confined#
Albert Girós
El somni de Pau Alomar
Olga Xirinacs
Sol de migdia i calor d’agost. Pau Alomar, un home fornit i ferreny a qui ningú no gosaria molestar, puja a les golfes a fer la migdiada. Les golfes són fosques com una gola de llop, només entra llum de biaix per una finestreta barrada, sobre la màrfega.
Olor de fusta calenta, de quitrà, de sacs de patates, de farratge, de llegums secs. Pau es deixa anar sobre la màrfega coberta de sacs, el cap descansant sobre una coixinera plena d’espernallac. Cada any recullen l’herba per a infusions que rebaixen les sangs. També cura les ferides. La forta olor de l’herba porta l’home a somnis fondos.
Els petits claps de sol que entren per la finestra de barres il·luminen per un moment un angle de front de Pau Alomar, l’esquerre. Allà on els savis diuen que es controlen les paraules. La pell de Pau és colrada, forta, amb els porus visibles, molt treballada pel sol i pel vent. La claror llisca alhora pel nas, poderós, com una illa amb el seu far destacant en la foscor de l’estança. Lentament s’escorre la llum i es completa el mapa de sol, que ara explora el bigoti, espès, llarg i embardissat.
La penetrant olor de l’herba i el contrast de sol i foscor oprimeixen el cap de Pau Alomar i fan davallar el cervell cap a somnis fondos. Es veu a la barca de nit, la sardinera. Sent com baixa un moment de la barca a les aigües negres per rescatar un mariner que havia caigut per l’orla. El noi s’enfonsava i Pau i els altres el buscaven a les fondàries verdes i espesses.
El bigoti, en somnis, fa una estrebada i els llavis remuguen, però Pau no es desperta encara. Somia un prat de posidònies i sent amb terror com se li arrapen a les cames.
Fa una sotragada amb els peus, com si el somni fos real i se’n volgués alliberar. Els somnis no hi fa res si són curts, a vegades ens acosten a les realitats més dures. Aquella tarda Pau Alomar es va despertar cansat.
* * *
Em pregunto: un fotògraf expert que retratés Pau Alomar durant una migdiada a les golfes, ¿podria crear un malson i fer que la tensió revisqués per a l’interessat cada vegada que es mirés la fotografia?