A Xavier Amorós, i. m.

 |   |  Twitter

Primer la imaginaves elegant,
cordial i gentil, sense enfarfecs,
com una actriu magnífica al teatre
del somni i del desig, il·luminada

 

per una llum subtil i riallera,
abans de començar la funció.
Un dia vas sentir l’aigua a la font,
el ritme d’uns alens acompassats

 

amb els barrancs eixuts, el camí i l’alba,
la veu d’acord amb l’ombra de ton pare.
A la terra, descalç, tu contra tu,

 

vas comprendre per què unes paraules
poades de la sang ressignifiquen,
restablertes per la gran sorneguera.


Converses amb el pare

Maria Lluïsa Amorós

Pare

Xavier Amorós Corbella

Ara estem sols (encara)

Daniel Recasens Salvador

Vida imaginada

Cristina Garreta Girona

El record que has deixat

Isabel Amorós Moragas