Des de finals del segle xix la medicina ha trobat una «tècnica» on aplicar-se. El pacient sembla que deixava de ser persona per aplicar-li algunes solucions si entrava dintre del grup de «persona escollida». Durant el segle xx la mateixa medicina ha pogut deshumanitzar-se, la mirada mèdica es converteix en observació tècnica, l’home és vist com un cos imperfecte, un mosaic de peces, un nombre en una estadística. L’afany d’excel·lència ha portat a una lluita per ser el millor, de lluitar contra l’altre/a. Idea pragmàtica que s’orienta al rendiment i la comptabilització de resultats útils, d’entrar dintre de l’algoritme. En aquest sentit, contrasten a Reus durant tot el segle xx les figures d’alguns metges, algunes institucions aixecades per ells, que busquen l’excel·lència amb la totalitat de la persona, de l’home, de la dona, el conjunt de la seva vida, amb l’àmbit social, professional i privat.
El Centre de Lectura va presentar durant tot el curs 2024-25 un cicle de conferències sobre «La sanitat a Reus al segle xx». Al maig del 2024 es va presentar tot el cicle davant de centenars de persones de totes les edats. Aquest esdeveniment fou organitzat pel Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili amb el suport de la Diputació de Tarragona, i estava format per una sèrie de conferències que es van fer a partir del mes de desembre de 2024, relacionades amb la història de la medicina a Reus.
Com el mateix grup de conferenciants va descriure, una de les figures destacables és el doctor Alexandre Frias i Roig; buscava el bé dels pacients a través de l’aplicació de la millor medicina, sempre atent a les necessitats de tots els que l’envoltaven, dirigint les seves mirades als fràgils i als més vulnerables. S’esdevé sempre la mateixa relació: ser un bon professional, un bon metge, una bona infermera, una bona auxiliar…. i una bona persona.
La primera conferència es va dur a terme el 19 de desembre del 2024: «Demografia i salut pública. Reus a les primeres dècades del segle xx», a càrrec de Marga Gonzalvo-Cirac, doctora en Demografia. La conferenciant destaca la importància històrica per comprendre l’evolució sanitària, analitzant el creixement poblacional de Reus des del segle xvi i el seu peculiar motor demogràfic basat en la nupcialitat fins a finals del segle xix. Posteriorment, se centra en la transició demogràfica del segle xx, quan la disminució de la mortalitat, impulsada per la salut pública i mesures preventives com les implementades contra el còlera i per figures com el doctor Frias Roig, es va convertir en el factor clau del creixement, reflectit en l’alta esperança de vida que trobem a Reus i a la província de Tarragona, per sobre de totes les províncies de l’Estat espanyol. La conferència subratlla la necessitat de més estudis demogràfics locals, malgrat la riquesa dels registres existents, i anticipa futures ponències del cicle que aprofundiran en aspectes específics de la sanitat reusenca.
La segona conferència va realitzar-se a finals de gener del 2025 pel Dr. Andreu Pujol i amb el títol: «Els inicis de la Facultat de Medicina i el seu entorn social». Les dificultats de tot tipus van fer que un grup de metges valents, capaços i constants apropessin la Facultat de Medicina que es va acabar instal·lant a la ciutat de Reus. Una bona conjuntura política, social i la gent de Reus va poder posar en marxa l’important obra d’instal·lació i d’implantació de la Facultat.
La tercera conferència es titulava: «Curiositats sanitàries: la medicina contada d’una altra manera», i va anar a càrrec del Dr. Anton Pujol Bertran. Va ser un plaer trobar-se amb les causes de les malalties i entendre una mica més les condicions de vida socials i les medicacions, pregàries, purgues, etc. per sortir de la falta de salut abans de l’entrada de la penicil·lina.
La quarta conferència, a principis de març, va tractar sobre: «La sanitat a Reus durant la Guerra Civil i la figura del Dr. Francisco Jimeno Vidal (Reus, 1906 — Barcelona, 1978)». El Dr. Lluís Colomés ens va apropar la figura d’aquest metge reusenc, la seva història i el compromís amb la República. El dia 14 d’abril del 1931 des de l’institut de secundària de Reus (l’Ajuntament estava en obres) l’alcalde Evarist Fàbregues va proclamar la República a Reus, la gent va sortir al carrer eufòrica, es respirava temps de canvis i de progrés, que també afectarien l’Hospital de Sant Joan de Reus. Els primers canvis van ser per convertir-lo en «una veritable casa de curació, grata als ulls i d’estada agradable», canviar-li el nom per Institut Policlínic Municipal i fer-hi les reformes i aportar-hi els equipaments per tal que l’hospital de Reus fos una referencia sanitària intercomarcal. Amb el cop militar i l’inici de la Guerra Civil, el Comitè de Cambrils va cedir el convent de Sant Josep de la Salle per tal de crear l’Hospital Intercomarcal de Reus. Per tal d’atendre els ferits del Front d’Aragó es va convertir en la Clínica Militar número 8 i l’Institut Pere Mata (IPM) va ser requisat i convertit en hospital de sang sota la direcció del Dr. Francisco Jimeno Vidal. Finalitzada la Guerra Civil va perdre la plaça de metge i de professor del Clínic, per aquest motiu l’any 1939 se’n va anar a Viena a treballar amb el Dr. Böhler. Finalitzada la Segona Guerra Mundial va tornar a Barcelona on va crear l’Institut Traumatològic.
L’última conferència es va fer el dia 5 de juny, Isabel Martínez ens va parlar sobre «Les clíniques a Reus». En concret va presentar sis clíniques, els seus metges líders, els seus objectius i l’evolució futura. En trobem més informació a: https://reusdigital.cat/noticies/reus/el-temps-de-les-cliniques-reus-i-2
Encara queda pendent la conferència del Dr. Eduard Prats sobre les farmàcies a Reus per al pròxim semestre. Però ha sigut un plaer presentar unes petites idees sobre la sanitat a Reus i des de Reus.