El 21 de desembre del 2014 ens deixava la Rosa Magrané i Ferrando, Sòcia d’Honor del Centre de Lectura de Reus i una figura destacada de la seva Secció Excursionista. Amb motiu del desè aniversari de la seva mort, es van organitzar dos actes commemoratius en el seu honor.
El 8 de setembre de 2024 la mateixa Secció va organitzar, conjuntament amb l’Associació Els Tamborinos, l’Associació Excursionista Els Birimbins de Prades i l’Ajuntament de la mateixa vila, una caminada de Prades a Siurana. Es va sortir de la plaça Major de Prades a les nou del matí, es va celebrar un acte de record al migdia davant la tomba de l’homenatjada al cementiri de Siurana i després es va fer un dinar a la fonda El Racó de Cornudella del Montsant.
Durant l’acte d’homenatge, Joan Papaseit, va fer una glossa de la Rosa explicant, en primer lloc, com la va conèixer en unes classes de català impartides per la tia de Papaseit. De seguida es va adonar que compartien l’afició d’anar a la muntanya i de la seva gran sapiència excursionista. Tot seguit va evocar la gran estima i dedicació que tenia pel Centre de Lectura de Reus, que considerava casa seva i especialment per la Secció Excursionista, en la qual va ocupar diverses responsabilitats al llarg dels anys, sempre amb entusiasme i dedicació, amb especial menció per l’organització del centenari de la Secció el 2001 i la creació de la Festa de Sant Jordi i de les Roses que s’organitza des del 1971.
També va tenir unes paraules per explicar com els estius, a Prades, feia excursions amb els seus amics i com als anys noranta, l’Ajuntament de Prades va encomanar-li l’organització d’excursions per als vilatans i estiuejants, l’embrió del que seria anys després l’Associació Excursionista Els Birimbins. A continuació recordà la bona pensada de posar fil a l’agulla a les excursions del dijous al matí amb Carles Maristany i la bona companyonia que s’establí de seguida i que encara perviu. Tot seguit mencionà les festes anuals de Sant Jordi a la Mare de Déu del Montsant, el Jubileu a Siurana, la Festa de l’Abellera de Prades o la festa de Sant Bartomeu, entre d’altres, com aplecs que la Rosa no es perdia mai.
Hi havia molts paratges que la Rosa estimava, com els voltants de Gallicant, el mas dels Frares, el mas de Ribelles, el mas de la Barba… També la moleta de damunt del mas de Porrera, que sempre es preguntava com s’hi podria arribar. Anys després, va explicar Papaseit, van poder coronar-la. Hi destaquen les boniques vistes dels barrancs del Gorg, de la Febró, de la Gritella i la vall del riu Siurana. Encara els mapes anomenen l’indret com el Roquer del Gat Cendrer, tot i que molts ja la consideren la Moleta de la Rosa.
«Vam quedar orfes —va seguir Papaseit—; ens falta el teu comentari de les flors que trobem pels camins, el teu guiatge, les teves indicacions i jo, particularment, noto a faltar la teva veu quan em deies: “Joan, aquest camí no és, encara falten uns cinquanta metres”». Acabà el parlament d’homenatge destacant la seva modèstia i el rebuig per qualsevol fastuositat. En valorà l’amistat i l’aprenentatge rebut pels senders i camins. A continuació, es va deixar davant la tomba un ram de flors.
El 19 de desembre del 2024, a la sala Ramon Amigó de la nostra entitat, es va celebrar el segon acte d’homenatge a Rosa Magrané. L’acte va ser conduït per Joan Papaseit, membre de la Secció Excursionista del Centre de Lectura i va comptar amb la presència de la Fàtima Sabat, de l’Associació Excursionista Els Birimbins de Prades i Kika Isern, també membre de la Secció Excursionista del Centre de Lectura. Papaseit va excusar la presència de Josep Murgades que no va poder assistir a l’acte. Es va visionar un vídeo de Josep Maria Beltran i un recull de fotografies confegit pel mateix Joan Papaseit. La trobada va servir, a més, per inaugurar l’exposició de fotografies «L’excursionisme de Rosa Magrané per les Muntanyes de Prades». Exposició creada amb imatges d’arxiu de la Secció Excursionista del Centre de Lectura i les associacions Tamborinos i Birimbins de Prades i que es va poder veure fins al 9 de gener del 2025 al vestíbul del Teatre Bartrina.
Va obrir l’acte Fàtima Sabat, que va recordar amb nostàlgia com la Rosa es va implicar en l’Associació Excursionista Els Birimbins per fer les primeres sortides excursionistes correctament, amb la màxima generositat per posar, a disposició de qui fos, la seva gran saviesa sobre la muntanya. També va referir-se a l’estima que tenia per aquest àmbit, com estimava Prades i el seu entorn i del gran llegat que deixa pel món excursionista.
Kika Isern va explicar com, amb altres companys, van apuntar-se a la Secció Excursionista el 1974. Allí va ser on va conèixer Rosa Magrané i el seu pare, Francesc Magrané i altres membres de la Secció. Amb la seva entrada van contribuir a rejovenir encara més la Secció i recordà que el renou que feien, natural per la seva edat, no agradava ni als conserges ni a alguns membres de la casa. Aquesta primera etapa de la seva vinculació va acabar pocs anys després, però a través de la Revista del Centre de Lectura, seguia l’activitat de la Secció i va decidir tornar a sovintejar-la i a sortir a caminar els dijous, malgrat que era la més jove de la colla.
Recordà amb afecte una travessa pel Montsant i altres excursions. En tot aquest temps Rosa Magrané va ser el pal de paller de la Secció, segons ella. Va ser tenaç en voler celebrar totes les tradicions i, a més recordà, amb enyorança, el menjablanc que feia de forma artesanal i que era boníssim! La Rosa, segons Isern, era una dona que imposava, però així que la coneixies, et respectava i et deixava fer. Li agradava sortir a la muntanya a passar-s’ho bé, sense comptar els quilòmetres que havien fet. Després de l’operació de genoll va tenir por que no pogués tornar a alguns llocs. Entre tots van aconseguir que entre les sortides dels dijous (grup que va complir vint-i-cinc anys) i les dels diumenges, pogués veure realitzada la seva voluntat, molt més quan va aparèixer la malaltia que va anar minant les seves forces. «La Rosa era una dona forta, lleial i amiga dels seus amics», va dir per anar acabant la seva intervenció Isern, «i restarà viva en el nostre record mentre algú en parli», afegí.
Malgrat que Josep Murgades no va poder assistir a l’acte, es van llegir les paraules que havia escrit per a l’ocasió. Murgades, començava la seva intervenció recordant la figura del pare de la Rosa, Francesc Magrané, eminent excursionista, del qual la Rosa n’heretà el llegat. Tot seguit es referí a un accident d’escalada que patí la Rosa a la vora de l’Albiol que va deixar-la mig any enguixada des del coll fins al baix ventre, fet que li deixà una lleu coixesa que no impedí que perseverés més que mai en l’excursionisme, un esport que, almenys a Catalunya, segons Murgades, ha estat de sempre molt més que un esport i que ara «sembla en procés d’innecessària substitució pel mot “senderisme”».
De la Rosa també destacà el fet que durant molts anys i en diferents etapes, va ser membre de la junta de la Secció i van tenir un record per la darrera presidenta, la Maria Toldrà, i destacà l’activa presència femenina en l’exercici de responsabilitats directives a l’hora de fomentar el conreu de l’excursionisme. També es referí al fet que en el norantè aniversari de la Secció, Rosa Magrané, com a presidenta, va encomanar a Rafael Ferré Masip la confecció d’una guia itinerària de les muntanyes de Prades, publicada per les Edicions del Centre de Lectura el 1995, i a la qual seguirien, a cura del mateix autor, la guia itinerària de la Serra de Montsant (1999) i la de Siurana (2001), dignes i actualitzades successores de les publicades els anys trenta per Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna, i reeditades el 1960 a cura de Ramon Amigó.
A continuació, Murgades evocà el piset que tenia llogat la Rosa a Prades. La vila vermella amb la qual mantenia uns forts vincles emocionals: amb la seva gent i amb el seu teixit associatiu. Un piset que sovint feia les funcions de més o menys improvisat refugi de muntanya alternatiu per als nombrosos amics excursionistes. D’entre les moltes sortides amb la Rosa, Murgades va voler tenir un especial record de quan l’estiu del 1993, en companyia de Josep Prats i de Maribel Moya, van anar tots quatre plegats a pujar a un dels pics culminants del Pirineu: els Posets. Murgades també va voler destacar el fet que la Rosa Magrané reposa soterrada en el petit cementiri de Siurana, just al costat d’on igualment descansa l’escriptor Joan Sales. Un indret de pau i tranquil·litat. De sentir-s’hi arrelat amb el país i amb el medi natural que tant va conèixer i estimar la Rosa.
Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura, va cloure l’acte explicant que molts dels visitants que rep a l’ateneu queden fascinats per la bellesa arquitectònica de l’entitat, per les seves escultures, els seus quadres… però ell sempre s’afanya a explicar que el que veritablement fa gran l’entitat són els seus socis i molt més aquells que són actius dins la secció a la qual pertanyen. La Secció Excursionista des de sempre ha estat una de les seccions més actives i importants i la Rosa Magrané, una sòcia destacada. Pérez va recordar com moltes vegades, quan coincidien al vestíbul i ell s’interessava per les activitats que feien, la Rosa sempre acabava estirant-li les orelles per una cosa o una altra, perquè el gran compromís que tenia amb el Centre la feia ser exigent quan ella considerava que alguna cosa no anava a l’hora. «La Rosa Magrané era una dona especial, una sòcia important, imprescindible, que fa deu anys que ens va deixar», va dir el president, i es va mostrar emocionat pel documental que s’hi va poder veure i va encoratjar a tots els membres de la Secció a continuar treballant amb l’empenta de sempre.