Portada del catàleg de l’exposició presentada, l’abril de 2011, a la Sala Fortuny del Centre de Lectura, titulada «Pensión Bahia», i full de dietari de treball de Salvador Juanpere amb indicacions de la instal·lació a casa de Pere Anguera de la peça Pere, tallada en pedra extreta de la restauració de la façana de la Prioral de Sant Pere (29 de juny de 1999).
Aquest monogràfic dedicat a l’Antoni Nomen, malgrat incidir sobretot en la seva poesia, no podia deixar de banda la figura de l’historiador Pere Anguera i la relació fortament establerta amb ell quan, junt amb l’escultor Salvador Juanpere, convisqueren, essent estudiants, a la Pensión Bahia del carrer de la Canuda de Barcelona. Potser han estat, els tres, els personatges més brillants de la seva generació.
No volem farcir el número de la revista amb anecdotaris, però sí deixar constància d’aquesta relació d’amistat. Ho fem reproduint tres escrits publicats al catàleg de l’exposició presentada a la Sala Fortuny del Centre de Lectura, l’abril de 2011, amb motiu del Congrés Internacional Pere Anguera.
El primer és una carta manuscrita de Pere Anguera comentant vivències a l’esmentada pensió. El segon és una breu narració d’Antoni Nomen. El tercer és l’escrit de Salvador Juanpere presentant l’exposició.
Dolcet verí fou revista satírica, de curta durada (1977), en la qual varen col·laborar Antoni Nomen i Salvador Juanpere.
Afegim a aquest article popurri les portades dels dos únics números de la famosíssima revista satírica reusenca, «portantveu de la xafarderia escandalosa». Va ser publicada el 1977, sota l’impuls d’Antoni Nomen i cia., i el seu record encara perdura en haver marcat tota una època. (Confiem que, temps a venir, sabrem qui s’amagava darrera del nom fictici d’Ot Cucurny?).
