Introspection
Marie-France Veyrat
Introspecció
Fede Cortés
Mirar cap a dins. Acció d’examinar-se a un mateix els propis sentiments, els pensaments. Això és el que deia el diccionari.
Si ho havia buscat era perquè m’arribà per WhatsApp un videomuntatge de la Marie-France Veyrat que es deia Introspection.
No sabia ben bé qui l’havia enviat. No en tenia registrat el número de telèfon a la meva agenda i a la informació del contacte només hi apareixia l’emoticona d’un cervell i la d’un cap que explotava. Tampoc no entenia ben bé què em volia dir: era un enigma a resoldre?, m’avisava que si em menjava massa el cap m’acabaria esclatant o em recomanava que em concentrés en la introspecció? o potser m’alertava que era una arma de doble tall?
Mirant-ho fredament, només era un altre maldecap més al qual dedicar-se per matar l’avorriment.
I és que tinc molt de temps per poder fer-ho. Tinc tot el dia. Tinc tot el temps del món.
Tot i que això no em preocupa. Ja estic acostumat a estar sol. Sé omplir aquest temps amb música, lectures, vídeos… i assumeixo que hi ha estones d’avorriment. Però no passa res si estàs bé amb tu mateix, si saps fer… introspecció.
De fet, crec que ara mateix els humans no podríem viure si no fóssim capaços de fer-ho. Això és el que ens permet aguantar tancats a casa, aïllats, sense relacionar-nos amb les nostres congèneres, comunicant-nos amb els altres només per vies telemàtiques. Malgrat que l’ésser humà sigui un animal social.
Perquè davant la impossibilitat de derrotar aquesta epidèmia que fa tants anys que dura, les restriccions ara ja són totals. No es pot sortir de casa per res. La compra l’has de fer remotament i t’ho fan arribar a casa. Si has d’anar al metge et venen a buscar amb un transport que t’hi porta i et torna. Tothom treballa remotament i els que no ho poden fer estan a l’atur; el govern els fa arribar un lot de productes bàsics cada mes.
Només tens accés a l’aire lliure si treus el cap per la finestra o, si ets afortunat, sortint al balcó o a la terrassa. Però no sempre. Hi ha dies que avisen que la concentració viral a l’atmosfera es veu que és tan alta que el millor és tancar-ho tot i no respirar l’aire del carrer.
Hi ha alguna gent, però, que no ho suporta. Necessita tant el contacte social, xerrar amb la gent, asseure’s en una terrassa i saludar els passavolants o compartir un refresc que no se’n pot estar, malgrat la prohibició de sortir i el càstig que comporta el seu incompliment.
Aquests estan perduts. Les patrulles sanitàries tenen ordre de disparar abans de preguntar i ningú arriba més enllà de l’illa de cases on viu.
N’hi ha que, desesperats, ni ho intenten això. Es precipiten directament del balcó a baix i moren esclafats contra l’asfalt.
Una brigada mortuòria passa periòdicament recollint cadàvers i desinfectant el terra on ha pogut deixar sang, saliva o alguna altra secreció corporal, que ja no estem ben segurs de com s’encomana el maleït virus. Si és que és això, que també es veu que podria ser un bacteri o algun altre microorganisme maligne. O una toxina, alliberada per alguna fàbrica d’aquelles que ara no fabriquen res però que quan ho feien ningú sap ben bé què fabricaven.
I tots aquests dubtes creieu-me que són ben estranys, perquè el nostre govern, per tal que la població estigués ben informada i no hi haguessin mals entesos, va prohibir els informatius dels diversos mitjans i ara els obliga a tots a emetre el mateix noticiari oficial. Algun graciós el va batejar amb el nom de NO-DO i així es coneix popularment.
Per tant, no pots ni divertir-te amb les contradiccions flagrants entre els diversos tècnics i polítics.
O sigui que, per molta companyia que tinguis a casa, arriba un moment que la conversa s’acaba i tens moltes hores per a fer introspecció, tot esperant que algun dia trobin el vaccí contra el coronavirus 2019 o el món s’acabi definitivament morint de pena.
Introspecció, no en queda d’altra.
Ah! Ja sé qui pot ser el que m’ha enviat el missatge. El veí del primer. Fa temps que em diu que la introspecció ens ha de portar a la revolució.
Què és aquest soroll? Se sent a baix. Vols dir que s’han reunit més de deu persones en un pis i… Això és pena de mort! Ara se senten trets. Segur que la patrulla sanitària ha fet cap i ha disparat abans de preguntar.
Pobre veí. No recordo com es deia.