Un dia hauria d’exposar com he canviat
Ana Rita Canhão
Vida interior
Laura Casas Inglés
Em tenen desconcertat. Només sento dir que volen tenir-me ben aviat als braços però no m’agraden gens les converses que gasten. No sé què significa pandèmia, però no paren de dir-ho. Deu ser una paraula nova que ara tothom s’ha fet seva. I, en canvi, la mare, amb aquell to dolç i suau, xiuxiueja dia sí dia també que està més preocupada pel que té a dins que no pas pel que passa a fora. Què hi ha a fora? Estant així les coses, potser m’hauré de quedar aquí i, mira, ja sortiré quan tot s’hagi calmat una mica.
Nedo. Nedo tothora i no em canso, però em molesta l’eco que sento submergit en aquest líquid transparent i que fa que les paraules es distorsionin. Cal dir, però, que m’estic entrenant i cada dia tinc l’oïda més fina. Fer-se gran deu ser això. Perquè el papa no para de repetir que cada cop ocupo més lloc a la panxa de la mama, que petarà, diu. Si ella peta, jo surto, la cosa deu anar ben bé per aquí.
Em faig gran, això sembla inevitable, i les paraules m’arriben amb més nitidesa. Detecto veus noves. Hi ha gent que crida, d’altres adopten un to neutre i sento la seva cantarella durant moltes hores. Sembla que no es cansin de xerrar. També es refereixen a la pandèmia, ho repeteixen constantment i cada cop tinc més clar que aquesta cosa no està portant res de bo. Abans no hi havia pandèmia i l’àvia em parlava algunes tardes. Fa molt que no en sé res d’ella, que ningú parla d’ella com quan la pandèmia no era entre nosaltres.
Venen les setmanes més difícils. Ho ha dit una dona amb veu metàl·lica i el papa ha ordenat a la mama que es quedi a casa, que no surti per cap motiu. A mi m’agrada sortir perquè m’entra claror i l’aigua s’escalfa i nedo amb més ganes. Ara això només passa una petita estona al dia. Llavors, la mama intenta tocar-me mentre la llum s’escola dins la meva cambra. No se sent res més, abans tot era soroll. Però hi ha veus no humanes que venen de lluny i penso que la pandèmia és això, un enemic inconsistent però agressiu.
Hi insisteixo, jo em quedo aquí.