La cuina que ens fa persones

 |   |  Twitter

Quadrada, Mariona (2021): Essències. Cuina i sentiments a taula. Il·lustracions d’Adela Blasi. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, 108 p.

Fa uns mesos, a la Sala Trono de Tarragona, vaig tornar a veure la magnífica posada en escena del poema de Gabriel Ferrater «In memoriam» a càrrec dels amics de Lo Nostro Teatre. El Pau Ferran, la Bàrbara Roig i la Mariona Quadrada, acompanyats per la guitarra de l’Àlvaro Canelo i amb aquella deliciosa coreografia de la Carlota Grau, drecen un espectacle exquisit que s’hauria de veure a tots els teatres dels Països Catalans en aquest Any Gabriel Ferrater.

Les condicions de la sala tarragonina, a diferència del Teatre Bartrina de Reus, on vaig veure-la un parell de vegades, afavoreix que la sarsuela que la Mariona Quadrada cuina en directe desplegui tot el seu potencial de patacades als sentits. L’aroma del peix encara cru, el crec-crec de l’oli acaronant les menges, el raig de licor per espavilar el plat… Una simfonia d’accions atàviques, fetes mil vegades, que la Mariona, armada amb un davantal, ens proposava mentre el Pau i la Bàrbara, desgranaven el poema de Ferrater amb la mateixa delicada cadència.

Després de l’espectacle, em van convidar a coordinar una mica de col·loqui amb els espectadors i, en acabar, després de recollir una mica, la Mariona va apariar el que havia cuinat encara amb els versos de Ferrater surant pertot; en vam menjar tots al mateix escenari regat amb una garnatxa blanca que va ajudar a tirar-ho avall. Tenir amics de la faràndula et proporciona aquests petits plaers difícils de descriure en tota la seva exacta magnitud.

El Pau mateix, artífex del muntatge, ja ens havia dit que van voler comptar amb la Mariona perquè al caliu de la cuina s’hi han dit i fet moltes coses. Un nucli que ha evolucionat cap a la figuració: d’aquell escalf natural de la brasa, de la flama, per falta d’altra escalfor, al recolliment de l’estança que exhuma perfums, vapors i xup-xups; mentre al menjador es para taula, entre paelles i cassoles, les confidències més transcendentals queden amortides per la quotidianitat.

M’ho havien dit que la Mariona Quadrada, més o menys tot això, ho havia posat en un llibre. Calia comprovar-ho, calia endinsar-se en les seves pàgines perquè la Mariona fa molts anys que rere els fogons, des d’aquell paradís que té a Castellvell, més que impartir cursos de cuina, organitza festes amb amics que la veuen cuinar i n’aprenen lluny, llunyíssim, de les estrelles Michelin, de la feixuguesa de la cosa mediàtica, tot i que som molts els qui encara imitem el Jordi Bertran i el seu inigualable «Marioneeeeeee!».

Efectivament, Essències. Cuina i sentiments a taula, els textos del qual signa la mateixa Mariona i il·lustra l’Adela Blasi, és una d’aquelles joies on tornar moltes vegades. Amb un pròleg d’una altra membre de l’òrbita Quadrada com és la Rosa Pagès, el volum publicat a edicions Sidillà és un cant a concebre el fet de menjar, el fet de cuinar, molt més enllà d’aquests dos verbs estrictament. Els textos, que donen encara no una trentena de receptes que tindreu compilades al final del llibre, deixen testimoni no només del procés de cuinar-los, sinó de tota una geografia sentimental d’evocacions que no s’han de llegir a part perquè en són l’escenografia i el motor alhora. Tot plegat, textos delicats que l’Adela corona amb aquarel·les subtils que reblen el gaudi d’anar passant pàgina rere pàgina.

Un veritable regal són aquestes essències que ens proposa la Mariona Quadrada seguint el ritme del calendari i que acaben, precisament, amb la sarsuela de festa major. Ho diu la mateixa autora en el llibre: «[…] cuinar és estar per nosaltres, és una cura més que ens fa persones». Cal anar acabant l’article. «Poseu-hi les gambes, els escamarlans i els musclos i apagueu la cassola». L’Helena i el Gabriel festegen a Cadaqués encara.