Sempre m’ha semblat que la identitat ens la donen els altres. Soc simpàtica si els altres m’hi troben. Soc lletgeta si l’entorn ho creu així. Soc ocurrent si allò que dic us fa riure, i soc ensopida si allò que escric us avorreix. Respondré, doncs, amb molt de gust, la pregunta que em fa la Revista, «Qui soc?», però hauré de prendre com a referència un entorn concret. Si us sembla, ho faré en relació amb l’entorn on coincideixo amb vosaltres: el Centre de Lectura.
Veureu. En el girant de segle em vaig fer conscient que jo no podria seguir socialment activa si no aprenia una mica d’anglès. Per solucionar-ho, vaig acudir al temple de l‘alfabetització de la meva ciutat: el Centre de Lectura. M’hi vaig associar, i hi vaig trobar el millor professor i els millors companys. A raó de tres hores a la setmana, vint anys de quequejar en una llengua estranya potser no són prou per aprendre-la com cal, però sí que basten per travar grans amistats. Va ser, doncs, en una aula petita i poc equipada del segon pis de l’antic palau dels Tamarit que vaig seguir la tradició ateneista de fer amics i d’aprendre de lletra.
De l’Escola d’Idiomes del Centre de Lectura he passat a la junta d’una de les seves seccions: la Secció de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques. Hi hem format un equip molt avingut, fèrtil en propostes, equilibrat. Sempre estem d’acord. Se’ns n’acuden tantes, de conferències, exposicions, cicles i activitats per fer, que no ens caben al calendari i les hem de compassar… Que bé que ens ho passem!
Escriure m’agrada molt. Per raó de la meva feina com a advocada, he escrit durant tota la vida, hores i hores, per exposar, de la manera més eficaç i convincent possible, arguments i pretensions d’altres persones. Darrerament, la Revista del Centre de Lectura m’ha donat l’ocasió d’escriure, també, sobre allò que m’interessa a mi, i de la manera que a mi em vingui de gust. Li ho agraeixo.
Tornem al tema existencial que motiva aquestes ratlles. No sé qui dec ser, jo, per a vosaltres… Però, per explicar-vos com me veig, a mi mateixa, aquí, al Centre de Lectura, us diré que soc una entusiasta dels espais d’aprenentatge, de les ocasions de participació, de les sales de reunió i de conversa, del fòrum d’escriptura i dels cercles d’amistat que aquest ateneu m’ofereix.
Soc una ateneista convençuda, vaja!