ADESEL és la circular de l’Agrupació de Selvatans Residents Fora Vila que es va publicar entre el març del 1953 i el maig del 1965 amb un total de 73 números, per la qual cosa esdevé la publicació selvatana de més llarga durada al llarg de la història, com a mínim mentre es va publicar.
L’entitat
L’Agrupació —que es destina, sobretot, i com ja ho indica el nom, als selvatans que no viuen al municipi perquè n’estiguin al corrent— s’estava constituint legalment quan comencen la publicació, la qual, diuen: «Deseamos que […] sea portadora periódicamente de nuestros anhelos, de nuestras realidades, de algunas noticias de nuestra idolatrada villa» (número 1, març del 1953). La junta provisional de l’Agrupació —que serà la que acabarà funcionant de manera permanent— la formen: Ramon Blasi Rabassa (president), Agustí Poblet Puig (secretari), Andreu Aguilà Mestre (tresorer), Josep Platard Ollé, Marià Masvidal Bo, Francesc Pujol Roig i Eufemià Fort Cogul (vocals). Al número 33 (setembre del 1958) se’ns indica que Julio Bonet Ninot s’inclou a aquesta junta per l’estreta vinculació amb l’entitat i el seu reconegut interès per la Selva i tot allò que s’hi refereix, malgrat no haver-hi nascut.
El primer contacte que mantenen directament amb la Selva, com a associació, és el dia del lliurament del I Concurs Fotogràfic sobre temes de la Selva que convoquen. El lliurament es realitza el novembre del 1953. Així comencen una festa anual que se celebrarà en una data propera a la festa major de la Selva. Com que a la circular n’inclourà una crònica, això causarà que, normalment, els números de desembre siguin significativament més llargs.
L’entrega del II Concurs Fotogràfic es va dur a terme el 28 de novembre del 1954. La tercera jornada, també amb entrega dels premis del Concurs Fotogràfic, es va dur a terme el 27 de novembre del 1955. El 1956 la jornada es va celebrar el 25 de novembre, en aquest cas ja no hi ha un concurs fotogràfic sinó una exposició de fruits del camp i comencen els homenatges que a partir d’ara es retran en aquestes trobades anuals. En aquest cas l’homenatjat és el coronel Joan de la Creu Baget, un selvatà que va ser un guerriller triomfador de la segona batalla del Bruc.
Al 24 de novembre del 1957 és la següent trobada, en aquest cas es ret homenatge als músics selvatans. El 1958 la festa es realitza el 7 de desembre i l’homenatge es ret al selvatà pare Pau Aguadé Gatell, superior provincial dels missioners claretians. El 1959 la festa és el 6 de desembre i s’homenatja sor Melitona Plazaola, que va ser filla de la caritat de Sant Vicent de Paül, resident al col·legi de la Selva, a qui nomenen filla adoptiva de la Selva. El 1960 la jornada es du a terme el 4 de desembre amb l’homenatge al Dr. Josep Batlle i Jover, que va ser una figura rellevant a Catalunya durant la invasió napoleònica, vocal de la Junta Superior de Defensa del Principat de Catalunya i diputat a les Corts de Cadis, i se’n va col·locar un retrat al Saló de Sessions de l’Ajuntament. El 1961 els actes es van realitzar el 26 de novembre, que és quan es presenta Selvatanies de R. Blasi i Rabassa i, d’aquesta manera, se li ret homenatge, i a més s’entrega a l’Ajuntament un retrat a l’oli del coronel Baget perquè figuri a la galeria de selvatans il·lustres. En aquest cas, aquesta jornada l’organitzen conjuntament amb Germanor, de qui parlarem més endavant.
El 1962 la jornada se celebra el 9 de desembre i la dediquen a fra Jaume Pallarès, abat del monestir de Poblet al segle XVII[1]. Aquesta serà l’última jornada anual de contacte amb els selvatans[2]. El 2 de juny del 1963 convoquen una assemblea general de socis a la Selva amb la voluntat d’intentar fer una festa grossa amb motiu dels vuit-cents anys de la carta de repoblació de la Selva que el 1165 l’arquebisbe de Tarragona promulgava, tot i que es cancel·la perquè una «cautelosa discreción lo ha aconsejado» (número 66, juny del 1963). La idea, però, es reprèn, tal com s’indica en l’últim número de la circular (número 73, maig del 1964) perquè l’alcalde els convoca a una reunió per parlar-ne.
La voluntat de l’associació és la de fer selvatanisme. És amb aquesta intenció que, a part de la circular, redacten diferents pregons de setmana santa, escriuen i editen uns goigs en alabança del patró de la Selva (sant Andreu) —en commemoració del III Centenari del Vot de la Vila— i que, el 1953, escriuen i publiquen l’exitós itinerari poètic de Paretdelgada, així com el 1955 restauren i editen els tradicionals goigs a la seva Mare de Déu de Paretdelgada.
A més, entre d’altres, fan diferents propostes a l’Ajuntament que són ben acollides, com la restauració de la Font de Mitja Vila o la creació d’una Biblioteca Selvatana[3], i el 1959 promouen la benedicció de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
A part de tot això, també emprenen la labor d’edició. La primera publicació de la qual es fan càrrec és la de la conferència de l’historiador, geògraf i escriptor Josep Iglésies intitulada «Perennitat de La Selva del Camp» (1956, 22 x 15 cm, 106 p.), que compta amb dos croquis i una tirada privada de 100 exemplars amb dedicatòria autògrafa. La impremta de l’edició és Vidal Cochs, de Barcelona. La presentació d’aquesta publicació comporta la visita (el diumenge 10 de març del 1957) a la Selva del Camp de la Secció de Ciències del Centre Excursionista de Catalunya, per la qual cosa ADESEL, conjuntament amb el Casal Selvatà[4], organitza una xerrada, al Casal, a càrrec del mateix Josep Iglésies sobre la «Importància dels noms de lloc de La Selva i comarca»[5].
També editen, el 1961, el poemari Selvatanies de Ramon Blasi i Rabassa[6], al qual ja hem fet referència. El llibre (18 x 13 cm, 109 p.) compta amb un pròleg d’Eufemià Fort i Cogul i il·lustracions a la ploma d’Andreu Fort i Bufill. El va imprimir Daniel Cochs i Mogas, de Barcelona. La primera edició especial es va compondre de 40 exemplars en paper de fil, nominals i dedicats per l’autor, que es van exhaurir; però també en van treure una edició normal.
Al número 50 (juny del 1961) publiquen la llista de socis d’ADESEL i la llista de socis adherits residents a la Selva: 186 i 117, respectivament. La majoria dels primers viuen a Barcelona, però també n’hi ha en d’altres llocs com, fora de Catalunya, a Espanya (Madrid), França, Àustria o Suïssa i, també a llocs més allunyats encara com al Salvador, al Congo i a Xile. Dels que viuen a Catalunya però no a Barcelona, que és on en trobem més, n’hi ha, sobretot, a Reus, però també a Sabadell, Tarragona, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Rubí, Creixell, Alcover, Girona, Alp, Igualada, Castellvell, Golmés, Olot, Campdevànol, Sant Adrià de Besòs, Corbera de Baix de Llobregat, Balaguer, Almacelles, Vila-rodona, Lleida, el Prat de Llobregat, Salou, Torredembarra o l’Albi. Amb aquestes dades es fa evident l’èxit de l’agrupació.
Sabem per la informació que inclouen a la pàgina 340 (número 67, setembre del 1963) que els selvatans els fan arribar informació, d’entre els quals destaquen Josep Murgadas Esteve, i ofereixen una adreça on enviar-la: Passeig d’Isabel II, núm. 2, 1r 2a, de Barcelona.
La circular
La circular constava d’un número irregular de pàgines de 16 x 23 cm, que inclouen fotografies i dibuixos per acompanyar les diferents informacions que s’hi aporten. Al llarg de la publicació van aconseguir treure entre 5 i 8 números per any, excepte en els dos darrers: 3 el 64 i 1 el 65. Perquè ens quedi clar quin és l’objectiu de la publicació al número 23 (setembre-octubre del 1956) ens indiquen que:
ADESEL no es un periódico que admita suscripciones, ni se ponga a la venta. Se envía única y exclusivamente a sus socios, tanto a los efectives como a los adheridos residentes en la Selva y gratuitamente. No tiene periodicidad determinada, pues aparece cuando lo cree conveniente la Junta y sólo publica los trabajos, noticias e informaciones que dicha Junta acuerda.
L’emblema que incorporen ja en el número 4, com a símbol del seu selvatanisme, es compon de la tradicional alzina de l’escut municipal de la Selva, amb els dos moixons en senyal d’acatament a la tau, que vincula històricament la vila a la primada mitra tarraconense; a l’ombra de l’alzina és on trobem les paraules que configuren les sigles de l’entitat que donen nom a la publicació; el nom desplegat de l’entitat el trobem a les arrels de l’alzina, com a símbol que l’Agrupació «aspira a ser las raíces que nutran de espiritualidad, de cultura y de progreso nuestra amada villa» (número 20, març-abril del 1956)[7]. El dibuix de la capçalera canviarà lleugerament a partir del número 59 (setembre del 1962), que és quan passa a encarregar-se de la imatge de la portada Grau Garriga. Ell adapta al seu estil l’emblema que fins aleshores havien utilitzat. Més endavant tractarem el tema de la coberta amb més deteniment.
La circular en els 73 números que la conformen es divideix en tres volums. El primer inclou els anys 1953-1960, o sigui del número 1 al número 47 (març del 1953 — desembre del 1960); el segon, els anys 1961-1963, o sigui del número 48 al número 69 (febrer del 1961 — desembre del 1963); i el tercer, els anys 1964 i 1965, o sigui del número 70 al número 73 (juliol del 1964 — maig del 1965). Les circulars incloses en els dos primers volums tenen una numeració de pàgines seguida, que s’acaba al final de cada volum, on s’inclou un índex (al número 47, desembre del 1960, se’ns indica que aquest índex és «más o menos ideológico») amb els articles inclosos en el volum en qüestió. A part queda l’últim volum.
Els quatre últims números també tenen una numeració de pàgines seguida[8] i són els que porten l’empremta de Grau Garriga més forta, ja que compten amb una portada seva en color. A l’editorial del número 70 (el primer d’aquest tercer volum) es parla d’una voluntat de millora d’aquesta nova etapa, llàstima que amb ells s’acabi la publicació.
La qüestió de la portada de Grau Garriga que ja trobem en el número 59, com hem dit, implica també que en alguns casos s’incorpora un linòleum seu a la portada, de manera que en desapareixen els escrits, com és el cas del mateix número 59 i dels números: 60, 63, 66, 67,70 (on, a una tinta, es representen les pedres de molí que s’havien d’homenatjar en l’últim dels aplecs de Paretdelgada, una obra que va fer ell mateix, en Grau Garriga, i que estava carregada de símbols: símbol de la feina de pagès, símbol de la constància, malgrat el pas del temps i les maltempsades, símbol de la mort d’una manera d’entendre la vida, que diu «Àurea» qui signa l’escrit de la pàgina següent, va ressuscitar gràcies a la figura de Joan XXIII), 71 (també a una tinta, tot i que en un altre color —l’anterior era vermell, en aquest cas blau—,72 i 73 (en aquests dos últims casos a dues tintes: negre i taronja, i negre i vermell, respectivament. En els últims quatre casos, els del tercer volum, la imatge de l’alzina apareix entre les paraules del títol (i en la portada no hi ha la informació sobre el número, el mes i l’any de la publicació, sinó que s’ha de recórrer a l’interior de les pàgines de la circular).
Per tractar en concret els temes de la restauració del santuari, el més antic de l’arquebisbat, s’editaran 14 suplements a la circular[12]. Els suplements comencen al número 41 (febrer del 1960) i es titulen: Paret-Delgada. Full de la restauració del santuari de la Mare de Déu i hi consta un dibuix, segurament de Grau Garriga, del poble i l’ermita. Se’ns indica ja al número 1 la finalitat del suplement d’ADESEL:
Amb aquest full iniciem per via de fets l’aportació adeseliana. Aquest serà repartit directament i gratuïta a tots els nostres associats i adherits. I se’n farà un tiratge complementari a disposició de la Junta de la Restauració per a la propaganda que cregui oportuna.
El full parlarà únicament i exclusiva del Santuari, principalment orientant sobre els problemes que es presentin, sobre els que es resolguin. I comentaris sobre altres temes d’interès paretdelgadí.
Aquí tots els escrits són en català i la gran majoria van sense signar. El full en si mereixeria un estudi a part per la seva genuïnitat.
-Llengua
La circular ADESEL és en castellà, sobretot en un primer moment. De mica en mica, però, el català hi anirà tenint més presència. Cal tenir present que l’època en què apareix és la del franquisme i que si volia comptar amb els permisos pertinents havia de claudicar; d’aquí, també, que es busqui la complicitat de l’Església i que, per això, per exemple, en el número 15 (maig del 1955) s’inclogui la benedicció i la imatge del bisbe de Tarragona, aleshores l’«Excm. i Rdm. Dr. Laureano Castán Lacoma». D’altra banda, i com a símbol, també, de selvatanisme, queda manifesta, com ja hem pogut comprovar, la devoció a la Mare de Déu de Paretdelgada.
En els primers números quasi exclusivament els poemes de Ramon Blasi Rabassa, que omplen les pàgines de la circular durant la seva publicació, són en català. Els temes que tracten aquests poemes són, sobretot, la religió o una exaltació de l’entorn rural més característic de la població. Normalment els publica sota l’epígraf: «Selvatanies» —com el llibre que publica. En alguna ocasió també algun altre poeta hi deixa la seva petja, com Ramon Muntanyola —que vivia a la Selva— o Isidre Fonts —la petja del qual trobem en els últims números: 70 (juliol del 1964), conjuntament amb Maria Pallach, i 72 (desembre del 1964), en aquest darrer cas per haver guanyat el premi del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans als CVI Jocs Florals de la Llengua Catalana a Perpinyà.
Els escrits en català d’aquesta primeríssima part de la revista o no van signats o només hi figuren les inicials o pertanyen a Armand Puig i Eufemià Fort Cogul. També, però, hi trobem una interessant i divertida secció: «Quatre gotetes d’humor», signada pel professor Dekorpus, números 18 i 19 (desembre del 1955 i gener-febrer del 1956). D’un estil similar, i també en català, són les «endevinalles nostres» que ens presenta Espigolaire, números 21 (maig-juny del 1956) i 25 (desembre del 1956), i els escrits de l’Avi Formiga, que apareix a les pàgines de la circular com a autor d’adagis selvatans.
Al número 20 (març-abril del 1956) és quan es tradueix el nom de l’entitat al català, encara, però, es manté el nom de la població en castellà, així com el mes, l’any i el número de la circular. És a partir d’aquest mateix número que les aportacions en català augmenten lleugerament, a més, en concret en aquest número s’hi inclou una lliçó sobre català: «No digueu ALEGO, digueu AVIAT. (“Aviat vindré”)»[13]. Ara també escriuran en català altres veus, com, sobretot, la d’Eduard Llevat i Cogul, però també la de Gabriel Xammar i J. Masdeu —que al número 23 (setembre-octubre del 1956) explica que «els homes d’ADESEL malden tothora per l’ennobliment i el prestigi de La Selva, en tots els aspectes»—, entre d’altres, com la baronessa de Vernet, presidenta de l’Obra de Protecció de la Mare de Déu de Paretdelgada.
Al número 21 (maig-juny del 1956) Ramon Blasi i Rabassa començarà a introduir-hi, també, contes en català, sota l’epígraf: «Contes selvatans», secció a la qual també s’hi sumen d’altres veus: Ramon Serení (a partir del número 25, desembre del 1956) i un de Joan de la Selva (número 32, juny del 1958).
Annex
En la següent taula es detalla la correspondència de números de la revista amb el mes i l’any al qual corresponien, així com el nombre de pàgines que contenia (incloent-hi el suplement sobre l’ermita de Paretdelgada, si n’hi havia):
|
Any |
Mes |
Número |
Pàgines |
|
1953 |
Març |
1 |
4 |
|
Abril |
2 |
8 |
|
|
Maig |
3 |
4 |
|
|
Juny |
4 |
8 |
|
|
Juliol-Setembre |
5 |
4 |
|
|
Octubre-Novembre |
6 |
4 |
|
|
Desembre |
7 |
12 |
|
|
1954 |
Febrer |
8 |
4 |
|
Març |
9 |
4 |
|
|
Maig |
10 |
16 |
|
|
Setembre |
11 |
4 |
|
|
Octubre |
12 |
4 |
|
|
Desembre |
13 |
8 |
|
|
1955 |
Febrer |
14 |
12 |
|
Maig |
15 |
8 |
|
|
Juliol |
16 |
8 |
|
|
Novembre |
17 |
8 |
|
|
Desembre |
18 |
8 |
|
|
1956 |
Gener-Febrer |
19 |
8 |
|
Març-Abril |
20 |
4 |
|
|
Maig-Juny |
21 |
8 |
|
|
Juliol-Agost |
22 |
8 |
|
|
Setembre-Octubre |
23 |
8 |
|
|
Novembre |
24 |
8 |
|
|
Desembre |
25 |
8 |
|
|
1957 |
Febrer |
26 |
4 |
|
Maig |
27 |
8 |
|
|
Juliol |
28 |
8 |
|
|
Novembre |
29 |
8 |
|
|
Desembre |
30 |
8 |
|
|
1958 |
Març |
31 |
8 |
|
Juny |
32 |
8 |
|
|
Setembre |
33 |
6 |
|
|
Novembre |
34 |
4 |
|
|
Desembre |
35 |
16 |
|
|
1959 |
Març |
36 |
8 |
|
Maig |
37 |
12 |
|
|
Agost |
38 |
6 |
|
|
Novembre |
39 |
4 |
|
|
Desembre |
40 |
32 |
|
|
1960 |
Febrer |
41 |
16 |
|
Abril |
42 |
16 |
|
|
Juliol |
43 |
8 |
|
|
Setembre |
44 |
16 |
|
|
Octubre |
45 |
8 |
|
|
Novembre |
46 |
36 |
|
|
Desembre |
47 |
16 |
|
|
1961 |
Febrer |
48 |
16 |
|
Abril |
49 |
20 |
|
|
Juny |
50 |
16 |
|
|
Agost |
51 |
16 |
|
|
Octubre |
52 |
12 |
|
|
Novembre |
53 |
16 |
|
|
Desembre |
54 |
16 |
|
|
1962 |
Febrer |
55 |
16 |
|
Març |
56 |
16 |
|
|
Maig |
57 |
16 |
|
|
Juny |
58 |
32 |
|
|
Setembre |
59 |
16 |
|
|
Octubre |
60 |
16 |
|
|
Novembre |
61 |
4 |
|
|
Desembre |
62 |
24 |
|
|
1963 |
Febrer |
63 |
20 |
|
Abril |
64 |
29 |
|
|
Maig |
65 |
12 |
|
|
Juny |
66 |
16 |
|
|
Setembre |
67 |
36 |
|
|
Novembre |
68 |
24 |
|
|
Desembre |
69 |
8 |
|
|
1964 |
Juliol |
70 |
24 |
|
Setembre |
71 |
16 |
|
|
Desembre |
72 |
16 |
|
|
1965 |
Maig |
73 |
8 |
[1] Per assistir a aquesta festa s’organitza un autocar des de Barcelona, que surt a les 7 del matí de la plaça de la Universitat. Preu: 100 ptes.
[2] Com a mínim és l’última a la qual es fa referència en la circular i tenint en compte que en tots els altres números feien molta referència a les jornades en qüestió, tant abans com després de dur-les a terme, cal pensar que, realment, no se’n va efectuar cap altra.
[3] Podem veure com hi fan referència les cartes entre Armand Puig i Eufemià Fort a: Grau i Pujol, Josep M. (agost 2012): «Recordant la figura d’Armand Puig i Ribas: Selecció del seu epistolari amb Eufemià Fort i Cogul (1954-1979)» dins El Pont-Alt. La Selva del Camp, p. 11-14.
[4] Per a més informació sobre aquesta entitat, consulteu: Puig i Tàrrech, Roser (2001): Casal Selvatà: Església i resistència cultural durant el segon franquisme a una vila del Camp de Tarragona. 1954-1978. Valls: Cossetània.
[5] De fet, per acabar de donar volada a la jornada organitzen una excursió en autocar per assistir a l’acte, que fa el següent itinerari: Barcelona, Costes del Garraf, Sitges, Tarragona, Paretdelgada (esmorzar i visita), la Selva del Camp (conferència al Casal Selvatà), Santes Creus (dinar i visita al monestir), el Vendrell, Vilafranca del Penedès, Ordal i Barcelona. A més, per acabar de reblar el clau, els assistents reben, gratuïtament, un exemplar de la Història de Paret Delgada. Les persones interessades havien d’inscriure’s posant-se en contacte amb Marià Masvidal (tel. 393992). És a partir d’aquesta conferència que, ADESEL, manifesta la seva voluntat d’ampliar els noms de lloc de la Selva i, per això, demana la col·laboració dels selvatans i de les selvatanes. Per assegurar-se aquesta col·laboració, que limita fins al 15 de setembre del 1957, incentiva els col·laboradors amb un premi —que no especifica— en la propera festa d’ADESEL que es dugui a terme.
[6] El preu dels llibres el 1961 és de 30 pessetes: Perennitat de la Selva del Camp i 50 pessetes: Selvatanies.
[7] És en aquest número que s’incorpora l’emblema de manera que ocupa una tercera part de la portada.
[8] La quantitat de pàgines de cada volum és: primer: 440, segon: 392, tercer: 62.
[9] Ja ho indica: Murgadas, Glòria (1999): «Adesel, 13 anys de crònica local» dins CES Informació. La Selva del Camp, Centre d’Estudis Selvatans, p. 4-6.
[10] Per a més informació sobre aquest tema, consulteu: Toda i Bonet, Agnès (juliol- desembre 2009): «Els Aplecs de Paret Delgada (La Selva del Camp)» dins Caramella, núm. 21, p. 39-47.
[11] Òbviament no només fa referència a aquesta iniciativa de Germanor, sinó a moltes de les que emprèn. Destaquem aquesta, però, pel relleu que va tenir i que té, també, en les pàgines de la circular.
[12] Els 14 suplements corresponent als números següents: 1 — núm. 41 (febrer del 1960), 2 — núm. 42 (abril del 1960), 3 — núm. 43 (juliol del 1960), 4 — núm. 44 (setembre del 1960), 5 — núm. 47 (desembre del 1960), 6 — núm. 49 (abril del 1961), 7 — núm. 51 (agost del 1961), 8 — núm. 53 (novembre del 1961), 9 — núm. 56 (març del 1962), 10 — núm. 58 (juny del 1962), 11 — núm. 59 (setembre del 1962), 12 — núm. 66 (juny del 1963), 13 — núm. 67 (setembre del 1963), 14 — núm. 68 (novembre del 1963).
[13] Al número 37 (maig del 1959) també hi ha una secció: «Parlem bé, si us plau!» en la mateixa línia.