Trobar-te i que em fessis confiança
em va permetre veure com t’ho feies per conquerir les paraules; les transformaves en imatges abstractes i en laberints mentals que amagaves entre versos de sonets i haikus.
La teva conversa atenta i irònica, l’humor polièdric, com la teva poesia,
em reptaven a desxifrar el rebombori de lletres silvestres que s’acabaven rendint al teu joc.
Per a mi, has estat un home cruïlla,
cap a tu i des de tu he vist migrar idees i persones diverses que has sabut abraçar en la seva singularitat.
Recordar-te és, també, pensar en totes les oportunitats que em vas regalar i les pàgines que van quedar en blanc.
Et veig amb un escrit a la mà llegint en veu alta i rient envoltat de màquines i llibres,
ets en una petita editorial, la teva,
un projecte que no es va acabar de concretar mai.
Et seguiré llegint, company, i quan et pensi ho faré sempre així, amb aquesta visió última de gaudi infinit.
Tarragona, 11 de juliol de 2025
Altres articles
-
La veritable relació familiar i financera de la família Rovellat amb Evarist Fàbregas i Pàmies
-
Josep Maria Llompart, un referent civil mallorquí
-
Lluís Domènech i Antoni Gaudí: oportunitats, coincidències i desenganys a Reus
-
La carta d’Antoni Gaudí a Eduard Toda, testimoni d’un ideari compartit des del Centre de Lectura
-
Gaudí i l’encàrrec frustrat de Joan Vilella al raval de Santa Anna