La commemoració del 7è centenari de la creació del comtat de les Muntanyes de Prades

Hem sentit campanes. És la una del migdia del 6 de maig de 2024. Repiquen els campanars de l’Aleixar, Arbolí, Bellmunt del Priorat, Capafonts, Capçanes, Siurana, Albarca, Falset, la Febró, Garcia, Gratallops, els Guiamets, Marçà, Maspujols, el Masroig, el Molar, Mont-ral, Farena, Móra d’Ebre, la Morera de Montsant, Escaladei, Poboleda, Porrera, Prades, Pratdip, la Riba, Tivissa, Darmós, Llaberia, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallclara, Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant, Vilanova de Prades, Vilaplana i la Vilella Alta.

Uns minuts abans, les alcaldesses i els alcaldes d’aquests pobles han fet emetre un pregó que diu:

Es fa saber que tal dia com avui de fa 700 anys (el 6 de maig de 1324), el rei Jaume II va crear el comtat de les Muntanyes de Prades tot vinculant-lo als dominis que havien pertangut al noble Guillem d’Entença.

Mont-ral [o el poble que de què es tracti] va pertànyer a aquest important senyoriu, i és per això que, al llarg dels propers mesos, se celebraran diverses activitats en record d’aquest rellevant fet històric.

Com a primer acte, a l’una del migdia i a l’uníson, repicaran les campanes de totes les viles i llocs que havien pertangut a l’esmentat comtat-baronia amb toc de festa i en senyal de commemoració col·lectiva.

Acudim als treballs del nostre amic Eduard Juncosa Bonet, doctor en Història per la Universitat Complutense i soci del Centre de Lectura, per aclarir què celebrem.

El Dr. Juncosa, comissari del 700 aniversari, explica en les seves publicacions i  conferències que el diumenge 6 de maig del 1324, a la catedral de Barcelona, el rei de Catalunya i Aragó Jaume II va adoptar una important decisió organitzativa: va dictar  un privilegi fundacional pel qual va erigir en comtat les terres que llavors, i també ara, es coneixien com a Muntanyes de Prades.

El rei hauria pogut conservar la gestió directa del govern d’aquesta regió, o hauria pogut concedir-lo a algun noble expert, però va preferir encomanar aquesta tasca al més jove dels seus fills, quasi un xiquet. L’adjudicatari del comtat va ser, doncs, Ramon Berenguer, infant d’Aragó: un jove de poc més de quinze anys que era el darrer fill de la reina Blanca de Nàpols, també coneguda com a Blanca d’Anjou. Així, el rei proporcionava al noi un passament —com havia fet amb els grans— i, en definitiva, tot quedava a casa, tal com a ell li convenia. Tot tement que les rendes fossin poques, el nou senyoriu incorporava els dominis de Móra, Tivissa i Falset —que el noble Guillem d’Entença havia gestionat fins a la seva mort, i que la Corona havia recuperat—, ies complementava amb la cessió en franc alou de les viles d’Elx i Crevillent, al sud del regne de València.  

Els Drs. Antoni Albacete i Eduard Juncosa han localitzat un dels dos originals del privilegi fundacional. L’instrument que va quedar en mans del monarca, el qual s’hauria de conservar a l’Arxiu reial de Barcelona (conegut actualment com a Arxiu de la Corona d’Aragó), no ha estat localitzat. Per contra, el que van conservar el comte i els seus descendents per fer valer la seva condició es custodia a l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli (actualment amb seu a l’Hospital de Tavera, Toledo).

La importància cabdal d’aquesta troballa ha portat a la publicació íntegra del document, tot contextualitzant-lo històricament, reproduint-ne l’original i alguns trasllats d’especial interès, transcrivint-lo i traduint-lo del llatí al català.  

El text del privilegi és molt bonic de llegir. No només perquè el llenguatge és exquisit, i perquè s’hi anomenen els topants que els reusencs freqüentem en les nostres excursions (Siurana, Prades, Falset, Móra, Tivissa, Marçà, Pratdip…), sinó també perquè descriu l’estructura organitzativa i d’equipament, propis de l’època, amb què el comtat podria i hauria de comptar.

En relació amb l’organització de comandament, s’hi esmenten els barons, cavallers, feudataris i castlans. Pel que fa a les persones que estan afectes als feus, es refereix a tots els homes i dones, de qualsevol condició i llei que siguin, que allà habitin i habitaran. Els drets reals de l’estructura productiva que s’hi anomenen són les dominicatures[1], els masos, els honors i qualssevol possessions. Els tipus de terreny del comtat es descriuen com a muntanyes i planes, garrigues, comes o valls. Les infraestructures hidràuliques són els rius, rierols, o fonts. Les indústries són els forns i els molins (els tradicionals monopolis senyorials). S’hi esmenten emprius, talles i col·lectes, els drets de recuperació com la fadiga, i recursos econòmics tributaris de molts tipus, com ara les lleudes, els peatges, els carnalatges, els mesuratges i els pesos. S’hi ressenyen les hosts, els exèrcits i les cavalcades i llur redempció, tant en la pau com en la guerra. També són objecte de concessió els profits de les mines, els descobriments i les trobes. La relació dels béns concedits pel rei al comte fill seu acaba tot dient, de manera genèrica: «i amb tols els termes, drets i pertinences de les predites muntanyes i dels altres castells i llocs abans esmentats, i amb totes i cadascuna de les coses que nosaltres allà hi tenim, hi hem de tenir o hi podem tenir per qualssevol maneres, drets, raons o causes, tal com millor les tingueren els nostres predecessors i tal com nosaltres tenim, podem i hem de tenir totes i cadascuna de les referides coses».

En l’acte solemne de la catedral, l’infant Ramon Berenguer va prestar jurament de fidelitat i va fer homenatge de boca i mans a Jaume II, el seu pare. L’endemà, al palau reial, el rei va absoldre del vassallatge els procuradors o síndics de les Muntanyes de Prades i també els de Falset, Tivissa i Móra, que havien comparegut als actes solemnes i, acte seguit, els dits procuradors van prestar jurament de fidelitat i homenatge de boca i mans a l’infant Ramon Berenguer en qualitat de nou senyor.[2]

En relació amb la formalitat jurídica del privilegi, s’observa que l’acte es va celebrar davant del notari reial i en presència de testimonis, entre els quals l’arquebisbe de Toledo (que era fill del rei), el bisbe de Barcelona, l’abat de Poblet, el comanador de Miravet, altres eclesiàstics, nobles, cavallers, el batlle general de Catalunya i sis ciutadans. El document es va estendre en dos instruments iguals —un per a cadascú— que el rei i el comte van signar i segellar (el monarca amb segell de plom i l’infant amb segell de cera vermella). A la vista d’aquest títol, els prelats, barons, cavallers, feudataris castlans del senyoriu, així com tots els habitants, prendrien coneixement de la nova jerarquia.

Amb la cessió del mer i mixt imperi, i de qualsevol altra jurisdicció, el rei de la Corona catalanoaragonesa delegava en el comte de les Muntanyes de Prades tot el poder polític i jurídic, sense ni tan sols reservar per a la Corona l’exclusivitat dels seus jutges en els plets per crims de sang, com feia de vegades la monarquia. El mer imperi constituïa el major grau de jurisdicció i comportava l’atribució per jutjar i castigar els crims públics que es punien amb la pena de mort, la mutilació de membres o el bandejament del lloc. El mixt imperi corresponia a la jurisdicció per a resoldre litigis civils o per jutjar infraccions de petita i mitjana importància que es castigaven normalment amb penes pecuniàries.

En canvi, una potestat que el rei se reservava era l’encunyament de moneda, i prohibia expressament al comte que mai n’encunyés.

Pel que fa al domini directe o alou que el privilegi establia en favor de l’infant Ramon Berenguer respecte dels castells i llocs que havien sigut de la Baronia d’Entença («tingueu-los vós i els vostres en lliure i franc alou»), cal recordar que el règim alodial consistia en la cessió al titular del senyoriu del domini directe, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació. Tot i això, el lliurament de terres en alou al nou comte anava condicionat a la prohibició de separar-les del comtat de les Muntanyes de Prades. El privilegi advertia que, si el territori del comtat es dividia, les potestats i el servei dels castells de Marçà i Pratdip «esdevindrien feu honorat i serien tinguts en nom nostre i dels vostres per a vós i els vostres, sota les condicions i retencions, maneres i formes sota les quals us donem i concedim el predit comtat de les Muntanyes de Prades, i, per ells, en aquell cas, vós i els vostres estaríeu obligats a fer l’homenatge, donar-ne les potestats i fer les altres coses que, com per un feu honorat, vós i els vostres estareu obligats a fer a causa d’aquest comtat». Sembla que, en canvi, en el cas de divisió del comtat, el castell i lloc de Móra conservaria la condició d’alou del comte i dels seus descendents.  

Pel que fa a les obligacions del comte de caràcter polític, el privilegi establia que ell i els seus descendents estarien obligats «a venir a les Corts generals de Catalunya i a intervenir en elles quan i tantes vegades com per nosaltres i els nostres successors rebeu un manament o un requeriment sobre això». Una altra obligació política era la de fer i complir les coses que havien de fer els altres feudataris del rei a Catalunya, tot regint-se pels Usatges de Barcelona i els costums del Principat com a fonaments de dret.

Tant els principals continguts del privilegi fundacional, com alguns dels fets històrics més rellevants dels primers temps de vida del nou comtat han estat versificats i convertits en auca, amb il·lustracions de Pilarín Bayés, donant lloc a una altra publicació amb un perfil més divulgatiu adreçat a les xiquetes i xiquets.

En les conferències d’Eduard Juncosa hem après que la decisió organitzativa adoptada pel rei Jaume II té una significació política important. Cal tenir en compte que els comtats de la Catalunya Vella havien sigut instituïts pels reis francs. Aquesta va ser la primera vegada que un rei de la Corona Catalanoaragonesa erigia, de bell nou, un comtat, sobre un territori de laCatalunya Nova que fins aquell moment havia estat de plena jurisdicció reial. En exercici de la seva potestat, el rei va alterar, doncs, la configuració del reialme amb la introducció d’un comtat de nova creació. Amb aquesta decisió, a banda de satisfer les seves conveniències personals i familiars, Jaume II es dotava d’una estructura que li hauria de ser útil en el govern i l’administració dels seus interessos.

És més, els homes i les dones que el monarca va lliurar al comte en règim de dependència feudal van compartir, des d’aquell dia, per bé o per mal, un mateix destí. La condició de súbdits d’un mateix senyor els devia portar a compartir una certa identitat col·lectiva, i no es pot descartar que, 700 anys més tard, els que viuen als pobles i als masos que el rei va concedir al comte Ramon Berenguer n’arrosseguin algun serrell[3]. És per això que la trentena de pobles que tenen exposada la lona commemorativa del 7è centenari i que van repicar alhora les campanes el dia 6 de maig de 2024 tenen, segurament, entre ells, alguna cosa en comú.

Després de l’acte institucional d’obertura del cicle commemoratiu que es va celebrar solemnement a la Cartoixa d’Escaladei el 6 de maig de 2024 —justament el dia que s’acomplien els 700 anys de la creació del comtat de les Muntanyes de Prades i la seva annexió amb la Baronia d’Entença— hi va haver una presentació del Dr. Ezequiel Gort, autor del recent llibre El comtat de Prades i la baronia d’Entença en els temps medievals (Rafael Dalmau, 2023), i la presentació dels actes previstos per part del comissari. L’acte va comptar amb l’assistència de representants de totes les institucions implicades en la commemoració, i es clogué amb unes paraules del Sr. Àngel Xifré, delegat territorial de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

Dies més tard, el dia 17 de maig de 2024, al Palau comtal de Falset, Eduard Juncosa Bonet va dictar la conferència inaugural del centenari. Hi van ser presents més d’un centenar de veïns i veïnes i representants públics.  

La iniciativa de celebrar el 700 aniversari ha despertat una gran expectativa al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Ho hem comprovat tant en els actes celebrats als pobles que van pertànyer al comtat, com en els que han tingut lloc a les ciutats que li són externes.

A mitjan d’agost de 2024, la vila comtal de Prades va dedicar tot un cicle de conferències especialitzades al voltant de l’efemèride. A més, es van impartir conferències i  es van presentar els llibres commemoratius a Cornudella de Montsant, Prades i Siurana (maig del 2024), Maspujols i Tivissa (juny de 2024), Capçanes (juliol de 2024), la Figuera, Torroja del Priorat i Vallclara (agost de 2024), Cabassers, la Riba, Garcia, Ulldemolins i l’Hospitalet de l’Infant (setembre de 2024), Vandellòs, Móra d’Ebre i Mont-ral (octubre de 2024), l’Aleixar, el Masroig i Marçà (novembre de 2024), la Vilella Alta i Capafonts (desembre de 2024). La resta de pobles de l’àmbit del comtat i la baronia tenen les dates reservades fins a principis de maig de l’any 2025, quan es farà la cloenda de la celebració. Al marge d’aquests actes, diversos pobles han impulsat iniciatives per a festejar l’efemèride, com són concerts d’orgues històrics, sopars temàtics, recreacions històriques o visites culturals.

Altrament, l’esdeveniment també es va presentar als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona (23 d’octubre de 2024) i a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus (7 de novembre de 2024).

La premsa se n’està fent ressò, i alguns autors han publicat articles d’opinió. Hi destaquen l’ampli reportatge de Sandra Pérez «Una trentena de municipis viatgen 700 anys enrere per commemorar el comtat medieval de Prades» (Tarragona Digital, 12 d’agost de 2024) i el bonic article de Fina Anglès «Prades: comtat rediviu» (El Punt-Avui, 29 de maig de 2024). L’escriptora de l’Aleixar hi destaca el «dens tramat d’agents actius i d’actuacions que, per les interrelacions en què se suporta i pel projecte comú assumit, pot fer tornar a viure amb projecció de futur un llegat identitari propi de 700 anys».

Com era d’esperar, els arxius i museus implicats en el comtat presten al Dr. Juncosa la col·laboració que necessita. També estan a la seva disposició els centres d’estudis locals i les associacions culturals del seu marc territorial d’acció.

Una altra cosa: de la mateixa manera que la potència comercial de Reus ha actuat històricament com a pol d’atracció per a la majoria d’aquestes contrades, els representants dels centres d’estudis de l’àmbit de què parlem s’han reunit algunes vegades, a propòsit del 7è centenari, a les sales de la nostra seu del carrer Major, cosa que ha permès als estudiosos dels diferents pobles de trobar-se sense que cap d’ells hagi de fer un gran desplaçament. És un honor per al Centre de Lectura participar d’aquesta manera en el centenari, assistir l’estimat soci Eduard Juncosa en la difusió social de la seva recerca i en l’activisme cultural que té entre mans, i contribuir a la comunicació entre els centres d’estudis i associacions culturals —que ens són amics— facilitant-los, per a les seves trobades, la centralitat que la ciutat de Reus i la nostra seu els poden oferir.

---

[1] Mentre escric això veig, des de la finestra de casa meva, a Bellmunt, el reflex del sol al Toll de la Domènica, un toll del riu Siurana que ara és excepcionalment ple gràcies als aiguats d’aquest novembre. Penso si aquest nom no tindrà més a veure amb alguna dominicatura del recurs d’aigua que no pas amb una dona que es digués així.

[2] Jurament que, en una societat teocràtica tenia tot el sentit, ja que l’interessat posava Déu per testimoni de les seves promeses, i que, en canvi, al meu modest entendre, no té ni cap ni peus en una organització democràtica en què les institucions ofereixen sistemes de destitució dels mandataris que no acompleixin satisfactòriament les seves funcions.

[3] També els que vivim a la colònia de les mines de Bellmunt; mines que van ser objecte de la concessió reial al comte, tot convertint-se en un dels principals motors econòmics del senyoriu.