del seu assassinat.
Prim va ser fidel als seus ideals —un progressista—, podem dir que la seva mà no va tremolar ni amb l’espasa ni amb la ploma. Dins el món diplomàtic va merèixer la consideració de les grans potències: Anglaterra, França, l’Imperi, Estats Units, Mèxic o Turquia.
La figura de Prim és conseqüència de l’època que li va tocar viure: un segle convuls, política i socialment complex. A començament del segle XIX —amb la guerra del Francès—, la Península va ser ocupada per les tropes de Napoleó, després serà un no parar. El 19 de març de 1812, les Corts Generals instal·lades a Cadis van aprovar una Constitució batejada com a liberal, encara que per la procedència social dels diputats diríem que relativament liberal. Justament el mateix any en què naixia Prim, Ferran VII la va derogar i va implantar l’absolutisme, que es va allargar durant sis anys.
S’haurà d’esperar l’1 de gener de 1820, perquè Rafael del Riego, quan es preparava per embarcar a Amèrica, amb les tropes que havien d’aturar el procés d’emancipació, se sollevés a Cabezas de San Juan i els liberals tornessin a la palestra. El rei es va veure obligat a jurar la Constitució i d’aquesta manera s’iniciava el Trienni Liberal, que es va cloure quan el 1823 els Cent mil fills de Sant Lluís van ocupar el país per reinstaurar l’absolutisme; Prim aleshores tenia nou anys. Si ens atenem a com es van desenvolupar els fets, la presència dels exèrcits pro-absolutistes no va afeblir el sentiment liberal.
La mort de Ferran VII, sense descendència masculina, va deixar la Corona en mans de la seva filla Isabel. Carles Maria Isidre, germà del rei no la va reconèixer, cosa que significar l’inici de les guerres carlines, que s’allargaran fins l’últim terç del segle XIX.
Enmig d’aquest conflicte hi trobarem els aixecaments de diverses localitats catalanes contra els governs de Madrid, recordem els bombardeigs de Reus, per part del general Zurbano, o els de Barcelona. A Reus el 30 de maig de 1843 Joan Prim i Llorenç Milans del Bosch s’havien sollevat contra l’autoritarisme d’Espartero. L’escenari polític es va veure enterbolit per la pugna de diversos sectors per assolir el poder i se’n feia ressò la societat.
Prim va començar a forjar la seva carrera quan el 1834 es va incorporar, com a cadet, al batalló de Tiradors d’Isabel II; els fets d’armes li van permetre els ascensos dins l’escalafó militar; segons De Diego en poc més de 6 anys va protagonitzar 35 accions, 4 combats cos a cos i va ser ferit en 8 ocasions, cosa que li va permetre passar de soldat a coronel.
Després va esdevenir la guerra d’Àfrica (1859-1860), la figura de Prim ja era reconeguda per les seves gestes, com és sabut —tot i que inicialment comandava el cos de reserva—, allí va recollir noves condecoracions. L’any 1861 marxava a Mèxic al capdavant d’un exèrcit integrat per tropes espanyoles, franceses i britàniques, per obtenir del govern mexicà la satisfacció d’uns deutes pendents.
Si fins ara la seva vida política s’havia combinat amb els conflictes militars, des d’ara —pronunciaments inclosos— la primera agafarà protagonisme. Els governs se succeïen, la milícia s’hi va implicar directament, aquest va ser l’escenari en el que es va moure Prim, la Revolució de 1868 va ser un pas més en el camí que el portaria fins assolir la màxima responsabilitat de l’estat.