Amb el préstec de sis peces del seu fons datades els anys 1934, 1935 i 1936, el Centre de Lectura col·labora en l’exposició «Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ofereix per ser visitada entre el 8 d’abril i el 28 d’agost del 2022. Amb aquesta aportació, el CdL s’afegeix a la iniciativa múltiple d’estudi i difusió del pensament del psiquiatra Tosquelles, soci d’honor de la nostra entitat, que va néixer a Reus el 1912 i va morir a Granges d’Òlt el 1994.
Els professionals de la salut mental coneixen bé les tesis de Tosquelles, i molts d’ells en són seguidors. Les institucions sanitàries franceses, en el si de les quals ell va treballar des del 1940, consideren que va marcar una fita en la psiquiatria del segle xx i li tenen un respecte extraordinari. A Reus també el coneixem bé perquè, des del 1967, va inspirar la política hospitalària de l’Institut Pere Mata i va donar formació, revisió i suport directe als professionals que en composaven els equips mèdics.
Ara, la figura de Tosquelles transcendeix l’àmbit estrictament hospitalari i desvetlla l’interès de tota la societat. Ja sabeu que, des del 14 d’octubre del 2021 i fins al 6 de març del 2022, el Musée des Abattoirs de Tolosa ha tingut oberta l’exposició «Déconniatrie. Art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles». A aquest esdeveniment el succeeix l’exposició del CCCB a què ens referim en aquesta nota i, de manera simultània, el Museu d’Art Modern de Tarragona dedica algunes de les seves sales al mateix tema, mentre que correspon al Centre de Lectura l’exhibició de diversos films documentals. El proper mes de setembre el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid també s’incorporarà a la sinergia. Per a l’any 2023, una nova versió de l’exposició de Tolosa viatjarà a l’AFAM (American Folk Art Museum) de Nova York. En ocasió de totes aquestes exposicions i projeccions es generen conferències, reflexions i debats al voltant de la psiquiatria i també en relació amb l’entorn històric i sociocultural de Tosquelles: les influències rebudes, les influències generades, el seu compromís antifeixista, la guerra, l’exili, el surrealisme, l’art d’avantguarda…
L’hemeroteca del CdL aporta a l’exposició del CCCB els tres exemplars de la revista Fulls Clínics que contenen els articles de Josep Solanes «Variació de la fórmula leucocitària en el curs del tractament nucleïtic de les esquizofrènies» i «La meningitis asèptica en el tractament de l’esquizofrènia», i l’article de Francesc Tosquelles «A propòsit de l’anàlisi d’una personalitat anormal». Hi aporta també dos exemplars de la Revista d’Estudis que contenen sengles articles titulats «De la Cultura» i «A propòsit de la visita a l’Institut Pere Mata», tots dos signats per Francesc Tosquelles.
Procedent de la biblioteca del CdL, l’exposició del CCCB incorpora una separata de la Revue neurologique, 1934, vol. 2, que conté l’article de Francesc Tosquelles i Antoni Subirana titulat «Un nouveau cas de calcification intracérébrale visible radiologiquement chez unes hémiplégique de l’enfance avec crises épileptiques jacksoniennes: aspects encéphalografiques». Crida l’atenció que la separata porta la signatura autògrafa «F. Tosquelles» i que, amb la mateixa tinta, consta a la primera pàgina la correcció, a mà, d’una errada material en l’esment de l’Institut Pere Mata.
El títol de l’exposició «Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» evoca la cita de Lautréamont del sisè cant de Maldoror, del qual els surrealistes en van fer lema: «Bell com la trobada fortuïta sobre una taula de dissecció d’una màquina de cosir i un paraigua!». És sobre la taula de dissecció del CCCB que té lloc la trobada de les publicacions curosament conservades pel CdL amb la resta de materials que els comissaris de l’exposició, Joana Masó i Carlos Guerra, han seleccionat i recollit. La coincidència de tot plegat aconseguirà fer-nos entenedor el missatge precursor i clarivident de Francesc Tosquelles.
A la sortida d’una pandèmia ferotge i a l’inici d’un conflicte armat esfereïdor entre potències mundials, la resiliència davant les adversitats del nostre soci d’honor ens donarà, potser, alguna eina per afrontar el futur.