Gabriel Ferrater: «No diré res de mi»

Succinta, però profunda, aproximació a Gabriel Ferrater; ideal per contextualitzar-lo i per entendre’l d’una manera global.

Reflexions al voltant de «Midsommarnatt» de Gabriel Ferrater a partir de les pròpies vivències de l’articulista, unes vivències compartides amb el poeta reusenc que ens permeten no només comprendre més i millor l’abast de les influències de Gabriel Ferrater sinó també el poema en si i els vincles existents entre els dos des del punt de vista personal i poètic.

Aproximació a Witold Gombrowicz per acabar situant-nos Gabriel Ferrater com un dels grans admiradors seus i com un dels responsables que no guanyés el premi Formentor el 1965 i que sí que ho fes el 1967.

Anàlisi del poema «In memoriam» de Gabriel Ferrater des del punt lingüístic atenent a tota la informació que se’n pot extreure, així com de la traducció del poema feta per Pere Gimferrer al castellà.

Segons el meu criteri i els meus gustos, considero «El distret» el paradigma d’un poema

Interpretació del poema «Tres llimones» de Gabriel Ferrater, unes llimones que es vinculen amb les dones i un text que apareix carregat d’influències com el quadre Tres nus en el bosc de Joaquim Sunyer i que, en darrer terme, serveix a l’autor per reflexionar(-hi).

Lectura acotada del poema «La cara» de Gabriel Ferrater del qual se’n destaquen les connexions intertextuals amb l’Eneida per tal de comprendre l’abast de la intel·lectualitat del poeta reusenc.

Explicació de l’aposta per Gabriel Ferrater per part de l’editorial Peu de Mosca i de tot el procés de tria del llibre concret a editar i de les il·lustracions i la persona que les havia de fer.

Idea, projecte, gestació i realització de la portada del Poema inacabat a dalt dels escenaris.

Vincles personals de Ramon Gomis amb Gabriel Ferrater arran dels Premis Reus de Teatre i vincles (o no), en general, de Gabriel Ferrater amb Reus.

El Fons Gabriel Ferrater i Soler de la biblioteca del Centre de Lectura es va crear el 2020. En aquest article se n’informa de l’existència i de què inclou; entre d’altres, tota una sèrie de documentació relacionada amb Ferrater que Ramon Gomis va donar a la biblioteca.

Vaig conèixer Gabriel Ferrater el 1970 amb motiu dels Premis Reus de Teatre. Abans no

Gabriel Ferrater i Ramon Barnils van fer el viatge de la vida en sentit invers, un naixent a Sant Cugat del Vallès i morint a Reus i l’altre decidint plegar de viure a Sant Cugat i naixent a Reus. Ens n’explica els contactes el tercer fill de Ramon Barnils.

Explicació de l’elaboració Metrònom Ferrater (Enric Juste i Bellveure, 2009) fent especial referència a les dones que més van ser rellevants per al poeta reusenc i com es va aconseguir (o no) contactar-hi.

Breu presentació dels esquemes d’imatge i utilització d’aquest recurs per analitzar el poema de Ferrater.

Vincle de Joan Artigas Arpal amb la poesia de Gabriel Ferrater i poemes del mateix Gabriel Ferrater o que hi fan referència musicats per Joan Artigas Arpal, així com concerts que durant l’Any Ferrater ha realitzat o ha de realitzar. I explicació del procés de creació musical quan es parteix d’un poema.

Repàs de les activitats dutes a terme (o en previsió de dur-se a terme) per vincular la figura de Gabriel Ferrater amb Reus, tant pròpiament dins l’Any Ferrater com fora (abans i després), així com l’explicació de l’assoliment de declarar el 2022 com a Any Ferrater.

Interpretació personal, eixelebrada i tocada de realisme màgic sobre l’Any Ferrater i les seves derives.

Text narratiu inspirat en les efervescències ferraterianes que parla de l’impacte causat per Lorelei, que buscava algú amb qui fondre’s com l’escuma de mar en arribar a la sorra.

Anàlisi personal de la figura de Gabriel Ferrater i de la importància que té i que se li dona que ens n’ofereix una imatge menys idealista i fa un repàs per tal com l’han tractat o presentat al llarg de l’Any Ferrater.

El present article rastreja els escrits de Xavier Amorós per aclarir la seva relació personal amb Gabriel Ferrater i la manera com valorava el primer la personalitat i, sobretot, l’obra del segon.