Article escrit per Josep Maria Grau i Pujol
Publicat per la Redacció de la Revista Digital del Centre de Lectura.
Resum
L’arxiver i historiador Josep Maria Grau i Pujol ens fa un breu resum, proporcionant-nos algunes de les dades i estadístiques més rellevants, del seu nou llibre: Migracions d’entrada i sortida a Riudoms (1910-1950), que ha estat recentment editat pel Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. A més, aquest llibre va guanyar el Premi Arnau de Palomar, el 2015, en la categoria d’investigació i és el núm. 32 dels Quaderns de Divulgació Cultural, de la col·lecció editorial del CERAP.
L’obra, que ha estat publicada com a volum número 32 de la col·lecció “Quaderns de Divulgació Cultural”, del CERAP, obtingué l’any 2015 el Premi Arnau de Palomar, en la categoria d’investigació. L’estudi es divideix en dos capítols principals; el primer tracta la immigració a Riudoms en la primera meitat del segle XX, i el segon l’emigració riudomenca a la ciutat de Reus en el mateix període cronològic. Riudoms el 1910 tenia 3.520 habitants i segons el padró municipal s’hi compten 345 immigrants, la majoria catalans (97%), especialment del mateix Camp de Tarragona (56%), prop de la meitat del contingent nouvingut (45,5%), arribà entre 1896-1910, a causa de la crisi agrària provocada per la plaga de la fil·loxera, una de les seves característiques és la seva jovenesa, així un 48% tenen menys de vint anys i el treball dominant és en l’agricultura. El següent padró analitzat és de 1945, quan s’hi registren a 843 forans, un 73,5% del Principat i un 26,5% de fora, en el primer grup es tracta d’una migració de curta distància, darrera del Camp de Tarragona apareixen les Terres de l’Ebre, el Priorat, Les Muntanyes de Prades, la Conca de Barberà i les Garrigues. D’Espanya sobresurt Andalusia (43,9%) i Aragó (21,5%), en bona part jornalers. En sentit contrari, el 1910 sabem que a Reus hi resideixen 258 riudomencs, xifra que equivaldria a una desena part del total de la població d’origen, un 40% emigren entre 1896-1910, sobretot són joves (un 34% tenen menys de 15 anys), un 38% s’integren en el sector primari i un 29% en el secundari, la resta en el terciari. Gràcies a les anotacions del padró de Riudoms de 1900, tenim notícia que unes de les principals destinacions dels emigrants era Barcelona i una petita part a Amèrica. Avançant en el temps, concretament el 1936, a Reus s’hi computen a 288 riudomencs, suma que equivaldria a un 8% de la vila de procedència, una quarta part marxen durant la crisi de la fil·loxera i un 29% en els anys vint, passada la I Guerra Mundial, sobre la seva dedicació de nou la majoria són pagesos (58%), que aconseguiran feina en els masos del terme, seguia el sector serveis (22%) i per acabar el secundari (20%). El darrer document analitzat és el padró reusenc de 1950, on hi figuren 441 riudomencs censats, la postguerra farà marxar a un 17,7% del contingent, la mateixa guerra a un 11,8%, però pitjor serà la crisi de la dècada dels anys vint amb un 39,2%, sense oblidar l’esmentada devallada causada per la fil·loxera (14,7%). Als apèndixs s’hi relacionen els noms de tots els migrants, amb les edats i anys de vinguda, els oficis, les parelles i els fills, fet que possibilita posteriors recerques en diferents àrees, sigui en antropologia o en història familiar.
Redacció de la Revista Digital del Centre de Lectura.