Introducció. El patrimoni literari de Reus
L’any 1995, l’erudit historiador Pere Anguera escrivia en un article, aplegat a De les lletres i les arts (2005: 191), que «Reus és una ciutat amb poca tradició com [a] espai literari. Comptades són les novel·les que la tenen com a marc […]. El Reus del segle xx és present a tres novel·les, totes d’autor reusenc […].» I les referenciava per ordre cronològic d’aparició: Perot i l’Estel (1934) d’Antoni Fuster Valldeperes, El darrer dels Tubaus (1946 i 1995) de Jaume Roig i L’aposta (1989) de Josep Iglésies.
Fixem-nos que la valoració d’Anguera és feta a finals del segle xx i que se centra en la novel·la; en aquest context, cal donar-li la raó. Ara bé, si ampliem el ventall de gèneres, veurem que Reus també és present, i de manera prou notable, en la poesia, en la literatura del jo, en l’assaig i en el teatre (Gabriel Ferrater, Antoni Correig, Xavier Amorós, Manuel Rocamora, Joaquim M. Bartrina, etc.). Si hi afegim els autors forans que també l’han literaturitzat (p. e. Narcís Oller, Josep M. de Sagarra, Joan Santamaria, Joan Puig i Ferreter…), llavors l’estimació ja agafa un caire optimista. Més encara: en les dues darreres dècades ha augmentat considerablement la llista d’autors locals que han fet de Reus l’escenari de les seves obres de ficció; parlem d’Andreu Sotorra, de M. Lluïsa Amorós, de Montserrat Corretger, del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, entre d’altres.
Altrament, Pere Anguera no es conformava amb apreciacions sincròniques i, per això, el 2006 impulsava, al Centre de Lectura, el seminari Reus a la Literatura. Literatura de Reus, amb una desena de ponències (recollides al volum 104 de les Edicions del Centre de Lectura, 2007) que analitzaven la presència de la ciutat en les novel·les, el teatre, la poesia, l’assaig i la memorialística, des del segle XVII i fins al moment actual. Un bon mètode per tenir notícia del protagonisme de Reus en les obres literàries, de ficció i de no-ficció. Abans, el 1998, Montserrat Corretger ja ens havia aproximat, amb l’antologia La terra del llamp, a «una cinquantena de textos d’autors d’aquesta comarca [Baix Camp] i d’altres que, tot i no ser-ne fills, han escrit prenent com a centre d’interès aquesta zona». La meitat dels textos seleccionats per Corretger parlen de Reus.
Ara fa una quarantena d’anys, Llorenç Soldevila promovia, amb la finalitat d’oferir noves perspectives a la didàctica de la literatura, la creació de rutes literàries per diversos indrets catalans, bé partint d’un autor concret o bé d’un lloc determinat. I és així com, en el marc d’aquest vast projecte, el 2008 veia la llum Rutes literàries pel Baix Camp (Proa), de Dolors Requena i Fina Masdéu; un volum que proposa rutes pels indrets d’aquesta comarca, dues de les quals recorrent Reus amb textos de diversos gèneres de més de vint autors, locals i forasters, i d’èpoques distintes.
Després, s’han dut a terme altres rutes literàries reusenques; així, el 2012, es donaven a conèixer la ruta del Grup Modernista de Reus, que havien creat feia uns quants anys Rosa Pagès i Magí Sunyer —inscrita a Espais Escrits per iniciativa del Centre de Lectura—, i la ruta Gabriel Ferrater per Reus —ideada per Fina Masdéu amb la col·laboració de Montserrat de Anciola. Amb motiu de l’Any Ferrater, el 2022, se’n va fer una revisió per tal que fos més àgil i assequible al públic: va passar de dues hores i mitja de durada a vuitanta minuts —també inscrita a Espais Escrits, gràcies a un conveni amb l’Institut Municipal Reus Cultura.
Hi ha, encara, dues rutes que han estat implementades de manera puntual, per a ocasions concretes: la ruta Gabriel Ferrater In memoriam (per les Biblioteques Públiques Municipals, 2022) i la ruta Reus a la literatura (per ERC-Reus, 2024) —de títol idèntic a la publicació de 2007, tot i que no en fa cap tipus d’esment.
I deixada per al final a propòsit, perquè en parlarem tot seguit amb més detall, la ruta El Centre de Lectura, un espai literari (2021).
Espais Escrits
La idea de crear aquesta ruta va néixer durant la pandèmia, mentre estàvem confinats a casa, amb la intenció de trobar una activitat per commemorar el 4 de juny, Dia de l’Associacionisme Cultural. En aquell moment es va realitzar el vídeo: El Centre de Lectura de Reus: espais amb història (https://www.youtube.com/watch?v=_q93yJAK5VM), que mostrava diferents indrets del Centre de Lectura amb una selecció de dedicatòries de personalitats que havien visitat l’entitat al llarg dels seus més de 160 anys d’història.
Amb l’inici de la desescalada, i pensant en la celebració del següent 4 de juny, vam plantejar-nos la possibilitat de crear una ruta que permetés reinterpretar els espais del Centre no només com una biblioteca o una entitat cultural, sinó com un escenari viu de la literatura i la cultura. Així, la ruta ofereix una experiència que connecta passat i present, i permet als participants descobrir anècdotes i fets històrics de manera immersiva.
El 4 de juny del 2021 se’n va fer la primera edició i un any més tard fou incorporada a Espais Escrits, després que Fina Anglès —membre de la junta d’aquesta associació— ho proposés. Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català és una associació cultural sense ànim de lucre que té com a objectiu la preservació i difusió del llegat dels escriptors patrimonials de la literatura catalana a través de les entitats i institucions que vetllen per la seva tasca literària.
El Mapa Literari Català, impulsat per Espais Escrits, és una plataforma digital que recull i geolocalitza espais vinculats a la literatura en llengua catalana, ja siguin inspiradors per als escriptors catalans o escenaris d’obres literàries. Per mitjà d’aquesta eina, els usuaris poden explorar punts d’interès literari a Catalunya i altres territoris de parla catalana, com el País Valencià o les Illes Balears. El mapa ofereix informació sobre autors, fragments de les seves obres i rutes literàries per descobrir el patrimoni cultural des d’una perspectiva literària. La ruta El Centre de Lectura, un espai literari es pot seguir a través de la geolocalització dels espais i els àudios que els nostres rapsodes Mercè Folch, Carme Simó i Joan Bové van enregistrar (https://www.mapaliterari.cat/ca/espai/vestibul/autors-diversos-).
El Centre de Lectura, un espai literari
Partim de la premissa que la literatura sovint ens aporta diferents i particulars percepcions d’un lloc, d’un espai concret. Aquest és el cas del Centre de Lectura (1859), que ha estat vist, explicat i descrit per autors locals i forasters, de diverses èpoques, en prosa i en vers. En passat i en present. A la ruta El Centre de Lectura, un espai literari, proposem un recorregut per alguns dels llocs més emblemàtics de l’entitat, a través de textos que parlen de la seva arquitectura i de la seva decoració, de la seva biblioteca, dels seus socis, dels presidents i dels treballadors, de les seves activitats i, en definitiva, del seu ric i vast patrimoni cultural. Per això, cal remarcar que no es tracta de textos referits exclusivament a espais físics sinó també a aquests altres aspectes enumerats. En aquest sentit, doncs, els textos que presentem pertanyen a un paisatge urbà i social, físic i humà; i alhora són fruit d’òptiques molt personals: de vivències i reflexions particulars de cada autor. I de l’època i el moment en què són escrits. En alguns casos, els referents temporals són concrets; en d’altres casos, podríem gosar dir que són atemporals, perquè encara ens interpel·len de manera ben directa.
Cal advertir que la selecció no és exhaustiva: això seria un oxímoron. Triar, sobretot quan el material per escollir és atractiu i valuós, esdevé sovint una tasca delicada no exempta de controvèrsia; ja ho escriu el 1954 Carles Riba a la introducció a l’antologia de poemes de Joan Maragall que va fer ell mateix: «es destí de tota antologia [podeu llegir selecció] fer escàndol. Més pel que no hi ha estat inclòs que no pas pel que hi figura». És ben cert que mai no acabes de saber si l’encertaràs amb la teva proposta ni si hi hauries hagut d’afegir aquest autor o aquell text en comptes dels que has triat. Hem procurat, però, que hi hagi representats gèneres diferents: poesia, narrativa, literatura del jo i assaig, corresponents a èpoques i períodes distints. Sigui com sigui, i això és el que ens interessa destacar, el Centre de Lectura no deixa indiferent a ningú que el visiti per primera vegada ni, per descomptat, a qui el conegui poc o molt.
El recorregut comença al vestíbul de la planta baixa, al peu de l’escala principal, des d’on ens contempla el bust del més destacat mecenes del Centre de Lectura, Evarist Fàbregas —que també en fou president entre el 1906 i el 1908—: en aquest punt inicial es fa una breu introducció tant del que és el Centre com dels criteris de selecció dels textos. La primera lectura correspon, a propòsit, a un foraster, Joan Santamaria (1884-1995), advocat i escriptor lleidatà establert a Barcelona, que comenta la bona impressió que li causa l’activitat de la casa i l’afable rebuda que li dispensen els seus responsables. És un fragment de Visions de Catalunya, una sèrie de reportatges sobre les comarques i les ciutats de Catalunya que va escriure per a La Publicitat entre el 1927 i el 1935. La següent lectura és un sonet de Ricard Ballester (Reus, 1891 — Barcelona, 1973), que lloa l’escala, presidida pel bust de Fàbregas, la qual permet accedir a tothom a l’espai de cultura i estudi. Mestre i escriptor, va col·laborar en diverses publicacions locals i recollí la seva obra poètica a Perfils reusencs i altres poemes (1954). Era oncle de Joan Ballester Grau, president del Centre de Lectura en el període 1989-1995.
Pugem les escales i ens aturem al replà que dona accés al vestíbul de la biblioteca. Aquí donem veu al memorialista Plàcid Vidal (Alcover, 1881 — Barcelona, 1938), que en la seva joventut formà part del Grup Modernista de Reus (1897-1898) i que entre el 1921 i principis del 1924 va treballar a la Biblioteca del Centre de Lectura. En aquest fragment d’El convencionalisme de la vida (1972, pòstum), ens parla, com a testimoni directe, de les obres de renovació del casal dels marquesos de Tamarit, vers el 1920. Tot seguit, la novel·la El Fortuny retrobat (2002) de Jordi Agràs (Reus, 1964), president del Centre de Lectura entre el 2007 i el 2011, ens serveix per incidir encara en el mecenatge d’Evarist Fàbregas, inqüestionable màxim benefactor de l’entitat.
Ens desplacem ara a la sala Fortuny, que actualment acull programacions d’art contemporani. Hi llegim un fragment de la novel·la Àngels de pedra (2010), de l’escriptora reusenca Rosa Pagès (1967). Es tracta d’una recreació de la visita a la sala on hi havia l’exposició d’un afamat pintor reusenc (Tapiró) establert durant anys al nord d’Àfrica.
D’aquí anem a la sala de converses Ramon Amigó. Amb un altre fragment d’El Fortuny retrobat de Jordi Agràs evoquem aquest lloc acollidor que manté el seu encant, malgrat el mobiliari envellit, on joves i grans s’esplaien a estones de l’estudi i la lectura, «sota l’esguard dels verds fantàstics de l’immens Rusiñol que presideix la sala» des de l’any 1983, gràcies a la donació de Teresa Carreras Bartomeu.
Accedim ara a la biblioteca: ens situem a la sala Miquel Ventura, a tocar de la sala Regina Figuerola. La primera lectura correspon a la novel·la D’on vens, Jan? (1994), de l’escriptora reusenca Maria Lluïsa Amorós (1954). Ens explica com, durant el curs acadèmic, a la biblioteca del Centre —que descriu amb detall— s’hi apleguen nombrosos estudiants que omplen de joventut el magnífic i vetust espai. Tot i que les bibliotecàries han anat canviant, el manyoc de claus que esmenta encara és el mateix. A continuació, hi llegim unes altres línies d’El Fortuny retrobat de Jordi Agràs, que ens serveixen per corroborar la importància d’aquest lloc.
La sala Regina Figuerola porta el nom de la jove bibliotecària que hi va morir víctima dels bombardeigs del 17 de setembre del 1937, quan una bomba caigué al Centre de Lectura i, a més dels danys materials, es cobrà aquesta vida. En llegim l’evocació que en fa l’activista política i escriptora Antònia Abelló (Reus, 1913-1984) al relat memorialístic La sala llarga (2009, pòstum).
Avancem cap a la sala Pompeu Fabra. Un lloc adequat per a la lectura d’uns paràgrafs d’Exercicis literaris (2004) de l’historiador i escriptor Pere Anguera (Reus, 1953-2010), que fou president de l’entitat entre el 2001 i el 2007 i ens deixà una obra immensa i imprescindible. Hi evoca la seva relació amb el Centre de Lectura des de l’època d’estudiant, que va determinar la seva trajectòria cultural. Continuem amb l’escriptor del Maresme Albert Manent (1930-2014), vinculat al Baix Camp a través del Mas de Segimon de l’Aleixar, que al seu volum de retrats literaris Semblances contra l’oblit (1990) parla de la reobertura d’aquest ateneu en plena postguerra, a través de les tasques culturals que l’onomasiòleg Ramon Amigó hi desenvolupa. Amigó en serà president entre el 1973 i el 1975.
Encara dins la biblioteca, pugem al segon pis, a la sala Vidal-Llecha o sala infantil. Tornem a la novel·la Àngels de pedra (2010), de Rosa Pagès, que en aquesta ocasió ens recrea una conversa entre Claudi Montanya i Miquel. Claudi Montanya era el pseudònim que sovint utilitzava per signar els seus articles el dramaturg Pere Cavallé —president de l’entitat del 1915 al 1922– i Miquel és el filòleg i també mecenes del Centre, Miquel Ventura. Ambdós, com Plàcid Vidal, foren membres del Grup Modernista de Reus. També hi llegim un text breu d’un altre membre del Grup Modernista de Reus, l’escriptor selvatà Joan Puig i Ferreter (1882 — París, 1956); autor d’una obra prolífica, sovint basada en vivències personals, a la novel·la El cercle màgic (1929) critica el conservadorisme de la burgesia reusenca, si bé opina que l’estudi al Centre de Lectura pot canviar aquestes actituds.
I acabem al quart pis, al terrat, que ens ofereix unes vistes magnífiques de la ciutat, amb el campanar a tocar. És el torn ara d’un altre president de l’entitat (1981-1982), Xavier Amorós (1923-2022), poeta i memorialista. En els seus records, el Centre hi és molt present, per això triar-ne uns paràgrafs es fa considerablement difícil. En aquests, extrets del volum IV de l’Obra Completa (2010), hi destaca les diverses activitats dutes a terme el 1970, que projectaren l’ateneu arreu dels Països Catalans. Hi anomena Emili Argilaga, que en va ser president entre el 1969 i el 1973. El darrer text és un sonet d’Antoni Correig, del llibre Poemes reusencs (1970); titulat «Centre de Lectura»; hi elogia el saber i la cultura que alberga i genera la nostra entitat: un revulsiu per al Reus comerciant i materialista.
En una valoració final, observem que aquesta ruta, que té uns 70 minuts de durada i recorre vuit espais diferents, consta de quinze textos (dos de poesia, quatre de narrativa i els altres de caràcter assagístic i memorialístic), corresponents a dotze autors. Tres dels fragments que llegim són escrits per presidents de l’entitat (Agràs, Anguera, Amorós), i se n’esmenten d’altres en les diverses lectures (Cavallé, Amigó, Argilaga). Els textos més antics són de Santamaria i Puig i Ferreter (segona dècada del segle xx) i els més recents són els de Pagès, Xavier Amorós i Abelló (aquests dos darrers no per data d’escriptura sinó de publicació), vers el 2010.
No cal ni dir que hi podríem haver inclòs, per exemple, fragments de les memòries i records de Josep Güell i Mercader, de Joaquim Santasusagna, de Joan Ballester, de Rafel Ferré… de les novel·les Prínceps, de Josep Maria Carandell, i La pensió d’alemanys, de Montserrat Corretger, dels relats de diverses escriptores del col·lectiu Reusenques de Lletres (Magda Barceló, Ció Munté, Elisabet Márquez, Empar Pont, Lena Paüls…) i dels contes per a nens i nenes escrits per Antònia Farré, Monika Escuer i Jordi Agràs. Però, com totes les rutes literàries, i aquesta no pot ser una excepció, ha de cenyir-se a un temps i a un recorregut determinats; això no és obstacle perquè la llista de referències a textos literaris sobre el Centre de Lectura vagi augmentant amb més autors i títols. Qualsevol aportació al respecte serà benvinguda.