100 anys de reforma de l’edifici

Informació del contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura que inclou un monogràfic sobre els 100 anys de la reforma de l’edifici en què es troba, entre d’altres.

Empar Pont ens parla del conjunt d’actes inclosos dins del cicle «1920: la projecció ciutadana del Centre de Lectura», pensat amb l’objectiu d’obtenir una vista panoràmica de tot allò que ha passat al Centre de Lectura i qui ho ha generat des que l’antic Palau dels Marquesos de Tamarit va passar a mans de l’entitat.

Fina Masdéu analitza com ha estat possible la llarga trajectòria del Centre de Lectura i, per fer-ho, es fixa en els valors que l’han marcat, així com les persones, sobretot, els mecenes que han contribuït a fer-lo realitat també tal com avui el coneixem. Entremig s’atura a analitzar els actes de commemoració dels 100 anys de la remodelació de l’edifici, una projecte possible, precisament, gràcies a un d’aquests mecenes: Evarist Fàbregas.

Josep Toset ens explica com es va gestar l’exposició «Imatges d’ahir i d’avui del Centre de Lectura» i ens n’ofereix un tast.

En aquest article es revisen no només els episodis més remarcables de Catalunya sinó de Reus al llarg dels darrers cent anys. Podem veure com Reus i el Centre de Lectura sempre han estat allí, intentant estirar del fil. Finalment, se’n fa un balanç per veure què s’ha aconseguit mantenir o tirar endavant i què s’ha perdut.

Anton Pàmies ens fa un repàs per les diferents seus del Centre de Lectura i ens explica el motiu dels diferents canvis i dels diferents usos de cada localització.

Pere Cavallé Vallverdú ens explica la vinculació entre Pere Cavallé Llagostera, el seu avi, que va acabar essent president del Centre de Lectura, i Evarist Fàbregas, que va comprar el Palau dels Tamarit i costejar les obres de remodelació de l’edifici per tal d’adaptar-lo a allò que els nous temps reclamaven per a una entitat com aquesta. Ens posa en antecedents i ens explica com va evolucionar tot aquest projecte filantròpic.

Josep Ferrando i Rovellat explica qui va ser Evarist Fàbregas a partir dels vincles familiars que els connecten. Ens indica quin tipus de persona era i en quins projectes es va implicar per aconseguir enriquir-se i de quins altres projectes va esdevenir mecenes per tal d’impulsar-los; i, finalment, ens comenta com va acabar els seus dies.

La commemoració del centenari de l’acte inaugural de la reforma de la seu del Centre de Lectura al carrer Major està sens dubte lligada al record de l’home de negocis, polític i filantrop reusenc Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 1868 – Barcelona, 1938), president de l’entitat entre el 1905 i el 1908 i el seu gran mecenes.

Josep Fàbregas repassa l’època de Tomàs Bergadà i la importància de la seva aportació, així com els homenatges en què va ser inclòs i l’estil que va desenvolupar.

Lluís Miquel Pérez repassa els actes d’inauguració de la reforma de l’antic Palau dels Marquesos de Tamarit que s’esdevingueren el 30 d’octubre del 1921 i que començaren per un acte a l’Ajuntament i continuaren al Centre de Lectura amb la descoberta del bust d’Evarist Fàbregas i un banquet a la Fonda Londres, després del qual al Teatre Bartrina hi hagué el IV Certamen del Centre de Lectura i un concurs de treballs executats per aprenents. Finalment, s’inaugurà una exposició d’art català a la sala d’actes de l’entitat.

Senyores i senyors, benvinguts al Centre de Lectura de Reus, l’espectacle està a punt de

Montse de Anciola repassa la història de la biblioteca del Centre de Lectura, el seu creixement i la seva professionalització, a partir del donatiu de Miquel Ventura i, posteriorment, el d’Eduard Toda que impliquen una gran tasca de classificació dels documents, després de la qual cosa, d’altra banda, els llibres de la biblioteca, abans molt migrada, adquireixen molta més demanda.

Quim Torres repassa els primers anys d’art al Centre de Lectura que arrenquen amb la creació de la Secció d’Art el 1902 i que inclouen la influència de Joaquim Mir, el Noucentisme i més enllà, i exposicions individuals o col·lectives de relleu.

Andreu Ferré repassa els fets més remarcables de la Secció Excursionista del Centre de Lectura al llarg dels darrers cent anys de manera que podem prendre consciència no només de qui hi havia darrere sinó també de la seva vitalitat i el seu dinamisme.

Des d’aquestes pàgines es proposa fer una visita guiada, virtual, pel Centre de Lectura per tal de conèixer-ne curiositats tant dels espais més coneguts com, potser, d’alguns que no ho són tant.

Albert Pàmies ens fa una mica de balanç per saber com arriba el Centre de Lectura a la seu del carrer Major per després parlar-nos de la nova ampliació projectada i oferir-nos-en imatges.