Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater

 |   |  Twitter

Amat, Jordi (2022): Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, 384 p.

La celebració de l’Any Gabriel Ferrater, a part de l’anunci de la publicació de les obres completes per part del seu marmessor, Jordi Cornudella, portava una altra notícia de titular: l’aparició de la seva biografia. De seguida van entrar al bombo tot de noms, les capelletes treien fum. L’elegit fou Jordi Amat. Autor bregat en explicar vivències —jo em quedo amb la de Ramon Trias Fargas— i relacionat amb Joan Ferraté de qui el 2024 se’n celebrarà el centenari, pensem-hi. Amat venia de vendre molt amb el seu El hijo del chofer, una pseudobiografia d’Alfons Quintà on s’aturava en el cas Banca Catalana que implicava Jordi Pujol i que Quintà va destapar. Tot plegat feu arrufar el nas a molts. Amat gosaria escombrar cap a casa manipulant tot un Gabriel Ferrater? Tornaria a fer passar bou per bèstia grossa? Els esmoladors de ganivets ja s’hi tenien.

Abans de la publicació del llibre que ens ocupa els apropaments biogràfics a Gabriel Ferrater, havien estat diversos. Des d’intents més o menys seriosos, però poc reeixits com la de Maria Àngeles Cabré, passant per convertir-lo en un personatge de novel·la petulant i desafortunada com la de Justo Navarro fins a l’imprescindible llibre de Ramon Gomis on es descrivia les aventures del Gabriel reusenc i, per tant, un apropament parcial; per cert, Gomis tornarà a la càrrega biogràfica ferrateriana ben aviat amb un llibre que promet. Com que Gomis és una persona mesurada, esperarà que s’acabi la mica de circ que tot centenari comporta, per donar-nos a conèixer el seu treball amb més calma.

El text d’Amat satisfà els qui necessitaven/necessitàvem d’una vegada per totes un correlat memorialístic de la vida de Ferrater que permetés connectar tot d’episodis vitals que sempre s’havien tractat de manera autònoma i que calia estirar damunt l’obrador literari i unir-los, però decep per manca d’ambició. Amat explica la vida de Ferrater amb la convicció, rigor i professionalitat que li donen els anys dedicats a tractar vides alienes i al periodisme, ara bé, qualsevol altre intent de donar volada literària al que escriu, amb aquesta reiteració de les diverses pors que suposadament Ferrater patia, no fa sinó quedar-se en un intent de tesi que no emprèn el vol i que afortunadament no fa ombra a l’abassegadora personalitat de Ferrater i a la seva desmesurada intel·ligència que Amat sempre posa per davant: «L’autenticitat de Ferrater és que llegint amb tanta saviesa, descobreix veritats sobre la vida que entrelliga no només a la seva manera d’entendre la vida sinó que determina com vol viure», afirma Amat.

Algú que no sàpiga qui és Ferrater, pot llegir-lo i fer-se una idea més que aproximada de la seva vida i miracles, gaudirà amb la peripècia vital d’un intel·lectual fascinant i totalment independent que no combregava amb rodes de molí i que és una raresa dins el context històric que li va tocar viure, ara, ni hi trobarà fotografies inèdites ben impreses —calia editar-lo en rústica?— ni referències bibliogràfiques ni fonts consultades. A més, l’ofici més que contrastat d’Amat, queda una mica per terra per culpa de les nombroses errades tipogràfiques, una fotografia poc natural per manipulada a la coberta —cigarreta: paraula prohibida—, deixadesa editorial lamentable per un llibre a qui potser li calia que reposés una mica; en definitiva un llibre editat sense amor, que pot portar a sospitar que anava destinat a fer calaix per Sant Jordi aprofitant la celebració del centenari, que no pas a transcendir més enllà i que no fa justícia a l’esforç d’Amat.

Per tot això que diem cal enviar a la foguera el llibre d’Amat? De cap manera, ens agradi o no, és un treball ingent i digne que sap posar a les lleixes de les biografies un personatge que mereixia una compilació del que va ser la seva vida ordenada més enllà de viure en retalls dispersos, manipulacions interessades, egos mal païts i rumorologia mitificada i momificada que no n’afavoria la dignificació. «El fet és que tota persona adulta sap o hauria de saber  que la vida emotiva de tot home o de tota dona és exactament igual a la de tot altre home o tota altra dona, i justament the point de tots els meus versos és de dir això», ens diu Gabriel Ferrater amb por o sense.