La cuinera de Perucho

 |   |  Twitter

Així d’entrada sembla el títol d’una novel·la, però és una de les troballes més boniques que vaig fer mentre em documentava per escriure el llibre Joan Perucho a… Gandesa

Us poso en situació. Es tracta d’un llibre infantil que la il·lustradora Àngels Cid i jo mateix, tenim la sort de dur a terme en el marc d’un projecte preciós, fer realitat la col·lecció dels «Llibres de la Cabreta». Un encàrrec de l’Ajuntament de Gandesa que pretén que cada any per Sant Jordi es publiqui un llibre infantil capaç d’apropar els fets històrics, els personatges coneguts i les llegendes de Gandesa als xiquets i xiquetes, per a què no quedin en el racó de la història, amagats en els plecs de la memòria de la gent gran. El llibre es presenta cada any pels volts Sant Jordi i és molt ben rebut pel públic gandesà. Després, la setmana cultural de l’escola, gira al voltant de l’argument del llibre i aquí és on trobem una de les claus del projecte, l’escola fa de portaveu de les tradicions i dels personatges locals, com una matèria més.

Per tal de poder documentar-nos bé i trobar quin és el punt de connexió del personatge amb l’imaginari infantil, la cerca d’informació i les entrevistes, en el cas de persones rellevants de la història recent, esdevenen claus.

Per al llibre de 2020, aprofitant la commemoració de l’Any Perucho, vam acordar amb l’Ajuntament que parlar sobre ell seria interessant, ja que va ser el jutge de Gandesa gairebé 30 anys.

Però com podia fer atractiva la lectura d’un llibre infantil amb un jutge de protagonista?

Joan Perucho a Gandesa

Al moment de començar coneixia poques coses sobre Perucho, evidentment que havia estat a Gandesa com a jutge i que, a més, va escriure novel·les. També que s’havia enfadat una mica perquè des de l’Ajuntament trigaven a complir la promesa de posar el seu nom a un carrer de Gandesa. Una persona temperamental, característica que em quadrava prou en el meu imaginari d’un jutge, però que seguia sense ajudar-me massa en l’argument del llibre, sinó és que li donava un rol de dolent, cosa que descartava de totes totes.

Calia furgar en la seua dimensió menys professional o millor dit, menys judicial, per no menystenir la seua carrera literària i, per una banda, començo a recordar una de les seues novel·les, Les històries naturals que havia llegit feia anys i, per altra banda, comencem a parlar amb gent del poble que el va conèixer i hi va conviure. Aquí destacaria l’entrevista amb el Sr. Anton Monner que ens va donar molts detalls curiosos. Amb aquesta informació, tot comença a quadrar, resulta que l’ofici de jutge era un mitjà de vida i que les passions de Perucho eren la literatura fantàstica, la gastronomia i els personatges de la història esdevinguts mites: Gandesa va ser un destí poc complicat laboralment que li permetria exercir les seues passions.

Començava a trobar punts de connexió, ja que alguns dels personatges que Perucho va fer servir per als seus llibres els va descobrir a Gandesa, com el general Cabrera i les lluites entre carlins i liberals del segle xix, fets que també formen part d’un dels llibres de la col·lecció de la Cabreta, el primer: Gandesa de vila a ciutat o la Serena, que Perucho escriu amb «ç», protagonista del segon llibre de la col·lecció, homònim.

Joan Perucho era una persona respectada al poble, formava part ni més ni menys que dels anomenats poders fàctics del poble: l’alcalde, el capellà, el metge, el cap de la Guàrdia Civil, el jutge, el notari i el farmacèutic. Molts d’ells es trobaven a la Societat, el local social de les dretes i allà, amb la distensió pròpia d’un bar, va ser on Perucho descobrí la dimensió més fantàstica i mitològica de Gandesa. De fet a la seua taula la conversa estava assegurada, més que la partida de cartes. Ell preguntava per Cabrera i la seua rival gandesana, la baronessa de Purroy i pels personatges que formaven part de l’imaginari col·lectiu del poble.

Perucho feu amistat amb el Dr. Galvan, metge gallec que havia fet cap a Gandesa i, com a metge forense que era, havien coincidit per feina. El Dr. Galvan era amant de la bona cuina i es feia portar productes gallecs de qualitat que li arribaven en tren a l’estació de Móra la Nova, on li anaven a buscar expressament. Perucho va anar a casa el Dr. Galvan a menjar en nombroses ocasions, ja que ell s’allotjava a la Fonda Purna i allà és on coneix la Maria Fernández de casa Birlet, una noia jove que formava part del servei d’aquella casa i que vam tenir el goig d’entrevistar a casa de la seua filla a Corbera d’Ebre, on viu ara.

La Maria ens va parlar amb fascinació de Perucho, ella que era de família humil, de cop va conèixer un home que la tractava de vostè i que va interessar-se molt per la feina de la cuina, un fet sorprenent per a un home en aquell context. Preguntava per plats i receptes i, fins i tot, s’havia arribat a posar el davantal per acabar de preparar els plats deliciosos que sortien d’aquella cuina; per exemple, lacón amb grelos, sopa maravilla, truita amb carxofa, truita amb suc, perdiu a la vinagreta, pops roquers que compraven a la peixateria de la Cadireta i que colpejaven a la mateixa vorera del carrer abans de ser cuinats… De postres, flams d’ou i braços de gitano de nata, nata muntada a braç, a casa.

La dimensió gastronòmica de Perucho va ser la clau per trobar la connexió entre ell com a personatge i l’imaginari infantil dels xiquets i les xiquetes de Gandesa, i el nexe d’unió un davantal màgic i la recerca dels millors ingredients per fer truita amb suc…

Perucho i la gastronomia són un tàndem que fa que la casa del Dr. Galvan fos la primera estació d’un viatge de descoberta que va seguir mentre va estar per les nostres terres i que el va dur a llocs tan emblemàtics com la Fonda Alcalà de Calaceit, on entre tantes coses bones, hi feien uns fesols divins, segons el mateix Perucho. En aquest viatge, sovint l’acompanyà Nèstor Luján, company de facultat i de taula de restaurant.

El jutge arribà a Gandesa l’any 1956, en els moments més durs de la postguerra, i l’any següent té lloc una gelada, coneguda a Gandesa com l’any dels alemanys, que malmet molts olivers i altres conreus. La devastació va ser enorme i l’èxode cap a Barcelona es va intensificar, fet que li va donar la visió més humil i descarnada de Gandesa, però potser la més autèntica. S’involucrà en la vida quotidiana local fins al punt de fer de rei d’orient, juntament amb el metge Galván i el farmacèutic Ruiz, en la cavalcada de l’any 1960.

Accedir a la biografia dels nostres personatges des de baix, a través de les vivències quotidianes, de les petites coses que destaca la gent amb qui no estaven directament relacionats, fa que la visió sigui més sincera i potser no tant fidel a la realitat, però prou veraç com per a convertir l’estada d’un jutge a Gandesa en un llibre per a infants.

Evidentment no tots els jutges i jutgesses són iguals, però a casa nostra vam tenir la immensa sort de conviure amb un de ben especial, Joan Perucho, que va ser capaç de deixar-se impregnar de les nostres tradicions i referents, com aquell que gaudeix d’un bon plat a taula, acompanyat d’un bon vi de vernatxa (garnatxa) blanca!

Llegiu Perucho o rellegiu-lo i busqueu-hi els detalls de la nostra terra en què es va inspirar, segur que xalareu.