«Quan surtis de la tempesta,
no seràs la mateixa persona que hi va entrar.
D’això tracta aquesta tempesta»
Haruki Murakami
De ben segur que si qui us explica com es van viure els mesos de confinament treballés en una secció diferent a la de la biblioteca, les sensacions, les incerteses, els neguits i les preocupacions que descriuria serien, si més no, sensiblement diferents. En aquest article em proposo explicar des de la meva òptica personal –extrapolable quant als aspectes laborals a la resta de bibliotecàries–, els dies viscuts des del 13 de març fins a la represa de la «nova normalitat».
El dilluns 16 de març –després d’una reunió organitzativa en la qual vam prendre part diversos empleats i alguns membres del Consell Directiu– es va acordar prosseguir amb les nostres respectives tasques des de casa i apostar pel teletreball. Crec no equivocar-me gaire si afirmo que, en aquell moment, cap dels que vam sortir aquell dia del Centre de Lectura carregats amb el nostre ordinador i tot allò necessari per seguir desenvolupant les nostres funcions, pensàvem que la situació podria perllongar-se al llarg de més de tres mesos.
Passats uns dies d’adaptació a les nostres respectives llars durant els quals vam establir els canals telemàtics pels quals ens seguiríem comunicant de manera virtual, vam anar veient que la situació en què ens trobàvem podia allargar-se més del previst inicialment.
Des de la biblioteca, i gràcies a les videoconferències i grups de WhatsApps, ràpidament vam considerar la necessitat de seguir oferint serveis, si més no, serveis i activitats a través de les xarxes, l’única via que teníem en aquell moment de comunicar-nos amb els nostres usuaris. La gran majoria dels serveis tradicionals que s’ofereixen des de les biblioteques van quedar aturats i, en un temps rècord, vam haver de plantejar, dissenyar i organitzar noves maneres d’arribar als nostres socis. Intuíem que en aquells moments de confinament l’accés a la cultura els podia servir per passar les llargues hores de confinament a què ens havia portat l’estat d’alarma.
La maquinària del Centre de Lectura no es va aturar. Vam celebrar el Dia Mundial de la Poesia a través de les xarxes, vam elaborar guies de recursos culturals digitals, el club de lectura de novel·la negra va seguir comentant llibres a través de la plataforma Zoom, vam establir un canal de YouTube a través del qual vam anar penjant continguts digitals per als nostres usuaris més petits… En definitiva, gràcies al treball en equip l’activitat del Centre va continuar oferint serveis i activitats alternatius.
Cap de les iniciatives que es van dur a terme des de l’entitat –aquí hi vull incloure la resta d’activitats que es van celebrar com, per exemple, l’exposició fotogràfica virtual de roses o la celebració del Dia de l’Associacionisme Cultural– haurien estat possibles sense el treball en equip de comunicació, secretaria i informàtica, i sense la complicitat de determinades persones que ens van ajudar en tot moment a superar els obstacles, els desànims, les pors i els maldecaps que anaven sorgint en el dia a dia del teletreball. Al mateix temps que cada setmana comptàvem el nombre de dies que portàvem de confinament ens encoratjàvem i animàvem a seguir endavant amb la nostra feina.
I l’11 de maig va arribar la fase 1 de la desescalada i, amb aquesta nova realitat, el seguiment i l’estudi de protocols que es publicaven als diaris oficials i que ens arribaven des de la Direcció General de Biblioteques. El dia 25 de maig, en un horari molt reduït, vam començar a restablir el préstec de documents. Des de llavors la represa de les funcions, seguint totes les directrius que ens marcaven i ens continuen marcant les autoritats sanitàries, ha estat progressiu. I malgrat no haver pogut implementar tots els serveis que oferíem abans del confinament, la biblioteca es troba en el que ara en diuen la nova normalitat, és a dir, desenvolupant els serveis amb limitacions d’aforament, ús de mascaretes, distanciament social…
Em pregunto si amb el temps arribarem a normalitzar el que en diuen la nova normalitat o algun dia aconseguirem arribar al que enteníem per normalitat abans del maleït confinament. En qualsevol cas, toca seguir treballant per als nostres usuaris i per la cultura.