Una mà estesa

Per tal de tractar l’epidèmia que tant ha trasbalsat i canviat les nostres vides, visibilitzem, o això pretenem, les arts perquè potser han quedat arraconades, tot i que realment continuen més vives que mai perquè potser ara tenen més sentit que mai i ens poden fer reflexionar, també, més que mai; d’aquí aquest encaix, entre una obra artística, pròpiament dita, en què cada autor ha optat pel format que li ha semblat més adient, i una obra literària, que beu de l’obra artística, per oferir-nos una altra art, ara basant-se en la paraula escrita, una paraula que cada autor fa anar per on vol i en el gènere que vol.

Més enllà de tenir en compte el moment viscut, encara present, i que els escriptors s’havien de subscriure a una obra concreta, llibertat absoluta –ara que sembla que estem coartats tothora. Una proposta que, com es pot observar, ha estat àmpliament acceptada i ens ofereix un ventall molt ampli de diàlegs. Per triar i remenar. O per assaborir amb el temps que, potser, ens pot oferir un altre període de reclusió a casa. Que no hi hagi mal que per bé no vingui!

Veus diverses i polièdriques per donar cos a una realitat que també ho va ser, de diversa i polièdrica. Una realitat, el confinament, de la qual ningú no es va poder escapar, ni llavors ni de la quotidianitat que n’ha resultat i sembla que s’ha establert aquí per una temporada. Més que mai, doncs, tornem-hi, ara era interessant demanar als artistes la seva mirada perquè ens la retornin amb la mà estesa. Ara és el torn d’agafar el testimoni.