Estimat amic,
Quan Montse Ubach em va demanar un petit escrit pel teu homenatge, a la Revista del Centre de Lectura, em varen entrar tots els mals.
La darrera vegada que et vaig veure, ja sense aura, a Instagram, t’havien donat el premi Bernat Vidal i Tomàs que atorga la vila de Santanyí —després et comento…
Aquest premi, i més que te’n donessin, els tens merescuts amb escreix! Però Esquerpes i bucòliques, té tot el pes de la tradició clàssica, de la tradició, bucòlica ja en sí, i aquesta manera de fer i ser teva on l’has sabut abocar. És un llibre extraordinari, no per ser el darrer, imperativament parlant, ans perquè hi llegeixo una història de la millor literatura de tots temps. I aquest, ets tu: Nomen, el Nomen, vindrà en Nomen?
Escolta’t:
Uns operaris xipollegen
al llim empastifat de plom i d’argent viu
i supura un pus glauc al cul de la gravera.
Tombo la cara al cec desori.
Congost endins s’hi amaga la guineu
i un erudit hi sap la dona d’aigua. (Del poema «Liliana»)
Ara, el xafarum: he perseguit el premi de Santanyí…, pàtria dels meus avis, i tu, l’has fet més gran.