En aquest article editorial hi trobem esbossat tot el contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura, que inclou, entre d’altres, un monogràfic a Joan Perucho, amb motiu del centenari del seu naixement el 2020; així com altres commemoracions, ja siguin del 2020 o del 2021. A més, inclou una valoració de l’activitat de l’entitat en els primers mesos d’aquest any.
És habitual que la nostra vida es desenvolupi en un entorn que conformen llocs i
Marc Casellas ens explica com Joan Perucho fa cap a Albinyana a través d’Apel·les Fenosa i què en resulta de comprar Cal Groc on, deia, hi havia un fantasma i on convidava els seus amics. Ens endinsa en aquest lligam entre Perucho i el poblet del Baix Penedès. Que li tenia el cor robat ho deixa ben clar quan expressa: «Albinyana és un brillant a la diadema de la Creació.»
Àlex Broch ens permet recuperar el seu conte «Cita al Balneari de Pandicosa» ‒extret del seu llibre de narracions La mirada de pedra (2013)‒, en què recull, tal com ens explica en la «Nota a l’edició» ‒escrita especialment per a aquest número de la Revista del Centre de Lectura‒, que es refereix a Joan Perucho i que parteix d’un referent real.
Joan Perucho a Les històries naturals, a través d’Antoni de Montpalau, recorda Martí Ardenya en passar per Altafulla. Veurem qui va ser i què més destaca en la literatura oral o escrita d’Altafulla, com per exemple les bruixes, que la fan tan encisadora.
Fina Masdéu cerca la presència reusenca a Les històries naturals de Joan Perucho que, ens diu, és més qualitativa que quantitativa. L’analitza a fons per fer-nos veure que no només hi ha personatges, sinó també textos i títols que fan que la petjada reusenca en el llibre sigui més present que no ho sembla en una lectura poc atenta.
És resseguint el contacte entre Joan Perucho i Joan Miró que Martí Rom ens connecta, també Perucho, amb Mont-roig tant de manera física com de manera escrita. Veurem l’abast d’aquest vincle i els textos que hi fan referència.
De camí a la Miranda de la serra de Llaberia, Meritxell Blay ens fa prendre consciència, a contracor, de com la tecnologia s’apodera de les feines humanes; recorre els indrets que Joan Perucho evoca i ens en recupera la veu per poder-nos-hi endinsar des de la seva perspectiva.
David Figueres recupera els vincles de Joan Perucho amb Prades, sobretot al voltant de l’ermita de l’Abellera, on va demanar que llencessin les seves cendres. Sabrem com sorgeix aquesta petició i com evoluciona.
Eugeni Perea ens acosta Joan Perucho a Poblet, als vincles establerts amb aquest espai, i ho relaciona amb les paraules d’Eduard Pelisek, un escriptor nascut a Bohèmia al segle XIX, referides a Poblet: «la imatge en terra de l’ànima».
Jordi Duran repassa els vincles que Joan Perucho va establir amb Gandesa i des d’aquí amb totes les Terres de l’Ebre. Fruit d’aquesta estreta relació múltiples textos de l’escriptor hi fan referència. Ens n’ofereix un tast a tall de mostra.
Marc Jornet ens explica com va anar l’aventura de fer un llibre sobre Joan Perucho adreçat als xiquets i les xiquetes de Gandesa. Primer, calia informar-se’n i, així, va aparèixer un fil prou interessant: la seva passió per la cuina, a banda, és clar, de la seva passió pel territori.
Artur Quintana ens fa una passejada pel Matarranya històric de Joan Perucho. Ens recupera els indrets per on va passar quan era jutge de Gandesa, amb algunes curiositats incloses i la recuperació de les referències que se’n troba en els seus textos. Però també ens explica els diferents contactes que hi va tenir amb la gent i que s’allargassen en el temps.
