URBS. Revista de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus (1956-1962). Una fita dins el panorama de les publicacions periòdiques de Reus a mitjan segle XX

Som esclaus del teu sí.

Ho som i ho serem perquè el teu destí

és el nostre, i nostre el volem.

T’estimem, fatalment, tal com ets; tal com ets et cantem.

Jordi Gebellí, fragment del poema Oda a Reus.

Fitxa de descripció

– Títol: URBS 

– Subtítols: Boletín de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus (1956) / Sobremesa de interés local y comarcal (1957-1958) / Revista de Reus (1959-1962)

– Numeració: En iniciar una nova època (Segona), parteix amb el número 68 correlatiu a la darrera revista de primera època. En editar la publicació a l’any 1958, s’indica una doble numeració, una és de continuïtat —núm. 88— i l’altra expressa el número corresponent a la nova capçalera URBS: 21, per a passar, el 1960, a fer constar únicament el número correlatiu de la capçalera URBS.

– Entitat que publica: Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus

– Lloc de redacció i publicació: Plaça Catalunya núm. 5, Reus

– Direcció: Josep M. Guix Sugrañes.

– Llengua: Castellà amb alguns textos en català

– Periodicitat: mensual (1956-1958) i sense periodicitat fixa ( 1959-1962)

– Tiratge: No queda indicat en els crèdits de la revista

– Impressió: Gráficos Reus

– Preu de venda: URBS. Boletín de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus: 3 i 5 Pta. / URBS. Sobremesa de interés local y comarcal: 5 i 10 Pta. / URBS. Revista de Reus: 15 i 75 Pta. / URBS. Número extraordinario: 300 Pta.

– Distribució habitual: Per subscripció. Era enviada a les Cambres de la Propietat Urbana de tot Espanya. 

– Abast cronològic: Gener 1956 – desembre 1962

– Característiques físiques: Portada amb capçalera, sense subtítol i il·lustrada, era impresa sobre paper de major gramatge que aquell que s’utilitzava a les pàgines interiors. La pàgina verso de  la portada contenia el sumari de continguts i una columna del director a mode de reflexió del director. L’interior s’inicia amb una portadella amb la mateixa capçalera en menor escala amb indicació de la numeració de la publicació, el lloc i data d’edició, així com l’adreça i el telèfon de la redacció, i on s’inclou un text a mode d’editorial del director. El contingut escrit es presenta en una sola columna i acompanyat de profuses il·lustracions de dibuixos i fotografies d’autors reconeguts. La publicitat es distribuïa en el full de contracoberta i/o s’encartava en fulls de diferent gramatge i color. En els números extraordinaris, hi trobem fotografies impreses sobre doble pàgina plegada.

 – Mides: 16 x 24 cm

 – Nombre de pàgines:  URBS. Boletín de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus: entre 12 i 60 pàgines / URBS. Sobremesa de interès local y comarcal: entre 44 i 100 p. / URBS. Revista de Reus: entre 44 i 96 p. / URBS. Números extraordinaris: entre 164 i 314 p.

– Descripció de la capçalera: El títol s’expressa en majúscula i amb una tipologia de disseny específic que recorda una epigrafia romana actualitzada. S’acompanya d’un dibuix del campanar de Reus sobre un esbós de la trama urbana de la ciutat. Ocupa vora una quarta part de la pàgina (5 cm). Aquesta capçalera es repeteix en format més petit a la portadella on apareix amb el subtítol corresponent i amb la caixa d’identificació de l’edició del número. En els números extraordinaris, la capçalera de portada es redueix considerablement per tal de donar rellevància a la imatge que defineix el tema monogràfic.

 – Il·lustracions i imatges fotogràfiques: Fotografies i dibuixos en blanc i negre o acolorits a la portada, i en blanc i negre a les pàgines interiors

– Ubicació de la col·lecció consultada: Cambra de la Propietat de Reus

– Localització d’altres col·leccions de la revista URBS: Hemeroteca de la biblioteca Central Xavier Amorós de Reus —Secció local— i Biblioteca del Centre de Lectura

 

Antecedents

La revista URBS, com a portaveu de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Reus, té l’antecedent més directe i immediat en el Boletín de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de Reus que va sortir a la llum el gener del 1942 amb el número 1 i que iniciava la segona època de la publicació, atès que l’entitat havia anat publicant un full informatiu amb la mateixa capçalera des del 1920. En el seu «Pórtico» expressa l’estatut del Boletín on defineix les seccions de què constarà: «Estudios, Vida corporativa, Notas locales, Notas comarcales, Legislación y Resoluciones relativas a la propiedad urbana; Bibliografía-Libros y Revistas», també expressa l’organització i el règim econòmic de la publicació. La publicitat es concentra a la contracoberta de l’edició que va tenir periodicitat mensual i consta de 20 pàgines sense il·lustracions.

Al llarg de l’any 1955, aquesta etapa editorial experimentà un canvi que augurava la nova publicació URBS que veuria la llum uns mesos després. Es comencen a incloure, a més de les informacions de caire intern i legal pròpies del Boletín, diverses seccions de textos i poemes de temàtica reusenca, i incorpora algunes imatges i una vinyeta humorística. Es feia palès un nou plantejament que volia tenir una major projecció ciutadana, es perceben noves temàtiques i un espai dedicat a fotografies i il·lustracions de qualitat. En la seva evolució, com veurem, es produeix una separació física de la revista URBS amb el Boletín que a partir del 1957 apareixen en dues unitats individualitzades.

 

Sortida de la revista URBS

L’1 de gener del 1956, apareix la revista URBS, un títol amb molta potència comunicativa i expressiva ja que definia amb eficàcia la voluntat i el contingut de la publicació. Sortiren al carrer 64 pàgines que traspuaven una clara ambició publicista i la voluntat de marcar una fita editorial de força impacte en la ciutat i la ciutadania. La nova etapa de la revista de la Cámara Urbana es presentava amb nova capçalera, amb major abast temàtic, amb noves col·laboracions i nova imatge, tot i que va mantenir en un principi el subtítol i el caràcter de portaveu de l’entitat:  Boletín de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus. El director de la publicació fou Josep M. Guix Sugrañes, que exercia com a secretari de l’entitat. 

En un inici, la periodicitat continuà sent mensual i la numeració va tenir continuïtat, ja que segueix correlativa al de la publicació de la primera època, és per això que veiem el núm. 68 en la portadella del primer exemplar de la revista URBS. 

La  nova capçalera s’emmarca dins el panorama de publicacions periòdiques de Reus que, després de la Guerra Civil, havia quedat minvat fins el punt d’ésser quasi desèrtic. La vitalitat periodística de la ciutat, que comptava amb una llarga tradició i prestigi, i que havia pres encara més rellevància en l’etapa de la Segona República, cau en una decadència provocada per una situació econòmica de penúria que es viu en l’etapa de postguerra i també a causa del règim dictatorial franquista que s’inicià el 1939. El «nou ordre» que exercia un ferri control en l’expressió de les idees, també va fer difícil el lliure i plural associacionisme i la publicació dels seus mitjans comunicatius. Segons la Ley de Prensa del 1938, tota publicació havia de transmetre els valors de la nova Espanya, havia d’estar al servei de l’Estat i qualificava el periodista com a «apóstol del pensamiento y de la fe de la nación recobrada a sus destinos. […] Digno trabajador al servicio de España». L’aparell que exercia el control i la censura prèvia sobre les publicacions periòdiques avaluava i primfilava amb un sedàs fi tots els continguts de totes les publicacions, i tenia la potestat d’imposar dures sancions contra autors, directors i edicions, en cas que hi trobessin desviacions ideològiques de caire polític, moral o religiós divergents dels valors i la ideologia definits pel nou règim. De fet, la censura formava part intrínseca de la teoria, del programa i de la pràctica del totalitarisme franquista.  

En aquell any 1956, a Reus es publicava el butlletí municipal amb la capçalera Reus. Semanario de la Ciudad portaveu oficial de l’Ajuntament de la ciutat, nascut el 1952 i dirigit per Carles Giró, alt funcionari de l’ens local que, des de les pàgines del Semanario, va donar veu a la ideologia política única imposada i amarada de clericalisme, una expressió unívoca que tenia l’autorització i els mitjans econòmics per ser publicada. També sortia periòdicament la Revista del Centre de Lectura, que tornà a ser editada l’any 1952 després d’una llarga absència que es remuntava a l’any 1934. Tot i la recuperació de la capçalera, la publicació no respirava la vitalitat anterior. Una altra publicació periòdica local era la revista Ecos, portaveu dels estudiants de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Reus, nascuda el 1951, canvià el nom el 1959 i aparegué bimensualment amb la capçalera Ocio sota l’impuls i l’assessorament del catedràtic de Filosofia, el professor Hernanz. Amb caràcter professional, es publicava la revista Reus avícola y agrícola, dirigida per Pere A. Cartanyà Aleu. Capítol a banda, cal fer esment de les publicacions de l’Associació d’Estudis Reusencs que comencen a sortir l’any 1952. Val a dir que tot i que era una publicació periòdica, no tenia una freqüència concreta de sortida i, ateses l’especialització i profunditat dels treballs i el seu format de llibre, s’ha d’ubicar en la qualificació de monografia.

L’abast i la declaració d’intencions de la revista URBS s’expressà en el primer número, en el verso de la portada i a l’editorial titulada «URBS, urbis», en què llegim: «Publicación mensual de técnica e información urbana y de divulgación y exaltación de los valores morales y materiales de Reus y su Comarca», així com també indica els destinataris de la publicació: «a todos los profesionales del derecho, de la arquitectura y de la ingeniería, así como a los propietarios de fincas urbanas y a quienes sientan vivos y actuantes los intereses de Reus y pueblos de la comarca». I es presenta com «una publicación viva y completa, periodísticamente moderna, útil y entrañablemente reusense», i «Pidiéndole a Dios nos ilumine para servir con eficacia y dignidad estos altos fines».

La nova revista destacava pel seu aspecte formal que es diferenciava en molts aspectes de la seva antecessora. Amb una portada de gran impacte visual, hi trobem la capçalera on consta el títol en majúscula i en una tipologia pròpia que recorda una epigrafia romana actualitzada. S’acompanya d’un dibuix del campanar de Reus sobre un esbós del plànol de la ciutat i ocupa una quarta part de la pàgina. La resta de la portada està ocupada per una il·lustració d’autor. L’escut de Reus dibuixat per Pere Vidiella, és el tema del primer número. 

Portada del núm. 1 de la revista URBS, sortida el gener de 1956. Una nova època de la publicació periòdica de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Reus i Comarca, que sota una renovada capçalera, innovà també el seu contingut. El dibuix és obra de Pere Vidiella (Vidi).

 

Si bé al llarg del primer any tots els continguts de l’edició d’URBS els trobem en una sola revista dividits en diverses seccions, el segon any, el 1957, experimenta un canvi de format i es presentaren de forma diferenciada. Per una banda,  els continguts tècnics, legals i institucionals sota el subtítol de «Boletín» i la resta de temes de caràcter literari, històric i d’actualitat ciutadana es concentraren en un exemplar independent sota el subtítol «Sobremesa de interés local y comarcal», un subtítol que passà a ser «Revista de Reus» a partir de l’any 1959.

 

Descripció del contingut: seccions

Portada. A banda de la descripció de la portada del primer exemplar, que ja hem fet més amunt, cal dir que totes les portades segueixen el mateix esquema, tot i que per a cada número el color de la capçalera és diferent, i també és canviant la imatge en forma de dibuix que diversos artistes col·laboradors de la revista van realitzar per a la coberta de la publicació.

Verso de la portada. Hi trobem el sumari, la taula de continguts de cada revista i la referència de la imatge de la portada; i la columna de la dreta és ocupada per un text del director o per eslògans que incentiven a llegir la revista.  

Portadella. Presidida i destacada per la capçalera del títol i amb el subtítol, s’hi troben també les dades del peu editorial: Número, data, adreça de la redacció i administració i el preu de venda. La secció «Editorial» ocupa la part textual de la portadella.

Seccions. El contingut de la revista URBS s’estructurava en diverses seccions. Unes eren fixes, i també s’incorporaven espais flexibles amb textos d’autors que desgranaven articles d’actualitat vinculats a aspectes urbanístics i legals de la propietat urbana i de l’habitatge, a la vida corporativa de l’entitat, o a temes històrics, artístics, institucionals, festius o paisatgístics de Reus i comarques d’influència, així com textos literaris, articles o fragments d’altres publicacions. Adjuntem relació i descripció succinta de les seccions fixes:

– Editorial. S’ubicava a la portadella i era escrita pel director Josep M. Guix, que també escrivia al verso de la coberta en la columna adjacent al sumari que esdevenia com un segon editorial.

– Cartas al Director. Espai dedicat a publicar una selecció de les cartes que arribaven a la redacció.

– La Propiedad y el Derecho. Contenia textos de caràcter legal, tècnic o assagístic sobre qüestions vinculades amb l’actualitat de l’habitatge i l’urbanisme local i nacional. També incorporava informacions de l’entitat, de les seves activitats i actuacions. El recull de textos i la redacció anava a càrrec de Josep M. Guix.

– La Ciudad. Notícies de format curt amb informacions i novetats que es produïen a Reus. La majoria es refereixen a fets de caire cultural, urbanístic o es dediquen als esdeveniments ciutadans. Sense signatura. (Atribuïble a Josep Fort)

– La Comarca. Notícies breus d’aspectes urbanístics i d’obres públiques dels pobles de les comarques de la jurisdicció de la Cambra. Sense signatura. (Atribuïble a Josep Fort)

– Atalaya reusense. Una de les seccions on va escriure Xavier Amorós mentre va ser col·laborador d’URBS (1956-1959).

– Reuseando. Pàgina destinada a reflexions força diverses a tall d’observatori de la ciutat. Sense signatura. (Atribuïble a Josep M. Guix)

– Preguntatorio. Mitjançant la formulació de qüestions, esdevé un espai denúncia de temes urbans adreçats als gestors de la política municipal. Sense signatura. (Atribuïble a Josep M. Guix)

– Balcón al exterior. Recull d’informacions breus al voltant de l’habitatge, l’urbanisme i l’arquitectura procedents de diversos països europeus. Sense signatura. (Atribuïble a Josep M. Guix)

– Humor se escribe con H. Vinyeta humorística amb dibuix i text de la mà de Pere Sureda i esporàdicament de Miquel Salvà i R. Guerín. 

– Galeria de Reusenses Il·lustres. Fotografies de personatges nascuts a Reus i destacats per la seva rellevància en els camps de la política, l’economia o la cultura. No indica la procedència de les imatges.

– Lo reusense en la premsa y en la radio. Recull de notícies aparegudes o escoltades en els mitjans de comunicació sobre la ciutat de Reus. Sense signatura. (Atribuïble a Josep M. Guix)

– Preguntando se va a … Reus. Espai de l’entrevista per la qual van passar un seguit de personatges de la ciutat en diàleg amb Josep Fort.

– Postales urbanas de  Reus i de la comarca. Descripció literària de diverses places i carrers de la ciutat i de viles del territori jurisdiccional de la Cambra. Hi van escriure Josep M. Arnavat, Ramon Oteo, Xavier Amorós i Jordi Gebellí.

– Poesia urbana de Reus i de la Comarca. La secció anava a càrrec dels poetes Mn. Ramon Muntanyola, Antoni Correig, Oleguer Huguet i Jordi Gebellí.

– Recuerdos reusenses de medio siglo. Articles propers a l’assaig, vivències, reflexions i testimonis personals que Francesc Cubells Florentí hi va escriure fins la seva mort, el febrer de 1958.

– Guia sentimental de Reus. Espai obert a la ploma del director Josep M. Guix sobre multiplicitat de temes amb Reus com a objecte central del text.

 

Plomes col·laboradores  

Una de les característiques de la publicació al llarg de la seva trajectòria fou la gran quantitat i la qualitat diversa dels col·laboradors amb què comptà. Sembla ser que ho feren sempre de forma desinteressada, per pura vocació literària i per a formar part d’un projecte editorial reusenc.

El mateix director era el responsable del text de l’editorial, de les seccions de caire legal i de les notes de la secció «Vida de la Cámara», també hi va publicar estudis històrics de Reus i al voltant del patrimoni de la ciutat en la secció «Guia sentimental de Reus». Així mateix, són atribuïbles a la seva autoria una gran part dels textos de seccions que no portaven signatura.

L’edició va comptar des d’un principi amb un nucli de col·laboradors fixos, un grup d’autors que hi escrivien de forma assídua, gairebé a cada número. En presentar-los, donarem unes dades succintes de la seva trajectòria. 

Antoni Correig i Massó (Reus, 1910-2002), amb la seva secció de poesia urbana i reusenca a URBS, era ja aleshores un poeta reconegut que mantindrà una perllongada trajectòria vital on no hi van manquen les paradoxes, amarat d’humanisme cristià, participà en la represa literària en llengua catalana i assumí els postulats renovadors de Joan XXIII.  

Mn. Ramon Muntanyola i Llorach (L’Espluga de Francolí, 1917 — Barcelona, 1973), eclesiàstic i poeta, amb els seus versos glosava pobles i viles del Baix Camp i comarques veïnes dins la jurisdicció de la Cambra de la Propietat Urbana. A la seva tasca pastoral, amb veu no sempre acordada amb la jerarquia de l’Església espanyola, va afegir la seva producció poètica, per la qual va ser proclamat mestre en gai saber, de forma pòstuma, a Mèxic, el 1973. En coherència amb el seu pensament religiós va publicar Vidal i Barraquer, cardenal de la pau (1970). 

Rafael Vilà Barnils (Arbúcies, 1907-1988) amb la seva participació a la revista, amb textos en prosa i en vers, afermà el seu arrelament i estima a Reus on havia arribat el 1940 com a resultat de l’ostracisme que li imposà el règim de Franco. Home profundament catalanista s’inserí en la vida cultural reusenca, donà suport als «maquis de la poesia». Gran afeccionat al teatre, va formar part de l’Aula de Declamació del Centre de Lectura, i va arribar a ser President de l’Orfeó Reusenc durant els darrers sis anys en què va viure a Reus ja que, el 1970 retornà a la seva vila nadiua.  

Jordi Gebellí Puig (Reus, 1932-2004) col·laborà amb URBS retratant amb lletres diversos indrets de la ciutat en la secció «Postales de Reus», a més de publicar-hi poemes dispersos. A banda del seu treball com a administratiu, conreà la poesia i la prosa amb obres aparegudes en diverses publicacions periòdiques reusenques (Revista del Centre de Lectura, Semanario Reus i, més tard, Reus Diari), i en els seus reculls poètics Cercant el tu (1961), Sequentia (1975), Retorn a Seor (1985), Temps i Vents. (1985), La lluna Tàcita (1993) i un poemari pòstum: El deixant del temps (2005).

Xavier Amorós Solà (Reus, 1923-2022) va escriure per a la revista tot dedicant la seva ploma a abordar temes d’actualitat o reflexions poètiques al voltant d’allò que és quotidià, i també hi va aportar alguns poemes. Així mateix va publicar a Semanario Reus amb el pseudònim de Pere Monterols. El seu perfil laboral estava vinculat a l’empresa familiar del comerç del tèxtil Les Amèriques, per passar després al sector bancari. En aquells moments, l’escriptor es trobava en plena producció poètica —Enyoro la terra (1960), Guardeu-me la paraula (1962) i Qui enganya, para, premi Carles Riba 1964—, i ja havia guanyat en els Jocs Florals de la Llengua Catalana del 1958, celebrats a Mendoza (Argentina), el premi Santiago Rusiñol de teatre amb la seva obra Història sentimental. Al mateix temps, des de l’any 1956 al 1961 feia a Ràdio Reus, cadena SER, un programa setmanal sota el pseudònim de Carlos Arnau: Para tí y para todas. Fantasía epistolar. Des de llavors, la seva trajectòria literària i ciutadana fou molt activa i inserida en la vida cultural de la ciutat amb diversitat d’iniciatives i projectes, en gran part duts a terme des del Centre de Lectura de Reus: creació del grup Teatre de Cambra del Centre (1956-1957), la  direcció de la revista de l’entitat (1972-1975) i la presidència l’any 1981. A la dècada dels 80 i els 90 es desvetlla la seva obra com a prosista de caire autobiogràfic —L’agulla en un paller (1985), Cafè París (1989), Botigues de mar (1993) i El camí dels Morts (1996), Tomb de ravals (1998). En paral·lel,  col·labora setmanalment en el Reus Diari (1986-1990). Participa en la política activa: l’any 1986 va ser elegit Senador per Tarragona en la III legislatura i el 1990 fou reelegit per la IV legislatura del Senat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), càrrec que va mantenir fins el 1993. A partir d’aleshores va intensificar la seva tasca de prosista i va publicar la seva obra narrativa memorialista culminant els tres volums de Temps estranys (2000, 2002 i 2004), que constitueixen una crònica de la nostra ciutat entre els anys 1941-1975, i on no deixa al tinter la seva experiència a la revista URBS.

Josep Fort Sugranyes (Reus, 1900-1993) era el responsable de les entrevistes que es publicaven a la revista. La seva vinculació amb els mitjans periodístics li venia de lluny —havia estat director del Diari de Reus, mentre va ser portaveu local de la Lliga Regionalista (abril de 1931 — febrer de 1935) i també havia exercit d’administrador del diari Avui entre el març del 1935 al 19 de juliol del 1936. Era un home de la casa, ja que des del 1939 exercia el càrrec de vicesecretari de la Cambra i també hi treballà com a oficial primer administratiu. La seva tasca periodística a URBS la compaginava amb la corresponsalia de La Vanguardia de Barcelona. 

Alexandre Frias Roig (Reus, 1878-1963). Metge i publicista, fou tot un personatge per a la ciutat, estimat i respectat per la seva generosa, tenaç i intensa dedicació als infants i a les mares que portà a terme amb un nou concepte sanitari i social avançat i eficient. Va exercir nombrosos càrrecs dins les institucions sanitàries de la província i va participar en congressos mèdics amb la puericultura com a objecte de treball. Fou nomenat fil il·lustre de Reus per la seva trajectòria mèdica. Paral·lelament fou un gran publicista, com ho mostren les seves obres editades i la multiplicitat d’articles i ponències aparegudes en diverses publicacions des del 1909 fins al final de la seva carrera. Va fundar, junt a Evarist Fàbregas,  l’Institut de Puericultura, el 1919, des d’on va portar a terme una ingent tasca preventiva i de formació, de difusió a mares i a pares d’hàbits d’higiene i sanitat durant el l’embaràs, el part i la infantesa. Ell mateix va crear la revista Puericultura que assoliria un gran prestigi, i el trobem també a la revista URBS amb diverses columnes. Des de la revista de la Cambra de la Propietat Urbana rebé un sentit homenatge en dedicar-li un extens i documentat número monogràfic en ocasió del 80 aniversari.

Al cap de poc temps foren incorporats quatre escriptors més que ampliaren el ventall literari de la revista.

Josep M. Arnavat i Vilaró (Reus, 1917-1976). La seva presència poètica a URBS es produí en un moment en què la seva producció era de gran maduresa i d’una consolidada trajectòria, que es dilataria fins a la seva mort prematura l’any 1976. Va treballar a la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona. Va veure publicada bona part de la seva obra: Gamma (1946) —el primer llibre imprès en català a la ciutat durant la dictadura de Franco—, Desfent silencis (1950), Declaro pertot i enlloc (1963), Els set pecats capitals (1963), D’un Nadal a l’altre (1972) i No us dono el braç a tòrcer (1976). Va col·laborar amb obres pròpies a l’Antologia de la Poesia Reusenca (1956–1961) i en la carpeta col·lectiva d’escriptors i artistes Caliugrafies (1976). Va merèixer diversos premis d’abast local i comarcal. Va col·laborar en la Revista del Centre de Lectura i en el Semanario Reus. El Centre de Lectura li va publicar pòstumament Poesia inèdita (1986).

Oleguer Huguet Ferré (Vilaplana del Camp, 1914 — Reus, 1996). Quan s’incorporà al grup de col·laboradors d’URBS, es trobava en l’etapa inicial del seu camí poètic; fou l’any 1952 quan els seus poemes van aparèixer per primer cop al Semanario Reus i quan va participar en el V Certamen Literari del Centre de Lectura. El seu treball com a administratiu comercial a Reus, no li va impedir de seguir una trajectòria brillant, reconeguda i premiada en diverses ocasions  —Ciutat de Barcelona (1961), Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia (1971)—,  fins a arribar a guanyar la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona el 1973 i el 1975, i la Viola en aquests mateixos Jocs l’any 1976, i ser distingit com a Mestre en Gai Saber l’any 1977. Els seus poemaris són:  Càntir de vidre (1954), Ales d’argila (1965), Amb l’arrel enlaire (1975) i Figures amb arbre (1978). Va escriure una sola obra teatral: Esquena de ganivet, que Pep Tosar va portar a l’escena a la Sala Ovidi Montllor l’any 2004.

Ramon Oteo Sans (Reus, 1941-2015). Era el col·laborador més jove de la revista i va escriure algunes de les  «Postales urbanas de  Reus i de la comarca». Els seus textos ja albiraven el seu futur com a escriptor, assagista i professor en el camp de la literatura, i autor d’anàlisi artística.

Francesc Cubells i Florentí (Reus, 1881 — Tarragona, 1958). La seva col·laboració a URBS  fou breu però intensa i hi aportà tot el seu bagatge cultural i la seva dilatada experiència en el món periodístic. Havia estat col·laborador literari assidu de diferents diaris i publicacions periòdiques reusenques que es publicaven des de principis del segle xx fins abans de la Guerra Civil i arribà a assumir la direcció de Las Circunstancias (des del 1901) i de la revista Minerva i de l’edició de Reus Comercial (1927), també va escriure als rotatius de Madrid El Liberal i España Nueva. Militant de la Lliga Catalanista de Reus, la seva dedicació professional va ser diversa; com a docent  va ser professor de Comptabilitat i Mecanografia a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Reus el 1912, professor i director de l’Escola de Comerç de Reus i professor auxiliar de llengua francesa a l’Institut de Segona Ensenyança (1911); a Tarragona va endegar una gestoria i dirigí els periòdics Tarragona i Diari de Tarragona. Abans i després de la Guerra Civil, va exercir diferents càrrecs tècnics; treballà com a dipositari de l’Ajuntament de Reus i com arxiver cronista de la ciutat els anys 1941-1943 i 1950-1951, també fou secretari de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, i secretari del Sindicato Provincial de la Vid des del 1941. És autor del text inèdit Reus bajo el dominio rojo, encarregat per l’Ajuntament de Reus el 1940. Ocupà la presidència de l’Associació de Premsa de Reus. 

Veiem doncs, que el conjunt d’escriptors col·laboradors que escrivien de forma assídua a URBS, era ampli i plural, ja que tenien professions diverses, i van aconseguir dotar la revista de continguts de qualitat i d’un nivell literari considerable, fet que va donar a la publicació un important prestigi local i comarcal. 

La publicació va comptar també amb col·laboradors puntuals de perfil divers que feien aportacions de l’actualitat des de la seva personal perspectiva o en funció del seu càrrec públic. Així mateix, alguns escriptors van cedir-hi poemes i textos literaris per a l’edició. La publicació va reproduir fragments de textos d’altres publicacions o discursos i pregons llegits arran de festes o d’efemèrides ciutadanes, a tall d’exemple, el discurs d’Enric Aguadé Parés del gener del 1959, en ocasió del centenari de la fundació de Centre de Lectura de Reus, o els pregons de Sant Pere i de Setmana Santa del 1945 al 1960.

En la secció «Propiedad y Derecho» i, més tard a les pàgines del Boletín convertit en exemplar individualitzat i separat de l’URBS, hi trobem autors d’articles de caràcter legal, tècnic i assagístic vinculats amb l’habitatge i l’urbanisme, eren textos escrits per Josep M. Guix o per tractadistes que hi escrivien de forma expressa o que eren cedits d’altres publicacions per la rellevància i interès del seu contingut en la conjuntura de l’època. Des de la perspectiva local, es pot destacar la publicació de les al·legacions i dels recursos que des de la Cambra de la Propietat Urbana es van presentar davant l’Ajuntament reusenc en temes de contribucions vinculades a la propietat immobiliària i, sobretot, davant el projecte «de Ensanche y Reforma Interior de Reus» iniciat el 1955. També destaca la publicació íntegra de la «Ley de Arrendamientos Urbanos» del 1956.

No hi mancava a cada número una entrevista inclosa a la secció «Preguntando se va … a Reus» que anava a càrrec de Josep Fort i que apropava el lector a la personalitat i l’activitat de personatges d’actualitat en la vida reusenca.

Quant als col·laboradors ocasionals, una part provenien del món de l’ensenyament, en concret, de l’Institut Gaudí de la ciutat (Francesc Hernanz, Joaquim Saura, Manuel de Anciola); altres, a banda de la professió que exercien en diversos sectors, estaven immersos en el món cultural de la ciutat, alguns amb projecció a tot el país, avesats a publicar columnes, treballs i estudis (Ramon Amigó, Enric Prats, Dr. Pere Barrufet, Salvador Sedó, Francesc Pàmies, Josep Piñol, Dr. Salvador Vilaseca i la seva filla Lluïsa). A l’URBS es van inserir treballs d’antics militants de la Lliga amb perfil literat i periodístic amb qui el director va mantenir constant relació (Josep Banús, Josep Serra Pàmies, Octavi Saltor). Estudiosos i crítics d’art (Joaquim Ciervo, Cèsar Martinell, Cèsar Ferrater, Josep Selva) aportaren a la revista diversos treballs centrats en temes artístics. Dues plomes prolífiques de l’estament eclesiàstic signaren articles per a la revista (J. L. Martín Descalzo i Josep Martí Mayor). Quatre veus de dones, tènues cal dir-ho, es deixaren sentir a URBS amb poemes i textos curts, (Josefina Ferrater, experta en llengües semítiques, Maria Salomé Piñol, Enriqueta Reus i Isabel Rodés, escriptora, col·laboradora del Diario de Reus (1918), de l’Avui (1936) i del Semanario Reus (1956-1958), i benefactora a la Creu Roja.

Obviem relacionar les signatures que solament hi publicaren un text curt i una sola vegada convidats per la direcció de la revista en ocasió dels números extraordinaris. Tampoc hi apareixen els autors de textos reproduïts o cedits procedents d’altres publicacions periòdiques o monografies.

 

La llengua de la revista: la poesia i els facsímils com a escletxa per al català

Hem se suposar que el caràcter oficial de la revista i la voluntat de contemporanitzar i de mostrar docilitat amb el règim feia que l’imperatiu legal d’utilització de la llengua espanyola en actes i publicacions oficials s’imposés i frenés qualsevol intenció, si és que n’hi havia, de fer una revista en català. Val a dir que l’any 1956 quan va néixer URBS, a Catalunya apareixien algunes revistes en català que, tot i que estaven fortament controlades i censurades, sortien i eren llegides. Percebem doncs, una autocensura interna per part de la direcció d’URBS per tal de no ser objecte de censura.

En aquesta conjuntura difícil per al català, la llengua d’expressió general de la revista URBS era el castellà. Amorós, col·laborador de la revista, exposa a Temps estranys: «Ens vam comprometre a col·laborar en tots els números. Ja sabíem quin era el preu: la prosa havia de ser inexorablement en castellà i el català per als versos. […] La poesia era tolerada sense restriccions d’espai». El règim dictatorial del general Franco tenia caràcter totalitarista, centralista, unitarista i uniformista, i la pluralitat cultural i lingüística era considerada sediciosa i transgressora de la integritat d’Espanya. Tanmateix, la censura i el nihil obstat, devien calibrar la poesia expressada en la nostra llengua com a inofensiva, com a expressió innocent, i va donar el placet als textos poètics en català que sortiren publicats a la revista URBS des del primer número fins al darrer. Els versos dels poetes col·laboradors: Xavier Amorós, Mn. Ramon Muntanyola, Antoni Correig, Oleguer Huguet, Jordi Gebellí i Ramon Amigó, trencaven la monotonia lingüística de la resta de textos de la publicació i, de fet, de la resta d’edicions locals. «Era l’única publicació reusenca on es podia llegir algun text en català», ens confirmava Ramon Ferran.  

La publicació de textos ja editats en forma facsímil fou un recurs per incloure a la revista prosa en català. Se’n publicaren dos, el capítol La Tronada d’Antoni de Bofarull, que formava part de la seva obra Costums que’s perden y recorts que fugen (Reus de 1820 a 1840), dins el número de  juny-juliol de 1957, i l’article redactat en català de Bernat Torroja, Reus (Reddis), publicat a la revista L’Avens, núm. 11, novembre del 1889, dins el número de novembre del 1957. La seva cronologia decimonònica i l’expressió d’un català no normatiu, devien ser considerats per a la censura com a relíquies d’un passat llunyà de nul·la significació transgressora. 

Els únics textos contemporanis, no poètics, publicats a URBS en la nostra llengua foren la transcripció de les paraules d’homenatge a Joan Maragall, pronunciades per Josep M. Guix en un acte organitzat pels Amics del Folklore, l’any 1960; i una selecció de les pàgines dedicades a Reus incloses en l’obra Memòries de Josep M. de Sagarra arran de la seva mort en el número d’octubre del 1961.

 

Les imatges de la revista URBS

Un tret a destacar que diferenciava la revista URBS d’altres publicacions periòdiques de l’època que van veure la llum a la ciutat de Reus, és l’abundant i ric material gràfic que complementava i il·lustrava els textos de les plomes literàries, periodístiques o assagistes de la revista. Cal tenir en consideració la tasca dels fotògrafs i il·lustradors que amb els seus reportatges i dibuixos van enriquir i documentar la informació escrita i que incorpora un gran valor afegit a l’edició. «Hi vam treballar per pura militància reusenca, sense retribució, considerant la revista com un espai on poder expressar una part de la nostra creativitat», manifestava Ramon Ferran. 

Les imatges eren impreses amb el sistema de fotogravat de matriu metàl·lica amb un resultat gràfic de força qualitat. La diversitat de temes abordats pels fotògrafs i artistes dibuixants col·laboradors es correspon a la varietat de temes que s’exposaren a la revista. Per bé que una gran majoria de fotografies i il·lustracions van tenir com a objecte el paisatge reusenc amb protagonisme d’espais urbans, l’arquitectura i els monuments singulars, així com les festes i esdeveniments de la ciutat. També hi trobem fotografies d’indrets propers a Reus i de viles i pobles del Baix Camp, del Priorat i de la Terra Alta. Molts personatges desfilaren per les pàgines de l’URBS en forma de retrat fotogràfic, gràfic o de caricatura.

URBS va comptar amb la col·laboració estreta i continuada d’Estanis Pedrola Marimon (Reus, 1933-2009), fill d’un altre cèlebre fotògraf, Estanis Pedrola Rovira, Sandàlio, mort el 1944 en un  camp d’extermini nazi després de ser capturat per la Gestapo perquè era membre de la Resistència a França. Als 12 anys, entrà a treballar com a aprenent a l’establiment Fotografia Puig, de Reus, i esdevingué deixeble de Francesc Solà. Revela les plaques de grans fotògrafs de Reus com Manuel Cuadrada, Josep i Albert Prunera o Eduard Borràs. Va mantenir una intensa relació amb el metge i arqueòleg Salvador Vilaseca per a qui fotografiava els treballs d’excavació i els materials i troballes recuperats. Tot i el seu aprenentatge i pràctica inicial de la fotografia d’estudi des d’un model clàssic, ben aviat va imprimir el seu caràcter propi, innovador i ple de modernitat, a les fotografies d’estudi on va aportar espontaneïtat, es va endinsar amb nova perspectiva en el món del reportatge, modalitat en què excel·lí i que donà un gran prestigi a la ciutat. L’any 2002, l’Agrupació Fotogràfica de Reus i la Fototeca Municipal dedicaren una exposició a la saga dels Pedrola. L’obra d’aquest fotògraf essencial de la revista URBS ha estat recuperada per la seva fila Cori, també fotògrafa i continuadora de l’estudi del seu pare, que ha estat dipositada al Centre de la Imatge Mas Iglesies de Reus (CIMIR). Cal destacar la seva bona tasca a la revista, els reportatges fotogràfics que enriquien els números extraordinaris o monogràfics i que han esdevingut un valuós arxiu d’imatges de la nostra ciutat. Les seves fotografies contenen alhora el valor documental per la informació que ens transfereixen i tot el geni artístic i innovador de l’autor.

Fotografies d’Estanis Pedrola. La primera apareguda en el número extraordinari dedicat al campanar de Reus (juny de 1959). La segona, del seu arxiu professional, amb el carrilet en servei, poc abans de la substitució pel tren automotor l’any 1958. El vessant fotogràfic de la revista aconseguí una gran qualitat informativa, documental i artística.

 

La revista també va publicar fotografies d’altres fotògrafs professionals com Carles Busquets (Fotografia NIEPCE) i de Josep Ferré (Deportes Ferré). Així mateix hi trobem imatges de la mà i la càmera de Josep Ornosa, un reusenc apassionat per la fotografia amb un obra ingent, i algunes fotografies d’arxius privats cedides per a URBS, destaquem, per exemple, les fotografies de l’Arxiu de l’Aero Club de Reus.

La genialitat de la fotografia d’Ornosa es va poder copsar al llarg de la trajectòria d’URBS. Aquesta imatge va aparèixer al núm.73 del juny del 1956.

Hi podem veure també fotografies d’altres fotògrafs que, de forma esporàdica, cediren imatges per a la publicació, així hi consten fotos de Baró, Merletti, Manén, Roé, F. Serra, Raymond, Thomás y Roisin, Prunera, Torres, Batista, Rius, Català Roca, Romeu, F. Ruiz, Ferrer Andreu, Canadell, Solà, Margalef, Borrell, Macaya, Sanahuja, Víctor, Senén Grifoll, Guri, Dimas, Veciana … 

En l’apartat fotogràfic, cal fer esment de la inclusió d’una «Galeria de reusenses il·lustres» que recollia el retrat de personatges destacats en diversos àmbits de la vida política, cultural o religiosa nascuts a Reus. Una altra aportació fotogràfica rellevant és la sèrie de retrats dels alcaldes de Reus des del 1841 fins al 1958 que van ser publicats en el número de desembre del 1957 i a la revista de juny-juliol del 1958. O la publicació dels retrats dels presidents del Centre de Lectura de Reus en ocasió del Centenari de l’entitat en l’exemplar del mes de juny-juliol del 1959. No s’indica, en cap cas,  l’autor, ni la procedència d’aquests documents fotogràfics.

Les pàgines de l’URBS es troben espurnejades de fotografies i postals de diverses poblacions del Camp i de les comarques pertanyents a la Cambra de la Propietat de gran interès i força vàlua documental per la seva antiguitat, tot i que també hi trobem a faltar la informació de l’arxiu públic o privat d’on procedeixen.

El conjunt de les imatges fotogràfiques publicades constitueixen una excel·lent font visual per a l’estudi d’aspectes urbanístics, festius i patrimonials de la ciutat, així com per a la recuperació d’imatges d’arxiu, de retrats personals i d’esdeveniments ciutadans de caire divers. El recorregut fotogràfic per viles i pobles sota la influència de Reus i que formaven part de la demarcació territorial de la Cambra, també és un aspecte a remarcar.

La publicació de fotografies d’arxiu aportava al lector un document històric de primer ordre. Aquesta imatge presa pel fotògraf Borrell el 1925 a la plaça de la Farinera constata que l’aigua corrent no arribava a tots els domicilis reusencs, ens indica la ubicació del Fomento Comercial S. A. i podem llegir la retolació en català, tot i la prohibició de la dictadura de Primo Rivera, que governava en aquell moment.

 

Quant a les il·lustracions, la revista URBS aplega una important obra gràfica executada per diversos artistes reusencs de trajectòria consolidada i de futur reeixit i reconegut. 

Com a col·laboradors assidus, hi trobem Ramon Ferran Pagès (Reus, 1927-2015), un dels artistes més actius a URBS, autor d’un gran nombre de portades i dibuixos interiors. En aquella etapa en què es publicà la revista, aquest jove il·lustrador, ja tenia oberta una reeixida carrera com a artista plàstic, com a medaller, escultor i gravador. Membre de diversos grups artístics (ARA, Tarragona 70, Stampa, FAD), va fer un gran nombre d’exposicions individuals i col·lectives, va participar en diferents salons artístics i va ser mereixedor de diversos premis nacionals i internacionals. La seva activitat també va estar vinculada a la docència i al compromís polític. Així, el 1979 va ser l’organitzador i primer director de l’Escola d’Art de la Diputació a Reus i també va ser regidor de Cultura pel PSUC, a les primeres eleccions democràtiques a Reus. El 1981 va ser elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. La seva ciutat li ha retut reconeixements; així va rebre el guardó del Més Amic de Reus del Centre d’Amics de Reus, l’any 2005, el títol de Soci d’Honor del Centre de Lectura de Reus i la Medalla d’Or de la Ciutat de l’Ajuntament de Reus, l’any 2007. Va tenir una llarga trajectòria fecunda i creadora, una antologia de la qual es va mostrar en l’exposició que l’Institut de Museus de Reus va organitzar l’any 2008 sota el títol «Ramon Ferran, entre l’ètica i l’estètica», títol que també porta la monografia publicada en paral·lel.

Un altre artista que deixà la seva empremta com a il·lustrador a la revista fou Juli Garola Monné (Reus, 1927-2002). Va començar el seu aprenentatge al taller de Ferré Revascall per passar després a l’Escola del Treball de Reus i al Círculo Artístico de Barcelona. La seva activitat professional fou extensa i polifacètica, ja que alternava de forma reeixida l’obra pictòrica amb treballs de decoració, il·lustració, cartellisme, disseny publicitari, escultura i escenografia. Va rebre diversos premis per les seves obres pictòriques. El caràcter expressionista i la geomètrica de les seves produccions va imprimir al conjunt de la seva obra un segell inconfusible. Retrats i paisatges, il·lustracions en revistes i programes, cartells, decoracions i escenografies ens donen la dimensió d’un artista integral que no posà ni trobà límits en la seva creativitat artística. Per altra banda, va ser activista cultural des de la Secció d’Art del Centre de Lectura. Va impulsar diverses activitats plàstiques, entre elles, per destacar-ne dues, l’exposició dedicada a Joaquim Mir (1959) o els cursos d’orientació plàstica impartits per Alexandre Cirici. L’any 2003, la ciutat a través de l’Institut de Museus de Reus, li reté homenatge amb una exposició que recorria la seva trajectòria artística.

Roman Bonet Sintes (Bon) (Barcelona, 1886-1967). El veterà dibuixant, il·lustrador i magistral caricaturista va col·laborar amb URBS durant tota la vida editorial de la revista aportant la genialitat del seu art, la seva bonhomia i bon humor. Va arribar a Reus, el 1914 i hi feu arrels des del seu taller al carrer de Sant Tomàs, com ho demostra l’exposició al Centre de Lectura de Reus de cent vint caricatures de reusencs coneguts l’any 1915, i l’any següent exposà al Saló d’Humoristes al Círcol. Inicià una brillant i imparable trajectòria que el portà a Barcelona, Madrid i Bilbao, on col·laborà en diverses publicacions i s’endinsà en el món del cartell. Durant les temporades del 1925 i el 1926, assistí a la seu de la Societat de les Nacions, a Ginebra, on executà les caricatures dels delegats membres, les quals es varen exposar al vestíbul del recinte i es varen publicar a la premsa internacional. Entre el 1927 i el 1928 treballà a Nova York per a diferents periòdics de la capital americana, hi feu una exposició individual i realitzà diverses obres de decorat escènic. Tornà a Barcelona, l’any 1929 i instal·là la seva popular roulotte a la porta d’accés al Poble Espanyol de Barcelona des d’on feu els retrats caricaturitzats de centenars d’assistents a l’Exposició Universal, fet que li va fer mereixedor del Diploma de Col·laborador i li foren publicades al Diari Oficial de l’Exposició Universal les caricatures de diversos personatges. 

Durant els anys 1930 a 1936 va recórrer diverses capitals catalanes on exposà i on feu les delícies del públic amb les seves genuïnes Conferències Mudes. I també retornà a Reus i exposà novament al Centre de Lectura (octubre-novembre del 1933). Durant la Guerra Civil romangué a Barcelona on treballà amb el Sindicat d’Artistes, i col·laborà amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Es concentrà, sobretot, en el públic infantil, a qui dedica nombroses Conferències Mudes. Un cop acabada la guerra, instal·là el seu estudi a Barcelona i s’endinsà en la pintura que tot seguit exposa en diverses sales al llarg de les dècades dels anys 40 i els 50. A Reus, hi exposà pintures l’any 1953 i caricatures l’any 1959 conjuntament amb les escultures del seu fill Romà. En el seu pas per la revista URBS deixà l’empremta del seu art, genial, inconfusible i intemporal.

Josep Maria Baiges i Jansà (Riudoms, 1924 — Reus, 1991) va ser un artista en el més ampli sentit de la paraula. Format acadèmicament en el món de l’arquitectura, va dominar el dibuix, la pintura, la decoració, i en el món de la música va practicar la composició i interpretació musical amb solvència, i va aconseguir una acreditada reputació en tots aquests àmbits arreu de la comarca i obtenint una notable popularitat. De la seva producció pictòrica, en destaquen les seves celebrades aquarel·les i, també, la pintura religiosa de la qual deixà algunes mostres a les esglésies de Salou, Riudoms i la Selva. Va exposar a Reus, Tarragona, Tortosa i Madrid, tot i que la seva obra es podia contemplar de manera permanent al seu estudi de carrer O’Donnell. Com a dibuixant excel·lí en el camp de la caricatura, faceta en la qual va retratar més d’un miler de reusenques i reusencs de la segona meitat del segle xx. En el camp de la decoració fou el responsable dels canvis estilístics de nombrosos establiments de la ciutat i també dissenyà algunes de les marques i logos de referència de l’imaginari local, com el de cafès Brasília per citar-ne només un. En el camp de la composició musical va crear una quinzena de sardanes. Una producció que va iniciar amb En Peret Ganxet considerada l’himne sardanista de la ciutat. També va deixar alguna altra peça curiosa, com el primer himne del Reus Deportiu de Futbol. En l’àmbit de la música, Baiges fou molt popular als anys cinquanta com a vocalista d’orquestra; va formar el duet Hermanos Baiges amb el seu germà Antoni. Fruit d’aquesta faceta fou la seva col·laboració a Ràdio Reus amb el programa Nace una Canción. Plenament integrat a la realitat local, fou membre actiu de diverses entitats com  el Centre de Lectura. El 2013, el Museu de Reus va acollir l’exposició «Josep Maria Baiges Jansà, un artista polifacètic», comissariada pel seu fill, el periodista Josep Baiges. L’efemèride dels 25 anys de la seva mort va ser una nova oportunitat per recordar i posar en valor la seva trajectòria. En el moment que signem aquest article, (juny 2025) es commemora el centenari del seu naixement amb conferències, activitats i una exposició a la seva vila nadiua, Riudoms.

Caricatures de diversos col·laboradors de la revista URBS dibuixades per J. M. Baiges aparegudes al núm. 38, febrer del 1960. Inclou l’autocaricatura de l’artista.

 

Pere Vidiella Simó (Vidi) (Reus, 1893-1975). Dibuixant i escultor, quan va començar a treballar per a URBS comptava amb una llarga experiència en la il·lustració de la premsa diària i humorística pel seu domini de la caricatura. Es formà a l’estudi de l’escultor Josep Llimona i contactà amb Gaudí, a Barcelona, estudià a l’escola de Belles Arts, i va viatjar a París per a ampliar estudis. Va participar en el Saló d’Humoristes de Reus, celebrada el 1916 al Círcol. Va il·lustrar el llibre Buirac (1923) de Salvador Torrell Eulàlia. Professor de dibuix  als Instituts de Segona Ensenyança d’Osuna (Sevilla) i de Tortosa, va  retornar a Reus, a l’Institut Gaudí, on exercí entre 1937 i 1963, i fou docent de la seva pròpia acadèmia. Va treballar en el món de la publicitat i va exposar en diverses ocasions a Reus, al Centre de Lectura, entitat a la qual estava fortament vinculat, i també en diverses ciutats catalanes tant l’obra gràfica com l’escultòrica. La seva escultura més emblemàtica és El nen de les oques, treballada per a la Fira de Mostres de Reus de l’any 1942, que va romandre per sempre més a la plaça a la qual ha donat nom. La capçalera de la revista URBS, així com diverses de les seves portades, formen part de la seva obra com a il·lustrador.

D’aquest nucli artístic va sorgir l’idea de crear un personatge que representés la ciutat de Reus: Peret Ganxet. Bon en va fer el dibuix i Ramon Ferran el va representar en volum. Com testimonia l’escultor, «es tractava d’un xiquet que portava un llibre sota el braç que volia representar l’esperit jove de la ciutat amb una aposta per l’estudi i el coneixement. Fou una manera d’expressar el reusenquisme que respirava la revista, ja que URBS era un reducte on poder expressar la nostra estima per la ciutat, la nostra identitat». L’any 1960, Josep M. Baiges va dedicar una sardana al xiquet, que fou publicada en el número de febrer. Actualment la seva figura en bronze, fosa a partir del guix original de Ferran, es troba a la font de l’espai exterior del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia.

El personatge Pere Ganxet va néixer dins la revista URBS. El xiquet reusenc fou dibuixat per Bon i modelat en volum per Ramon Ferran.

 

També hi trobem de forma esporàdica dibuixos executats de forma expressa per a la revista de Jordi Sarrà, Macià, Josep Riquero, Josep Constantí, Lluís Ferré, Vicenç Ferrer, Miquel Montagut, J. Gili, Antoni Gelabert, Ferran Casajuana, Jaume Estalella, Josep Piqué i Joan Rebull.

La publicació comptà amb diversos artistes reusencs, entre ells Joan Rebull que havia assolit  gran prestigi i tenia consolidada una llarga trajectòria artística. Aquesta portada correspon  al febrer del 1956.

 

Les vinyetes humorístiques anaven a càrrec de Pere Sureda, i se’n publicaren algunes de Miquel Salvà i de R. Guerín. 

Així mateix, es reproduïren obres de pintors i dibuixants reusencs com Marià Fortuny, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Ramon Vinyes, Tomàs Bergadà, Domènec Sugranyes, Ramon Casals i Vernis, Ceferí Olivé, Josep Ferrer Revescall,  i del montblanquí d’adopció Josep Martínez Lozano.

Una aportació gràfica a remarcar és la publicació de cinc plànols històrics de diferents èpoques i una fotografia aèria de la ciutat de Reus en el número de juny-juliol del 1956. Un valuós material gràfic publicat sense la corresponent font de procedència.

 

Números extraordinaris

En la trajectòria editorial de la revista URBS, s’editaren números extraordinaris o monografies, sense cap periodicitat concreta, en els quals l’estructura i el contingut eren tots uns altres de l’habitual, i fins i tot divergia l’aspecte de la portada en què la capçalera perdia protagonisme per destacar la imatge evocadora del tema monogràfic que ocupava gairebé la totalitat d’aquest espai inicial. 

Cal destacar el número extraordinari que va dedicar a la Tronada el juny-juliol del 1957 en què un reguitzell de selectes plomes locals, del país, de fora de Catalunya i enllà de les fronteres espanyoles, expressaren les seves impressions al voltant de la manifestació festiva més reusenca. Il·lustracions i fotografies acabaren de fer encara més extraordinari aquest número de l’URBS que edità 164 pàgines monogràfiques. L’edició aixecà un gran interès i suscità tot un seguit de cartes remarcant la qualitat del treball editorial.

L’any 1958, el número extraordinari fou dedicat al Nadal i comptà amb una miscel·lània d’estudis i de textos literaris i poètics al voltant de la celebració religiosa que passà també, en un recorregut pessebrista literari, per diversos pobles i viles  de les comarques de la Cambra. Plomes assídues i convidades, a més de poemes i textos ja publicats, amb profusió de dibuixos de Ramon Ferran i fotografies ompliren un monogràfic de 176 p.

La revista dedicà una edició extraordinària i monogràfica al Campanar de la Prioral de Sant Pere de Reus en ocasió de la Festa Major de l’any 1959. S’aplegaren al llarg de  312 p., un recull de textos ja editats, a més de poemes, de visions diverses donades per plomes reusenques i per escriptors i col·laboradors convidats d’arreu d’Espanya i de països d’Europa i de Sud-Amèrica, i s’hi inclogueren diversos estudis històrics inèdits. La lletra impresa s’acompanyà de nombroses fotografies amb un reportatge de gran qualitat d’Estanis Pedrola, gravats, dibuixos artístics i de planimetria que reprodueixen la construcció més emblemàtica de la ciutat com a tema central. També inclou les partitures de diferents tocs de les campanes de la Prioral. L’edició especial conté un recorregut gràfic sobre la utilització de la icona del Campanar com a emblema en diverses manifestacions gràfiques impreses de la ciutat: en segells i escuts d’associacions reusenques, en capçaleres de la premsa local, en  cartells, en auques i exlibris, en vinyetes d’humor i a la publicitat comercial.

La Setmana Santa de Reus també fou objecte d’un exemplar extraordinari aparegut en el número d’abril-maig del 1960 i que va constar d’un poemari d’Antoni Correig, en què glossava els múltiples aspectes de la celebració religiosa a Reus, i la reproducció dels pregons llegits entre el 1950 i el 1960. D’altra banda, no hi van mancar extraordinàries imatges fotogràfiques i il·lustracions dels col·laboradors habituals.

El mateix esquema va tenir el número especial de juny-setembre del 1960, dedicat a Sant Pere, tot i que els poetes glossadors foren diversos, també s’editaren els pregons des del 1945 al 1960. La varietat i qualitat de les imatges era la que la revista tenia acostumats els seus lectors.

Una edició que també sortí de l’estructura habitual, fou la de l’octubre-desembre del 1960, que es dedicà íntegrament a la ciutat de Granada, tot explicant la seva relació amb Reus a través de personatges reusencs que hi havien viscut o que hi havien estat vinculats d’alguna manera; i també reproduint i publicant  textos de diversos escriptors i de col·laboradors convidats que tenien com a centre la població andalusa. S’hi inclogueren dues gloses en prosa de Josep M. Guix i de José Piñol sobre els vincles entre les dues ciutats i dos estudis sobre el pintor Fortuny de Pere Vidiella. Sense fer esment de la font, hi apareixen quatre cartes signades per Fortuny i escrites a Granada. 

El darrer número extraordinari i monogràfic d’URBS fou dedicat a l’avellana. Al llarg de 96 pàgines, amb portada de Ramon Ferran,  es desgranaren textos de caràcter tècnic, històric i literari al voltant de la fruita seca, un dels cultius característics de les contrades del Baix Camp. 

 

La publicitat

La revista URBS contenia publicitat. Es concentrava, en els números ordinaris, en el darrer full que feia de contraportada i en uns fulls encartats de diferent color. En els números extraordinaris els anuncis publicitaris eren més nombrosos i, a banda de l’espai habitual, s’afegien més fulls encartats a les primeres pàgines i en les darreres de la revista. 

L’espai publicitari era a tota pàgina o es dividia en requadres de menor o major grandària (el preu devia definir les dimensions) on s’anunciaven establiments industrials, de serveis, comercials i de restauració de la ciutat, i també alguns establerts a Barcelona. Un anunci col·lectiu el trobem en els «Exportadores y Comerciantes de Vinos de Reus», sota aquest epígraf van aparèixer a tota pàgina les empreses del sector. 

Els anuncis contenien escasses imatges, si bé la utilització de la tipografia pròpia junt a la llegenda dels productes o serveis que oferien i algun eslògan, feien atractives les pàgines publicitàries. La seva consulta és imprescindible per conèixer les característiques de la publicitat de l’època i també ens aporta dades d’establiments comercials i d’activitats industrials de la ciutat. 

 

Convocatòries de premis

Arran de la mort de Francesc Cubells i Florentí, el febrer del 1958, la revista URBS convocà els premis de periodisme Cubells y Florentí. En el mateix consell de redacció es decidí també la instauració del premi de poesia Isabel Besora i es presentaren les bases d’ambdós. Els primers guanyadors de la convocatòria foren Fèlix Ros, catedràtic de Literatura, i el poeta Oleguer Huguet, que van veure publicats els treballs premiats a la mateixa revista.

L’any 1959, des de la redacció de la revista es convocaren els premis José Caixés Gilabert, d’assaig, i Baldomero Galofre Ximenis, de dibuix. L’any següent, amb el nom de José Cuadrada Gibert, es constituí el premi de fotografia de tema reusenc i el premi Ciutat de Reus, de novel·la curta.

 

Iniciatives ciutadanes

Des de la tribuna de la revista URBS, es portaren a cap iniciatives en favor de consecucions ciutadanes. Una de les més destacades fou la campanya duta a terme a Reus i les gestions davant la Dirección General de Prensa de Madrid per recuperar l’edició del Diario de Reus, nascut el novembre de l’any 1844 i desaparegut el febrer del 1939. Josep M. Guix Sugrañes es trobava entre els signants de la carta que es va remetre al Ministeri d’Informació i Turisme, l’any 1955, per part de periodistes, subscriptors, publicistes i escriptors de la ciutat de Reus per a la reobertura del Diario de Reus. «Ni mensuales, ni semanarios, ni refugios de corresponsalías solucionan el problema de la prensa reusense. Nos urge el Diario de Reus», es podia llegir  al número de setembre del 1958. Els seus esforços no donaren el resultat desitjat de tenir un diari local amb una capçalera centenària tot i comptar amb l’acord del legítim propietari per a l’ús de la capçalera i amb nombroses demandes i signatures que s’adjuntaren a la sol·licitud. Josep M. Guix, un cop tancada l’edició de l’URBS, el 1963, va continuar treballant per aconseguir un periòdic local no oficial, i el trobem  parlant del tema a La Vanguardia del 7 de febrer del 1965.

Des d’URBS, el director també es va fer ressò, val a dir que de forma ocasional, d’una encesa polèmica entre Riudoms i Reus al voltant del lloc concret en què l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (1852- 1926) va arribar a aquest món. La qüestió es va encetar arran de la publicació d’un article per part d’un religiós arrelat a Riudoms i procedent de Pratdip,  que va trobar una contundent  i exacerbada resposta per part de Josep M. Guix, president de l’Associació Amics de Gaudí de Reus, que la va conduir a través de diversos mitjans de comunicació. Des de Riudoms s’argüia que era al mas de la Calderera del seu terme municipal on Gaudí va veure la llum; per contra, des de Reus, i com a capdavanter hi havia Josep M. Guix, es manifestà una ferma oposició concretant el núm. 4 del carrer de Sant Joan com a lloc de naixement de l’arquitecte universal; ell mateix va ser un dels promotors de la col·locació d’una placa a la façana de l’edifici esmentat —cal dir que recerques recents han confirmat que va néixer al carrer de Sant Vicenç. El punt culminant es va produir en un espai radiofònic en el qual Josep M. Guix va oferir un milió de pessetes a qui pogués demostrar documentalment que Gaudí era nascut a Riudoms. Encara va proposar de portar a cap altres accions que passaven pel jutjat i que no van ser dutes a terme pel bon criteri de visions més objectives i raonables sobre el tema. 

La figura d’Antoni Gaudí fou objecte de diverses columnes dins la revista. Josep M. Guix era el president de l’associació Amigos de Gaudí i va protagonitzar una encesa polèmica amb Riudoms  en defensa de Reus com a lloc de naixement de l’arquitecte universal. A la fotografia, obra de Niepce, el professor George Collins (al centre), amb el secretari de l’associació gaudiniana, el Sr. Casanellas (a la dreta de la foto) i el mateix Josep M. Guix (a l’esquerra), davant la casa on va néixer Gaudí, al número 4 del carrer de Sant Vicenç de la ciutat de Reus.

 

Una iniciativa ciutadana sorgida de la publicació URBS fou la idea de dotar el seguici reusenc amb dos nous gegants. Diversos col·laboradors cercaren el finançament per a la seva execució que fou encarregada a l’escultor Ramon Ferran, que creà la nova parella gegantina, una obra que encara perdura i que podem veure als nostres carrers per les festes majors, Corpus i altres esdeveniments festius. A la revista hi aparegué un ampli reportatge dedicat al naixement de la parella de japonesos, en el número de juny-juliol del 1956.

Ramon Ferran al seu estudi modelant el nou gegant japonès. URBS fou un dels motors per aconseguir una nova parella de gegants per al seguici festiu de la ciutat, fet que quedà informat i il·lustrat en un ampli reportatge en el número de juny del 1956.

 

Des de la revista, dins el número dedicat al Dr. Frias (núm. 24, abril-maig del 1958) es va demanar tot un seguit de petitums. Uns adreçats a les escoles, a les empreses de Reus per contribuir a la continuïtat de l’Institut de Puericultura; i també es va demanar a les autoritats locals que la institució portés el nom del seu fundador, que al Dr. Frias li fos atorgat el títol de fill il·lustre i que un carrer de la ciutat tingués el seu nom. 

 

Clericalisme i temes religiosos

En el conjunt de la trajectòria de la revista URBS, el component clerical i religiós es fa evident en un seguit d’articles, textos i col·laboracions que traspuen la influència, el pes específic i el protagonisme que el factor religiós tenia en la societat espanyola de l’etapa franquista i que respon al caràcter de nacionalcatolicisme amb què es va definir el règim. En efecte, la religió i l’Església foren incorporats al projecte de la «nueva España» i amb gran docilitat una gran majoria del clergat i en especial les altes jerarquies (tot i que hi havia un sector català minoritari discrepant, mai tolerat, que tenien el cardenal de la pau, Francesc Vidal i Barraquer, com a referent) donaren suport al règim; de manera que l’Església es convertí en un potent poder fàctic de control social i ideològic, i d’imposició moral. La religió catòlica més immobilista i retrògrada, amb una perenne presència i ostentació pública, amarava tots els aspectes de la vida.  

 A URBS, sovintejaven articles de caire religiós, molts d’ells escrits pel pare franciscà José Martín Mayor entre els quals, destaca un extens estudi documentat del convent de Santa Maria de Jesús de Reus en sis lliuraments. Es tracta de l’estudi de major extensió publicat a URBS que té com a tema central i títol El Convento de Santa Maria de Jesús de Reus, que fou editat en set lliuraments entre l’abril del 1959 i febrer del 1961 i que ocupà 170 pàgines. 

La Setmana Santa reusenca tenia un tractament extens i omplia una bona part de les pàgines centrals de la publicació en els números de març i abril de cada any. Aquesta celebració religiosa, com hem dit, fou objecte d’un URBS extraordinari en el número 40 del 1960 on es publicaren els pregons dels anys 1950 a 1960. 

També en els números dedicats a les festes majors de Sant Pere i la Mare de Déu de Misericòrdia no hi mancava el caràcter religiós i devocional de les diades a les columnes de l’URBS. I en les revistes corresponents al desembre, el Nadal quedava profusament destacat a les seves pàgines, i com hem vist, va ser objecte d’un número extraordinari el 1958.

URBS publicava números extraordinaris de tema monogràfic, el juny-juliol del 1957, el dedicà a la Tronada. La portada és obra de Ceferí Olivé.

 

Esdeveniments eclesiàstics com la mort del Papa Pius XII i l’elecció del nou Papa Joan XXIII van generar un ampli espai textual i fotogràfic especial. Àdhuc la direcció de la revista va aconseguir la benedicció apostòlica via carta postal adreçada de forma expressa a la publicació URBS, la qual va ser-hi puntualment reproduïda en facsímil.

A la mort del papa Pius XII, la revista URBS s’endolà.

 

Un dels punts culminants de la religiositat de la revista arribava anualment en el primer número. Puntualment, s’hi podia llegir una pregària al patró del periodisme Sant Francesc de Sales on s’incloïa, entre d’altres peticions, el prec de la seva intercessió per tal que Reus pogués tenir un diari local. «Os reiteramos el ruego del Diario, doctor óptimo, porque entendemos que Reus necesita con urgencia de ese medio para hacer sentir su voz», es llegia el gener del 1961. 

 

Homenatges, obituaris, efemèrides i esdeveniments

Des de les pàgines de la revista URBS s’homenatjaren diversos personatges contemporanis. En alguns casos col·laboradors de la publicació, com el retut a Francesc Cubells i Florentí, arran de la seva mort, o el dedicat a Alexandre Frias Roig quan complí 80 anys, tots dos amb una gran amplitud informativa i apareguts en sengles edicions dins l’any 1958. 

També es va dedicar un especial reconeixement a Carlos Luis Álvarez i a Alberto Insúa, dos periodistes que van escriure columnes dedicades a diferents aspectes de Reus i Salou per als diaris ABC, La Vanguardia i Madrid, o per al rotatiu Semana, de les quals es publicà una selecció dins el primer número de l’any 1959. Així mateix, el popular dibuixant caricaturista arrelat a Reus Roman Bonet, que signava Bon, va ser objecte d’un ampli article homenatge amb fotografies i caricatures del seu llapis l’octubre del 1956.

Els obituaris van ocupar sovint espais de la revista. URBS es feia ressò de la mort o de l’aniversari de la mort de personalitats rellevants en diversos àmbits, amb projecció nacional i també d’abast peninsular. A tall d’exemple, va publicar els traspassos dels actors Enric Borràs i Mariano Asquerino en sengles mesos del 1957 o homenatjà el primer cronista de Reus, Andreu de Bofarull i Brocà, en el 75è aniversari de la seva mort, tot demanant un carrer per a l’autor dels Anales de Reus, un arxiver titular i una major dotació per a l’Arxiu Històric de la Ciutat, en el número de desembre del 1957. 

Així també, al llarg de l’any 1960 URBS recordà el poeta Joan Maragall en l’aniversari del centenari del seu naixement, també es feu ressò del traspàs del Dr. Marañón, i el pintor Ramon Viñes fou recordat arran de la seva defunció. I en el número d’octubre del 1961 donà notícia de la mort de Josep M. de Sagarra tot publicant una selecció de pàgines de la seva obra Memòries, dedicades a la ciutat de Reus.

Una ciutat fou objecte d’una especial atenció a les pàgines d’URBS: Granada. El número 42, corresponent als mesos octubre-desembre del 1960, publicà un seguit de textos en què es glosà la ciutat i s’analitzaren els vincles de Reus i diverses personalitats reusenques amb la capital andalusa al llarg del temps.

Com a personatge històric, Pere de Lluna, senyor de Reus i el seu castell de Peníscola foren objecte d’un ampli reportatge al número de juny-juliol del 1961.

Alguns esdeveniments ciutadans foren especialment tractats a les pàgines de l’URBS i foren objecte d’especial atenció. Així la desaparició del carrilet en ser substituït per un automotor, el juliol del 1958, va generar diversos articles i il·lustracions. Foren editades imatges del nostàlgic tren que en aquell moment començava a ser història; del comiat en forma de darrer viatge amb passatgers abillats a la moda del segle xix i fotografies de l’acte inaugural del modern transport públic que ocupava el lloc de l’estimat carrilet. 

També hi trobà un ampli reportatge fotogràfic sobre la visita a la ciutat del president de Costa Rica, Josep Figueres Ferrer, de pares reusencs, que tingué lloc el novembre del 1957. 

La publicació es feia ressò d’efemèrides vinculades a entitats de la ciutat. Per exemple, va dedicar espais a la commemoració del centenari del Centre de Lectura de Reus, també al cinquantenari del Reus Deportiu l’any 1959 i a les bodes d’argent de l’Aero Club de Reus l’any 1960. 

 

Crítica a la política local: entre la queixa i la nostàlgia

Un vessant que es podria qualificar de crítica traspuava en els contingut de les seccions «Preguntorio» i «Reuseando». Des d’una, es plantejaven qüestions que reflectien preocupacions, mancances, queixes, demandes molt diverses al voltant dels espais urbans i dels carrers de la ciutat; des de l’altra, s’abocaven reflexions sobre temes ciutadans de candent actualitat en ocasions, i d’altres carregats de certa nostàlgia, expressades amb to subtil però no exemptes de certa rebel·lia o de voluntat de recuperar quelcom que s’esvaïa.

 

El final de la revista URBS

La revista URBS va deixar d’aparèixer l’any 1963. El balanç són 60 números al llarg de set anys d’existència. El darrer exemplar augurava el final de la publicació atès que a l’última pàgina es convocaven redactors, col·laboradors, subscriptors i anunciants de la revista a un «Consell de Testament» que incloïa la conferència del director Josep M. Guix Sugrañes que portava el títol «Lo que cuesta hacer una revista», i anunciava la intervenció de l’Orquesta de Cambra de Reus que finalitzava l’acte amb la interpretació del Rèquiem de Heinrich Schutz.

La trajectòria de la revista URBS va estar sempre marcada per la personalitat del seu director Josep M. Guix Sugrañes (Barcelona, 1911 – Reus, 1993). Ell havia viscut de prop el món de la premsa com a director i columnista del Diari de Reus (1932-1935) i del diari Avui (1935-1936), amarats de l’ideari de la Lliga, partit on va militar.

La seva passió pel món editorial queda palesa a la conferència que va pronunciar el 28 d’octubre del 1942. Amb el títol «El alma de Reus sobre el papel», va fer un recorregut per la història i la importància de la premsa en la vida social de la capital del Baix Camp. El títol de la seva intervenció ja ens indica la rellevància que el director atorgava al fet que la nostra ciutat recuperés l’embranzida editorial que havia assolit en els anys 30. «La prensa es la manifestación del alma local. […] La prensa refleja en cada momento la historia, las inquietudes, las esperanzas, los proyectos, los dolores y las alegrías de los pueblos», afirmava. Seguint en aquesta mateixa línia, defineix els llibres, els diaris i les revistes com «el patrimonio espiritual de los reusenses», i conclou que «Un pueblo sin escritores y poetas, acaba por envilecerse y perecer».

Com a home de lleis, és autor de diverses obres de caràcter legal i dedicades a l’entitat que gestionava, cal destacar el treball Consecuencias de la guerra en la propiedad urbana de Reus (1941), Biografía de una casa (1957) o La Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus (1981); també va publicar estudis històrics, com El Llibre de la Cadena de Reus. Règim jurídic de la vila en l’Edat Mitjana (1963) i Història de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist de Reus (1990), l’obra biogràfica Vida i obra del Dr. Vilaseca (1996 pòstuma) i la seva particular Defensa de Gaudí (1960 i 1978). Així mateix, va editar obres de narrativa i va escriure guions radiofònics. El 1987 fou declarat fill adoptiu de Reus.

Amb la nova publicació URBS, Guix va voler pal·liar una important mancança que patia la ciutat i, alhora, desitjava recuperar la seva intensa vocació i delit per escriure i editar columnes periodístiques, narratives i de temàtica històrica. 

L’advocat i periodista que exercia com a secretari de l’entitat editora de la revista, era un home de gran activitat i capacitat de treball, que va dedicar al seu abrandat sentiment per la ciutat de Reus. Amb la seva tasca de director de la revista URBS, va convertir la publicació en un recull de textos literaris i d’estudis més o menys aprofundits sobre temes reusencs. Va aconseguir aplegar al seu voltant col·laboradors de renom i de prestigi literari que van veure en URBS una possibilitat de fer públics la seva obra i els seus treballs atenent al desert editorial de publicacions periòdiques de les dècades de 1950 i de 1960 a Reus. Al llarg de les seves pàgines trobem una mostra de l’obra poètica i narrativa d’escriptors que van assolir un important paper en el panorama literari català, hi podem llegir peces textuals de gran correcció literària escrites per diversitat de plomes i hi podem consultar estudis històrics inèdits, ben documentats sobre alguns aspectes històrics i patrimonials de la ciutat de Reus.

També és remarcable el treball gràfic dels il·lustradors i la tasca de gran vàlua dels fotògrafs habituals de la publicació que ens ha deixat artístiques perspectives de la ciutat i valuosos documents gràfics.

La revista comptava amb un gran nombre de redactors i col·laboradors i amb diversitat de seccions, per bé que Josep M. Guix era el cap de redacció que, elaborava l’editorial i, a més, deixava traspuar al llarg de cada publicació la seva empremta en l’exposició dels seus estudis històrics, en els seus relats literaris i en les reflexions pròpies. La pluralitat era relativa i els marges per a la llibertat d’expressió ideològica eren estrets, atent com estava el director de la publicació a no alterar els valors imperants del règim, que estaven ben custodiats per la censura prèvia a la publicació de qualsevol revista.

Es tractava  de «Tot aquest equip, dirigit i acomboiat per la batuta omnipresent de Josep M. Guix, una batuta que era també ploma, estendard i vara de caporal major», com el defineix Xavier Amorós.

El gran caricaturista arrelat a la ciutat, Roman Bonet, més conegut com a Bon, deixà la seva empremta en la revista URBS amb múltiples caricatures. En aquesta, de caràcter col·lectiu, va plasmar les fisonomies dels col·laboradors habituals de l’edició de l’URBS «dirigits» per Josep M. Guix Sugrañes, batuta en mà. De dalt a baix, a mà esquerra: Mn. Muntanyola, Antoni Correig, Xavier Amorós, Josep M. Arnavat, Jaume Alemany, Rafael Vilà Barnils i el Dr. Alexandre Frias. De dalt a baix, a mà esquerra: Josep Fort, Jordi Gebellí, Oleguer Huguet, Ramon Ferran, Amat, Estanis Pedrola, Bon i, al centre, Pere Ganxet, el personatge creat pel dibuixant i nascut dins la revista. En el quadre del fons, Francesc  Cubells i Florentí, que havia escrit  sovint per a la revista i que havia mort l’any 1956 (URBS, núm. 31, febrer de 1959).

 

Si bé es cert que la publicació es va fer ressò de queixes i mancances de la ciutat, la seva veu no va generar un eficaç fòrum ciutadà i de col·laboració constructiva amb el consistori reusenc. Per bé que cal destacar la publicació de les al·legacions que va presentar la Cambra al Pla d’Ordenació Urbana de l’any 1956, que van tenir un pes específic en la no execució del Pla en els termes redactats en un principi, i que van recollir alguns aspectes legals i de sentiment ciutadà compartit per molts habitants de Reus. 

La revista va tenir bona acollida i crítica positiva si atenem les cartes al director publicades. Tanmateix URBS va tenir una curta vida. La seva extinció es pot atribuir a raons econòmiques d’alts costos junt amb la manca de subscriptors i de vendes. 

URBS va ser l’obra voluntariosa i laboriosa de Josep M. Guix, el seu director, que la impregnà de la seva personalitat, ja que la redacció anava en una gran proporció al seu càrrec i, en múltiples ocasions, ell mateix hi apareix com a protagonista de les notícies, columnes i imatges de la publicació periòdica.

De fet, ell era l’esperit que impulsava la publicació, gairebé com una obra personal, que va trobar en l’edició de cada número una àgora de col·laboradors on portar sobre el paper els temes locals que considerava interessants de ser tractats. Els seus articles tenien diversitat de registres, unes vegades eren treballs de gran rigor i aporten informacions de gran vàlua i, al costat, composicions literàries d’estil propi. Cal dir que, molts cops, les columnes del seu director es troben amarades d’un fervent i encès localisme, de conservadorisme ideològic i d’un marcat clericalisme integrista, que no sempre era compartit per tots els redactors i col·laboradors. Així, Xavier Amorós qualifica la ploma de Josep M. Guix de «febrada patriòtica exclusivament localista i personalitzada».

URBS va marcar una fita editorial a la ciutat i va ser un intent d’omplir un buit en la premsa reusenca que després de la Guerra Civil no havia aconseguit recuperar l’activitat i vitalitat que havia tingut durant el segle xix i fins el 1939. Amb la desaparició de la revista editada per la Cambra Oficial de la Propietat Urbana, el panorama periodístic reusenc quedava pràcticament reduït a una sola veu, a una sola òptica i enfocament, la que donava la publicació periòdica oficial editada per l’Ajuntament reusenc: REUS. Semanario de la Ciudad. També era recent la sortida de la publicació UNIÓN, la revista de la Unió Cooperativa, amb informació del món agrícola; cal fer esment especial de la veterana Revista del Centre de Lectura, nascuda l’any 1883, i que després de la Guerra Civil, va reaparèixer el 1952, en la seva Quarta Època, amb la censura imposant-se als continguts; tanmateix, a poc a poc i, sobretot a partir del 1966, va anar recuperant la rellevància i vitalitat i inicià una nova etapa que aportà aire fresc i renovació a l’escenari cultural de Reus. Per altra banda, caldria esperar fins l’11 de setembre del 1986 per veure aparèixer un rotatiu reusenc sota la capçalera de Reus Diari que trencaria amb l’atonia informativa de la ciutat. 

Portada del núm. 59, juny-desembre 1962, obra de Ramon Ferran, il·lustrador col·laborador usual de la publicació. Era el darrer número de la revista URBS, una publicació que havia apostat per un nou model editorial que marcà una fita a la ciutat.

 

La Cambra de la Propietat de Tarragona i la seva revista

La Cambra Urbana de la veïna ciutat de Tarragona també va publicar, des de l’any 1960 i fins el 1996, una revista de periodicitat anual amb alguns números extraordinaris sota la capçalera Revista Tècnica de la Propietat Urbana i la direcció de Daniel Güell Socias, secretari de l’entitat. Té en comú amb la revista URBS, la dimensió cultural, a més dels articles de caràcter legal, i també coincideixen en el format de miscel·lània amb articles de temàtica local vinculats al patrimoni arquitectònic i artístic, a aspectes històrics de la ciutat i a biografies de tarragonins i tarragonines il·lustres. Així mateix també apostà per la profusió i la qualitat de les imatges fotogràfiques. Algunes plomes d’aquesta revista tarragonina foren els reconeguts historiadors Lluís M. Mezquida, Josep Recasens i Comes, Joan Bassegoda Nonell, Salvador J. Rovira i Gómez, Josep M. Sabaté Bosch o Antoni Jordà i Fernàndez. 

 

Articles de temàtica històrica, biogràfica, patrimonial i de toponímia

L’abast del buidatge temàtic de la revista URBS que aborda aquest treball se circumscriu a aquells articles que tenen com a objecte de treball aspectes del passat històric, també incloem les biografies que s’hi contenen i les columnes que fan referència a artistes, al patrimoni material i immaterial i a la toponímia per tal de facilitar-ne la localització i la consulta.

 

-Història 

– Barrufet, Pere. Sanidad Municipal en nuestras ordenanzas. Núm. 81, març 1957, p. 10-12.

– Bofarull i Brocà, Andreu de. «Prólogo» a la primera edició de l’obra Anales históricos de Reus. Reus: Imprenta y Librería de Pedro Sabater, 1845. Reproduït dins el número 87, desembre 1957, p. 54-56.

– Bofarull i Brocà, Andreu de. «Advertència» [dins la segona edició de los Anales históricos de Reus]. Reus: Imprenta y Librería de Pedro Sabater, 1866. Reproduït dins el número 87, desembre de 1957, p. 57.

– Bofarull i Brocà, Andreu de.  Reus en el bolsillo. Reus: Imprenta y Librería de Angel Camí y José Arnavat, 1851. Reproducció facsímil  dins  el número 87, desembre de 1957, p. 58-95.

– Frias Roig, Alexandre. Elogio de nuestro hospital. Núm. 73, juny-juliol 1956, p. 45-50.

– Guix Sugrañes, J. M. La Isla de Reus. Núm. 89 [22], febrer 1958, p. 20-21.

– Martí Mayor, Josep. El Convento de Santa María de Jesús de Reus, llamado también de San Francisco. Núm. 100, [33] abril 1959 p. 10-35. / Núm. 101 [34], maig 1959, p. 20-45. / Núm. 103 [36], agost-desembre 1959, p. 58-85. / Núm. 37, gener 1960, p. 34-60. / Núm. 39, març 1960, p. 48-71. / Núm. 43, gener 1961, p. 16-45. / Núm. 44, febrer 1961, p. 8-30.

– Redacció. Reproducció de l’article: «Constitución de la provincia de Tarragona y su capitalidad», signat per El amante de la verdad, a Boletín Arqueológico de Tarragona, núms. 8 i 9, 1902. Núm. 56, 1962, p. 11-43.

–Torroja, Bernat. «Reus (Reddis)». L’Avens, núm. 11, novembre de 1889. Reproducció facsímil  de l’article dins el número 85, novembre 1957. 

-Biografies i personatges

– Cubells  Florentí, Francesc. Don Isidoro Frías Fontanillas. Un profesor y tratadista de preceptiva literaria. Núm. 78, desembre 1956, p. 68-72.

–  Cubells  Florentí, Francesc. Tres artistas centrípetos. [Joan Blay, Agustí Rull, Francesc Vidal]. Núm. 80, febrer 1957, p. 10-16.

– DDAA. Miscel·lània d’articles homenatge dedicats a Francesc Cubells i Florentí arran la seva mort. Núm. 90  [23], març 1958, p. 1-39.

– DDAA. Miscel·lània d’articles homenatge dedicats al Doctor Alexandre Frias i Roig en el seu 80è aniversari. Núm. 89 [22], abril-maig 1958, p. 13-160.

– Fort, Josep. El proceso apostólico de beataficación de la Madre María Rosa Molas y Vallvé. Núm. 86, novembre 1957, p. 11-12.

– Frias Roig, Alexandre. ¡El Doctor Pittaluga ha muerto! Núm. 75, setembre 1956, p. 20-23.

– Guix Sugrañes, J. M. El coleccionista de autógrafos. Núm. 72, maig 1956, p. 38-84.

– Guix Sugrañes, J. M. Juan Francesch y Serret. Un cabecilla desdichado. Núm. 79, gener 1957, p. 30-34.

– Guix Sugrañes, J.M. Un Sugrañes. [Victoriano Sugrañes: voluntari a la Guerra de Marroc 1859-1860].  Núm. 86. novembre 1957, p. 38-42.

– Guix Sugrañes, J.M. Un Pedro singular, Señor de Reus: Pedro de Luna. Juny-juliol 1961, p. 22-47.

– Juan Fonfrías, Ernesto. El General Prim en Puerto Rico.  Núm. 92 [25], juny-juliol 1958, p. 27-36.

– Martí  Mayor, Josep. El P. Mariano Badía y otros misioneros reusenses del Colegio –Seminario de Escornalbou. Núm.88 [21], gener 1958, p. 16-20.

– Martí Mayor, Josep. Algunos datos sobre el reusense P. José Clariana, ilustre misionero de San Miguel de Escornalbou. Núm. 85, agost-octubre 1957, p. 22-28.

– Otero Pedrayo, Ramón. El Doctor Pedro Mata, gran catalán de Reus. Núm. 92 [25], juny-juliol 1958, p. 24-26.

– Pedrol Rius, Antoni. Un caballero reusense del siglo XVII. Francisco Canals Gacio Cavestany. Núm. 79, gener 1957, p. 14-16.

– Redacció. Progaleria de retatos de Alcaldes de Reus. Primera sèrie: Núm. 87, desembre 1957, p. 31-39. Segona sèrie: Núm. 92 [25], juny-juliol 1958, p. 89-95.

– Vidiella, Pere. Noticias del abuelo de pintor Fortuny y de su familia. Núm. 42, octubre-desembre 1960, p. 47-48.

 

-Artistes

– A. C. Exposición Ramon Ferran al Centro de Lectura. Núm. 45, març 1961, p. 4.

– Cantarero del Castillo, Manuel. Tapiró, en la casa y en el corazón de un viejo tangerino. Núm. 68, gener 1956, p. 28 i 29.

– Chueca Gotia, Fernando. Gaudí, más acá y más allá de la arquitectura. Núm. 103 [36], agost-desembre 1959, p. 38-44.

– Ciervo, Joaquín. Desde los Estados Unidos se honró la memoria de Fortuny, en otrora. Núm. 70, març 1956, p. 37-41.

– Ciervo, Joaquín. Uno de los mejores cuadros de Fortuny queda, en perpetuidad, entre nosotros. Núm. 79, gener 1957, p. 17-19.

– Cubells  Florentí, Francesc. Pintores: José Llovera. Núm. 68, gener 1956, p. 48-51 i Fortuny y su patria. Núm. 69, febrer 1956, p. 57-64.

– Cubells  Florentí, Francesc. Jaime Martrús y sus esculturas. Núm. 75, setembre 1956, p. 28-34.

– General Aymat. El primer gran cuadro de Fortuny. Núm. 76, octubre 1956, p. 27-31.

– Gronvold, Magnus. Pequeña entrevista con el escultor catalán Ramón Isern. Núm. 92 [25], juny- juliol 1958, p. 87-88.

– Guix Sugrañes, J.M. Bon, ciudadano de Reus. Núm. 76, octubre 1956, p. 43-61.

– Martinell, Cèsar. El grandioso «Pessebre» de Gaudí. Núm. 96 [29],desembre 1958, p. 33-38.

– Redacció. En la muerte del pintor Viñes. Núm. 38, febrer 1960, p. 6-13.

– Vidiella, Pere. Dos paisajes al óleo de Fortuny. Núm. 42, octubre-desembre 1960, p. 49-55.

 

-Patrimoni arquitectònic, artístic i immaterial

– Barrufet, Pere. Precisan dos nuevas campanas en nuestro campanario. Núm. 80, febrer 1957, p. 21-25.

– Barrufet, Pere. Precisan dos nuevas campanas en nuestro campanario. Núm. 102 [35], juny-juliol 1959, p. 124-130. [Es tracta del mateix article que es publicà el febrer de 1957]

– Bofarull, Antoni de. «La Tronada» dins Costums que’s perden y recorts que fugen (Reus de 1820 a 1840). Reproducció facsímil al número 84, extraordinari, dedicat a la Tronada, juny-juliol de 1957.

– Cubells y Florentí, Francisco. La Plaza de los cuarteles y la avenida de los Mártires. Núm. 86, novembre 1957, p. 18-21.

– Fort, Josep. De los nuevos gigantes. Núm. 73, juny-juliol 1956, p. 75-80,

– Guix Sugrañes, J. M. Epigrafia. Núm. 68, gener 1956, p. 61-62.

– Guix Sugrañes, J. M. La tradición de «Les Tres Gràcies». Núm. 70, març 1956, p. 50-60. 

– Guix Sugrañes, J. M.  La última «tupinada». Núm. 71, abril 1956, p. 35-44.

– Guix Sugrañes, J. M.  Natalício gigantesco. Els japonesos de Ramon Ferran. Núm. 73, juny-juliol 1956, p. 63-74.

– Guix Sugrañes, J. M. Reus, cuerpo vivo. Núm. 73, juny-juliol 1956, p. 75-80, [més cinc plànols de Reus de diferents èpoques].

– Guix Sugrañes, J. M. Fuentes. Núm. 74, agost 1956, p. 50-68.

– Simó Rom, Francesc. La Tronada y sus Guardadors. Núm. 84, juny-juliol 1957, p. 41-54.

– Redacció. Casas señoriales de Reus. Núm. 39, març 1960, p. 28-45.

– Redacció. Del mas «Villa Biosca» al suburbio «Barrio Fortuny».  Núm. 55, febrer 1962, p. 11-17. 

– Redacció. La muralla de Reus a la vista. Núm. 73, juny-juliol 1956, p. 33.

– Ricart i Quintana, G. Un número extraordinario de 1920 de la «Revista del Centre de Lectura» dedicado al Campanar. Núm. 102 [35], juny-juliol 1959, p. 122.

– Sedó, Salvador. El valor monumental del campanario de Reus. Núm. 73, juny-juliol 1956, p. 43-44.

– Vilaseca, Salvador. Retablos de los Santos Médicos, de Reus. Datos inéditos. Núm. 87, desembre 1957, p. 48-49.

– Vilaseca Borràs, Luïsa. La Tronada en el Archivo histórico de la Ciudad. Núm. 84, juny-juliol 1957, p. 32-34.

– Vilaseca Borràs, Luïsa. Datos para la historia del Campanario de Reus. Núm. 102 [35], juny-juliol 1959, p. 114-121.

 

-Toponímia

– Le Flamanc, Auguste. El nombre de Reus y los nombres de los vados. Núm. 102 [35], juny-juliol 1959, p. 14-19.

– Le Flamanc, Auguste. Estudio sobre la toponimia de Argentera. Núm. 37, gener 1960, p. 64-66.

– Moreno Duarte, Ricardo. Castillejos limita al Este… Núm. 49, agost, 1961, p. 10-11.

 

Apèndix

Col·laboradors habituals

Col·laboradors ocasionals

Amorós Solà, Xavier Arnavat i Vilaró, Josep M. Correig Massó, Antoni Cubells  Florentí, Francesc Fort Sugranyes, Josep Frias Roig, Alexandre  Huguet Ferré, Oleguer Gebellí Puig, Jordi Guix Sugrañes, Josep M. Muntanyola i Llorach, Ramon Oteo Sans, Ramon Vilà Barnils, Rafel

Amigó Anglès, Ramon Banús Sans, Josep  Barrufet Puig, Dr. Pere Ciervo i Paradell, Joaquim De Anciola, Manuel  Ferrater Pons, Cèsar  Ferrater Mestres, Josefina Fontana Tarrats, Josep M. Hernanz, Francesc  Martí Mayor, Fr. Josep  Martín Descalzo,  Preb. José-Luis Martinell i Brunet, Cèsar Pàmies Mateu, Francesc Pedrol Rius, Antoni Piñol Muns, M. Salomé Piñol Agulló, Josep  Prats i Auqué, Enric Prats Agràs, Francesc Prats, Josep M.  Reus, Enriqueta Saltor i Soler, Octavi Saura Falomir, Joaquín Sedó Llagostera, Salvador Selva Vives, Josep Serra Pàmies, Josep  Vilaseca Borràs, Lluïsa Vilaseca Anguera, Salvador

 

Bibliografia i fonts d’informació

-Monografies

– Amorós, Xavier. Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre segon. 1951-1960. Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 2002.

– Anguera, Pere; Cabré, Rosa. Ideologia i història dels diaris reusencs en català. Reus: Centre de Lectura de Reus. Col·lecció Assaig, 1979.

– Anguera, Pere; Gavaldà, Antoni; Pujadas, Xavier (ed.). La premsa a la província de Tarragona durant la Segona República (1931-1936). Tarragona: Diputació de Tarragona, 1996.

– Guix Sugrañes, Josep M. El alma de Reus sobre el papel. Reus: Amigos de las Letras y las Artes, 1943.

– Massó i Carballido, Jaume. «Francesc Cubells i Florentí». La Guia de Reus, núm. 74, novembre de 2008, p. 33.

– Olesti Trilles, Josep. Diccionari Biogràfic de Reusencs. Reus: Ajuntament de Reus, 1991. 2 vol.

– Tasis, Lluís; Torrent, Joan. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966. 2 vol. 

– DDAA. Navais i Icart, Joan (coord.). Un segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya, La cultura que ha generat el Centre de Lectura. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 2017.

– Navais i Icart, Joan. La Divulgació dels referents mítics a la premsa reusenca del primer catalanisme. Reus: Edicions dels Centre de Lectura, 2006.

– 170 anys de premsa a Reus 1813-1983. Reus: Ajuntament de Reus; Centre de Lectura, 1983. Catàleg d’exposició. 

– D’Anciola Moragas, Montserrat. «Premsa històrica a Reus». Revista del Centre de Lectura, 4t. trimestre 2015.

 

-Hemeroteca

Borbonès, Natàlia. «Mor el reconegut fotògraf reusenc Estanis Pedrola». El Punt-Avui, 25 de febrer de 2009.

Fusté, Josep; Mallafré, Joaquim. «A la memòria de Pere Vidiella». Revista del Centre de Lectura, núm. 274, setembre 1975.

 

-Legislació

– Ley de Prensa de 22 d’abril 1938.