«Remor»
Albert Macaya
«Pintura vs. covid-19»
M. Teresa Mariné Cabrisses
En tractar de valorar en un moment, unes circumstàncies a partir d‘un quadre, de l‘obra d‘un creador, d‘un artista, ens cal partir primer del que és l‘art, que d‘una o altra manera ha inspirat el creador de l’obra. Paul Klee ens deia que «L‘art no reprodueix el visible, si no que ho fa visible. La creació artística viu com a gènesi sota la superfície. Retrospectivament ho percep tothom que té esperit, però endavant, cap al futur, només els seus creadors»; per això, tot contemplant el quadre que se‘ns proposa amb la imatge de dona nua, amb el cap cot protegint-se la cara darrere els braços amb els punys tancats, penso en la relació que pot tenir amb la pandèmia de la covid-19 que malauradament ha trastocat les nostres vides, i ha tingut efectes devastadors a escala mundial. En primer lloc, cal destacar la part humana, per l’alt nivell de morts i la quantitat de persones afectades; d‘altra banda, l‘impacte molt negatiu en la economia, que ha desembocat en el tancament de moltes empreses, abocant a la misèria moltes persones i famílies. I, sense voler ser pessimista, crec que la crisi econòmica anirà en augment.
Tornant a la imatge que contemplo, també veig que la dona està darrere d‘una transparència, o almenys és el que jo veig o imagino, com si estigués submergida en unes aigües pures i cristal·lines, amb els seus magnífics tons blaus i verds d‘un mar o oceà. Però observant més detalladament el cos de la dona i els seus braços, observo que té un tall vertical que divideix el seu cos en dos i que al seu braç esquerra, a la dreta de la imatge del quadre, el braç té una malformació, un gran bony que li neix al colze. I penso en el que ha degut voler interpretar la persona que ha creat el quadre. I com que la imaginació de cadascú és lliure, jo ho interpreto com un crit d‘atenció de l‘artista envers el medi ambient, i la lectura que en faig és: que si no cuidem el planeta aquest tampoc tindrà cura de nosaltres.
Amb tot plegat, entenc que aquest quadre té molta relació amb la pandèmia de la covid-19 i tot el que ha comportat i comportarà; l‘artista ens ha volgut donar un crit d‘alerta, un toc d‘atenció i un missatge clar. Ha plasmat la part negativa de la pandèmia, i també la seva part positiva. En tota desgràcia, crec que s‘ha de buscar la part positiva, que per petita que sigui sempre hi és. Després d‘una desgràcia s‘ha de mantenir l‘esperança de superar-la i que tot canviarà a millor, cal ser optimistes, almenys jo ho soc.
Com més miro el quadre, més detalls hi veig, i continuo fent volar la imaginació. La cara protegida pels braços, ens pot dir que cal tapar-nos la boca i el nas per tal d‘evitar el contagi; per tant, cal usar la mascareta. Els ulls els té tancats i sembla que els seus llavis dibuixin un somriure; es pot interpretar com que el que veu no li agrada i és millor submergir-se en dolços i plàcids somnis, tot imaginant que està en un lloc paradisíac, d‘aigües netes i cristal·lines, sense contaminació. També pot representar simplement el confinament que hem patit, tancats a casa, en el nostre món, sense poder sortir a l‘exterior. O bé, pot representar els morts per la pandèmia; la noia amb els ulls clucs submergida en una nebulosa, marxant cap a un lloc més dolç i plàcid: la fi del patiment. També pot dormir plàcidament somiant amb tot el personal sanitari que s‘ha deixat i s‘està deixant la pell per tenir cura dels altres. Aquesta darrera interpretació és la que més m‘agrada, l‘agraïment als sanitaris, voluntaris i persones que s‘han jugat la vida, algunes l‘han perdut, per tal de tenir cura dels altres. Un altre detall que ha de tenir un significat és el tall al llarg del seu cos, crec que es pot interpretar com l‘abans i el després de la pandèmia; la part dreta de la noia que deixa entreveure la meitat de la cara, la representació de l‘abans, i la part esquerra, on el braç amb la malformació no deixa veure l‘altra meitat de cara, el després, ho sigui les seqüeles que ha deixat i continuarà deixant la pandèmia. També es pot fer la lectura que la part amb la malformació representa el cos malalt, la pandèmia, i l‘altra part del cos, on es veu la part de la cara amb l‘ull tancat com si dormís als braços de Morfeu, on s’entreveu el somriure, vulgui representar que somia en el descobriment de la vacuna contra la covid-19 i que puguem tornar a la «normalitat», posant fi al malson que estem vivint des de fa mesos.
I, per finalitzar, passo a observar detingudament la nebulosa o transparència, que a mi, des d‘un primer moment m‘ha semblat que l‘artista ha volgut representar el medi ambient, a través d‘una representació de l‘aigua. Em recorda les imatges de fotografies aèries del mar, dels oceans que surten als documentals sobre medi ambient, fetes des d‘un helicòpter o un dron. Crec que, tal com he dit al principi, aquí ens fa un toc d‘atenció per conscienciar-nos que cal tenir cura de la natura i no embrutar-la, que cal que siguem molt més curosos. També hi veig diferents interpretacions, us en comento algunes. La primera, si miro el quadre en la seva totalitat, a la part dreta, on hi ha la part de la noia amb la malformació, el fons és d‘un to uniforme blau verdós fosc; pot ser que l’artista hagi volgut interpretar els mars i oceans contaminats, on l‘aigua ha deixat de ser clara i transparent, com a conseqüència de la mala praxi de l‘home, i a la part esquerra del quadre, ens vol recordar com eren de netes i cristal·lines les aigües abans de l‘aparició del plàstic i dels abocaments incontrolats. Una segona interpretació, més simple, és que si tenim aigües netes la biodiversitat marina es tornarà a regenerar, tal com ha quedat demostrat en el temps de confinament. Una tercera, que si no tenim cura del medi ambient la persona està abocada a enfonsar-se, víctima dels seus propis actes. Una altra, simplement representar l‘ofec en què viuen moltes persones, famílies i empreses, amb l‘aigua fins al coll. També ha pogut representar l‘aigua per recordar-nos que cal que ens rentem les mans tot sovint.
Aquesta és la meva visió, anàlisi i interpretació detinguda d‘un quadre. Segurament si ho preguntem a l‘artista/creador ens dirà que no es correspon amb el que ha pintat i que he fet «volar coloms». Val a dir que, com a ceramista, he creat molts coloms, però que encara no he aconseguit fer que en voli cap.
Del que sí que estic segura és que amb les descripcions que faig, cada lector sense veure el quadre, se l‘imaginarà diferent de com és. Aquesta és la riquesa de la imaginació, i penso que en els temps que estem vivint ens cal molta imaginació, il·lusió i esperança i que aquesta pandèmia se superarà com s‘han superat al llarg de la història les altres, i cal que tots i cadascú de nosaltres siguem responsables i tinguem cura de seguir les indicacions que ens donen: distància, mascareta i rentat de mans. I també cal que posem el nostre granet de sorra per tenir i deixar als nostres fills un planeta millor.