Resum
El passat 29 de gener fou inaugurat –a Reus– un petit monument dedicat a Eduard Toda i Güell (1855-1941) i consistent en un bust de bronze, produït a partir d’un original en terracuita de l’escultor tortosí Agustí Querol (realitzat cap al 1885 i conservat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú). En aquest article, Jaume Massó recorda la relació d’amistat de Toda amb el pintor Josep Llovera i Bufill (1846-1896), també fill il·lustre de la ciutat.
Tres planes de la carta de Josep Llovera a Eduard Toda (24 d’agost de 1876). Biblioteca Tomás Navarro Tomás (Madrid)
Tot i que el pintor i doctor en farmàcia Josep Llovera i Bufill (Reus, 1846-1896) era nou anys més gran que l’advocat, cònsol i polifacètic Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941), van ser amics des de molt joves. De fet, Llovera i Toda havien estat veïns perquè el primer havia nascut al número 2 del carrer de Jesús i el segon al número 1, davant per davant i fent cantonada amb la plaça del Mercadal, tal com fan saber les plaques commemoratives que es poden veure a les façanes respectives. Els edificis natals van desaparèixer posteriorment: el de Llovera, perquè resultà molt malmès per una bomba llançada per l’aviació feixista durant la guerra Civil, i el de Toda (cal Simó-Cardenyes, erigit al segle xvii), perquè fou substituït per la modernista casa Navàs (que també fou afectada per la mateixa bomba aèria, però que ha romàs dempeus tot i les ferides i pèrdues encara ben evidents).
El grau d’amistat i confiança –o camaraderia– entre l’un i l’altre quedà prou reflectit en una carta que Llovera va trametre a Toda quan feia poc que aquest havia arribat a Macau (aleshores colònia portuguesa) en qualitat de vicecònsol espanyol en aquesta ciutat portuària del sud de la Xina. De fet, es tracta d’una carta doble, en dues parts seguides –la primera és escrita i signada per Artur Llovera i la segona pel seu germà Josep–, datada conjuntament a Barcelona el 24 d’agost de 1876. A la capçalera inicial hi figura «Eduardo Toda / ¡Macago!», tot fent una fàcil broma escatològica amb l’oriental topònim. L’original manuscrit fa part del primer volum relligat de l’epistolari de Toda que es conserva al fons todià de la madrilenya Biblioteca Tomás Navarro Tomás, vinculada al Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
La part de Josep Llovera és il·lustrada amb uns curiosos dibuixos traçats a mà i amb tinta, que podeu veure a les imatges que acompanyem. Trancric el text tot respectant la particular i de vegades sorprenent grafia de l’original, però hi normalitzo els accents (per a facilitar la lectura), hi poso en cursiva els mots subratllats, hi afegeixo entre claudàtors qualque lletra, signe o indicació meus i hi senyalo amb barres la situació dels punts i a part:
«Estimad Amich; Dispensa que no t’haigi contestat més prompte, però noy estich amohinad ab un cuadro que estich acabant y que no’m deixa veurer res de lo que’m rodeija y fins me fa quedar mal ab los amichs que’s recordan de mi. L’asunto del cuadro no cal pas que l’expliqui, desde luego que lo meu jermà [sic] ya t’ha dit que és de Culló de mico; ab això ya sabs l’argument. / M’agradaria veuret per Macao fent lo maco per los carrers, seguint a las modistas chinas y tod boltad de chinas. Suposo que a las nits deus frecuentar las bonas famílias y no desconfio que’t trobin algun dia tod estrirad ab un llit d’alguna mossa prenent lo the com si tal cosa. [Dibuix] / Espero los objectes chinos que’m vas prometre en la primera carta. Pods comprarme lo que vulguis y yo ho entregaré lo seu valor a casa teva com ya t’ho vaig dir cuand vingueres a Barcelona. / Bé, què tal, te proba això? Molt m’agradaria esta[r] ab tu perquè noy ne trauria molt de such d’això. És un gènero que no s’ha esplotad y’s presta molt per fer grans cuadros però no desconfio encara ferhi un viatje ab lo senyor Badia que fóra un gran company de viatje y que’m serviria molt, ya perquè poseeix una pila d’idiomas ya perquè’l chiste no abandona may aquella boca. Si acàs no vinch ab lo Sr. Badia, serà ab lo Sr. Balaguer de Reus que segons tinch entès luego’s podrà desocupar. / Ya vas a missa? que no hi ha capellans? Si pogués veurer un capellà chino ya fóra felis. Són aixís? [Diversos dibuixos] no? / [Diversos dibuixos] Tampoch són aixins? Pues cuand escriguis ya m’en faràs dos cuartos. / A Dios noy, espero carta teva luego y recordat d’enviar-me alguna arma ben estraña que farà d’allò més bé al taller. / Fa alguns dias que la teva mamà va ser a Barcelona y’ns va encarregar te donem espresions de par[t] seva. Adiós. Disposa de’l teu amich / J. Llovera»
Pel que fa al significat de la carta i de les il·lustracions més o menys eròtiques i jocoses, em sembla que aquestes s’expliquen força bé si tenim en compte que el jove Eduard Toda (més aviat ros, d’ulls blaus i ben plantat, segons el descriuen uns quants coetanis) tenia una certa fama d’home galant. El “quadre” que s’hi cita i que estava enllestint Josep Llovera podria ser algun dels quatre que va pintar aquell any 1876 per al quiosc del parc de la Ciutadella de Barcelona; el seu germà Artur tampoc no dóna més detalls de l’obra i es limita a fer saber a Toda «que mon germà està fent un cuadro de culló de mico, en fin, nada, ja t’ho dirà ell mateix». Quant al senyor Badia, l’Artur explica a Toda «que com pots figurarte continua encara ab la miserable mania de fer versos». A la capçalera de la carta, Toda anotà que havia contestat el 6 de novembre. No he trobat aquesta resposta, de moment, però potser un dia o altre (re)apareixerà.
A la mateixa Biblioteca Tomás Navarro Tomás es conserva una altra carta de Josep Llovera a Toda, datada força anys després –el 10 de gener de 1891– i redactada en castellà. A la capçalera impresa hi figura «José Llovera Bufill / Farmacéutico / REUS». En transcric el contingut, tot normalitzant els accents gràfics i la puntuació i posant en cursiva els mots que van ser subratllats per Llovera:
«Sr. Dn E. de Toda / Villanueva / Estimado amigo / Llegué tarde a la cita que me había dado Dn Víctor para visitar su Museo. Lo sentí vivamente y quiero hacer un viaje espresamente y sin ningún otro objeto que visitar a dicho Sr. y ver el Museo. / Espero me digas en qué época se marcha a Madrid Dn Víctor y también me indiques qué días te parece vaya a ésa, con mi Sra. / Tu Sra. madre me dice le escribiste que yo os había dado un mico. Eso no es verdad, pues el mico lo guardo yo, no cumpliendo lo prometido y compareciendo a la estación con diez minutos de retraso. Sin embargo casi puedo jurarte que no es del todo mía la culpa. Estuve convidado y en casa de cumplidos que no acababan nunca. En fin cuando nos veamos ya me escusaré mejor. / A Dios. Muchos recuerdos de tu Sra. madre que estuvo ayer en casa. También de mi Sra. y las niñas y dispon como gustes de tu afmo. amigo / J. Llovera / A Dn Víctor que me perdone. / Y avísame así que deje de marcar el termómetro tres y cuatro bajo cero. / 10 Enero 1891.»
És clara la referència a l’historiador i polític Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901), un altre bon amic de Toda i fundador –entre molts altres mèrits– de la prestigiosa Biblioteca-Museu de Vilanova que encara avui porta el seu nom. Si el lector vol informar-se millor, caldrà que llegeixi l’article “Eduard Toda, Víctor Balaguer i Vilanova i la Geltrú”, publicat per la directora de la Biblioteca vilanovina, Montserrat Comas, al volum Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món, editat l’any 2016 per l’Institut Municipal de Museus de Reus. Pel que fa a la mare de Toda, de nom Francesca –germana de l’escriptor i polític reusenc Josep Güell i Mercader–, només recordaré que va morir a Reus el 1917, als vuitanta-un anys d’edat. Quant a la muller de Llovera, anoto que es deia Teresa Roca i Sans.
A Reus –a part de les conservades al Museu Salvador Vilaseca, al Centre de Lectura, al Círcol i a l’Ajuntament, entre altres institucions– es conserven força obres del pintor Llovera, que caldria catalogar detalladament. Com a mostres bibliogràfiques reusenques, puc esmentar un interessant article del seu germà Artur, publicat al primer número de l’any 1921 de la Revista del Centre de Lectura, i l’opuscle que Domènec Solé li dedicà monogràficament l’any 1996. Val a dir que en un arxiu particular de la nostra ciutat es guarda l’original d’una altra carta d’Artur Llovera a Toda, datada el 1924, quan feia vint-i-vuit anys de la mort del germà pintor. Però això ja seria una altra història.