Joaquim Mallafrè va néixer el 1941 al carrer de Sant Jaume en ple Barri del Carme, un barri d’origen obrer nascut al segle xviii a tocar del nucli antic de Reus i molt a prop del Vapor Vell, un barri de cases baixes, de classes populars, de dones i homes que anaven a la fàbrica, de petits comerços on podies trobar qualsevol cosa, de dones carregades amb cubells de roba, neta o bruta, que venien o anaven als rentadors; és a dir, un barri amb una idiosincràsia pròpia. Per aquests carrers plens de vida, el xiquet Joaquim escoltarà parlar català en tots els accents possibles. Aquesta coneixença de la riquesa dialectal serà fonamental per la seva feina de traductor, ja que li permetrà conèixer de primera mà totes les variants de la llengua.
La seva primera vinculació amb el Centre de Lectura està lligada als últims cursos de batxillerat a l’institut —actual Salvador Vilaseca—, ben a prop de casa seva, ja que li cal consultar llibres que no troba ni a casa ni al centre educatiu.
Es dona d’alta com a soci el 1959, però la seva vinculació real i continuada es donarà en tornar d’estudiar de Barcelona i d’Anglaterra, sobre l’any 1968 quan començarà una dedicació a l’entitat que durarà tota la vida.
En Mallafrè defineix el Centre com la «universitat catalana que van trobar els de la seua generació». Al Centre, la vida i les activitats eren sempre en català, era com una illa dins de la cultura oficial. En aquells primers anys va tenir l’oportunitat de conèixer escriptors consolidats com Josep Pla, Jordi Carbonell o Pere Quart i també, d’altres de més joves, que després tindran un paper destacat en la cultura catalana com Quim Monzó o Josep Benet i Jornet, entre molts d’altres.
Des del primer moment, en Mallafrè participa activament en la vida del Centre ja sigui presentant alguns dels escriptors que passen per la casa o fent articles en la revista. L’any 1972, sota la presidència d’Emili Argilaga, el trobem ja al Consell Directiu com a vocal de la Secció de Literatura i fent de secretari. L’any 1975 amb Jordi Escoda de president, actua com a vicepresident; però serà a partir del 1984, sota la presidència de Josep Balañà, quan la seva implicació augmentarà i, a partir d’aquest moment, el veurem ocupant diferents llocs de responsabilitat gairebé en totes les juntes directives. Serà responsable de les Edicions i formarà part del seu consell editor en diferents etapes, tant sota la presidència de Josep Balañà com en la de Joan Ballester; farà de president de la Secció de Lletres (1985-88); ostentarà la presidència del Consell Cultural (1987-88), i serà el president de la Comissió del 125è aniversari de l’entitat. (1986-87). A més, també fou assessor de Relacions Universitàries (1991-93), Assessor de la Videofonoteca (1993) i Assessor de la Presidència des del 1995 al 1999. Més recentment formarà part de la Comissió de garanties en la 2a etapa de Josep Balañà, en la de Jordi Agràs i en la de Xavier Filella (1997-99, 2007-09, 2011-13). En el moment del seu traspàs era membre del Comitè Assessor de l’Edicions del Centre de Lectura.
Molts són els articles sobre temes ben diversos que ens ha deixat en la Revista del Centre, a tall d’exemple citarem:
- Ressenya del recull de poemes d’Aureli Trujillo, Entre marges.
- Màrius Serra ens parla sobre la publicació del volum Uns i altres sobre la panoràmica de l’obra de Joaquim Mallafrè Gavaldà.
- El número 135 de les Edicions del Centre de Lectura sobre Joaquim Mallafrè.
El Joaquim era un home senzill, honest que no tenia un «no» per a ningú. Sempre estava disposat a donar un cop de mà en tot allò que li proposaves. Una persona amb una extensa cultura, però gens prepotent. Enamorat de la seva família, la seva filla i el seu fill, els nets i, sobretot, de la seva dona, la Carme. Era molt habitual trobar-los els dos als teatres, al Cineclub i, és clar, en gairebé tots els actes que es fan a la sala Ramon Amigó.El Centre li va reconèixer la seva dedicació fent-lo Soci d’Honor. El Consell Directiu va prendre l’acord el dia 6 de juny del 2012 i l’acte va tenir lloc el dia 4 de desembre de 2012. Al llibre d’Honor aquell dia signà:
El 29 de novembre del 2023, quan la seva salut estava ja minvada se li va fer l’últim homenatge en un sopar que va compartir amb en Ramon Gomis de Barbarà i en Josep Murgades Barceló, tots tres Socis d’Honor i Fills Il·lustres de la ciutat. En l’anterior revista en vam fer la crònica. Aquella nit ens va deixar les seves últimes paraules:
«Ningú no és una illa», que diu el poema de John Donne. Si avui soc aquí és per la feina feta en comunitat; les ajudes i complicitats que he tingut, on el Centre de Lectura té un paper rellevant. I la família, els mestres que m’han influït, els amics, amb qui avui comparteixo la distinció.
Gràcies per acompanyar-me, per acompanyar-nos.
Una abraçada,
Joaquim Mallafrè
El 22 de febrer del 2024 la seva veu va callar per sempre, però els seus escrits ens el fan ben present. Quim, et trobarem a faltar, però continuarem parlant de tu perquè els més joves et coneguin.
Gràcies per tot el que ens has ensenyat.