Els primers anys d’art al Centre de Lectura (1902-1936)

 |   |  Twitter

Des de fa més de cent anys, el Centre de Lectura ha influït notablement en el desenvolupament artístic reusenc. Les seves exposicions, a més de conformar una col·lecció pròpia, han contribuït a teixir escenes creatives locals, a engegar la carrera de prometedors artistes i a portar a la ciutat l’obra d’artistes consagrats d’arreu del país.

Concretament, l’activitat artística al Centre podríem dir que s’inicia amb la creació de la Secció d’Art  el 1902, any en què també es va organitzar la primera exposició, en què es van poder veure obres d’Hortensi Güell, Tomàs Bergadà o Joaquim Mir, entre molts altres artistes de renom en el context modernista de la talla de Santiago Rusiñol o Alexandre de Riquer. Durant la dècada vinent, la sala d’exposicions del Centre acollí en diverses ocasions exposicions col·lectives amb els artistes més importants del moment a Catalunya.

Al voltant del Centre s’anà teixint una xarxa d’artistes que tingueren en comú la relació amb la institució, ja sigui perquè hi van exposar o bé perquè en formaven part o acudien a les activitats. Algunes d’aquestes figures van exercir una notable influència estilística sobre les altres, van fer al Centre les primeres exposicions de prometedores carreres o conformaren una rica escena artística en el seu conjunt.

Mir i la seva influència

Una d’aquestes figures influents va ser el pintor Joaquim Mir. El pas de Mir per Reus i el Baix Camp, del 1904 al 1913, coincideix amb un dels seus millors moments com a pintor, just després de la coneguda etapa de Mallorca. Durant aquests anys manté una bona relació amb el Centre, on exposa en mostres col·lectives, i els pintors reusencs, com Josep Farré Revascall, Tomàs Bergadà, Ricard Estivill o Ramon Fusté Benús, els quals s’influirien sobre manera de la seva obra de traços acolorits i paisatges deliqüescents.

D’esquerra a dreta, obres de Tomàs Bergadà, Ricard Estivill i Joaquim Mir

Quan Mir torna a instal·lar-se a la nostra comarca el 1927 i 1928, li és organitzada en aquesta mateixa sala una exposició individual, la més important celebrada al Centre fins aleshores. 

El Noucentisme i més enllà

El moviment noucentista sorgeix en contraposició als excessos fantàstics del Modernisme i, en aquest context, apareix la figura de Joan Rebull, que des de ben jove inicia una relació estreta amb el Centre; amb només onze anys rep un primer premi per part de la institució en un Concurs Regional d’Aprenents i sis anys després, el 1916, hi faria la seva primera exposició individual, acompanyada d’una altra el 1917. De fet, entre aquests anys va realitzar l’obra Àngela, un bust de la filla de Conrad Felip, el cap de la Secció d’Art del Centre en aquell moment.

Àngela (1917), de Joan Rebull

Poc després, Rebull comença a allunyar-se del Noucentisme per apropar-se al grup dels evolucionistes, però aquest moviment seguí present a Reus a través d’exposicions al Centre i a la publicació de Llaç, una interessant revista de caràcter noucentista, tot i que de curta durada, impulsada per Josep Maria Prous i Vila i Bonaventura Vallespinosa i Salvat.

L’eclosió dels anys 20 i 30

A les dècades del 1920 i 1930 s’aprecia una efervescència creativa a la província, que troba el seu punt àlgid en la creació del Taller Escola d’Art de Tarragona el 1934 per part de Rebull i Ignasi Mallol, i que conclou amb l’inici de la Guerra Civil.

Un testimoni de l’activitat artística del moment es representa a l’Exposició d’Artistes Reusencs celebrada el 1926 a la sala Fortuny, en què participaren Cèsar Ferrater, Ricard Estivill, Tomàs Bergadà, Constantí Zamora, Antoni Fusté, Rosa Algué i Magda Folch. A partir de llavors, aquest tipus d’exposicions col·lectives va ser repetit en diverses ocasions i també es va sumar importància a les exposicions individuals de grans artistes, com per exemple Pau Gargallo o Olga Sacharoff.

El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, a la sala Fortuny es va poder veure una de les darreres exposicions d’aquest període, en què van participar una quinzena d’artistes reusencs amb la finalitat de fer una subhasta benèfica i recaptar diners per als bancs de sang.

Exposició d’Artistes Reusencs (1926)

Bibliografia

Ferrater, Cèsar. (1929). «La col·lecció d’Art modern del Centre de Lectura», a Revista del Centre de Lectura. Any X (1929), núm. 129, p. 36.

Figueres Felip, David. (2013). «L’escultor Joan Rebull i el Centre de Lectura de Reus», a Revista del Centre de Lectura. 1r trimestre, 2013.

Salcedo Miliani, Antoni. (2001). L’art del segle xx a les comarques de Tarragona. Arola editors.

––––– (2016). Plural femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte 1870-1950. Diputació de Tarragona.

Toda i Bonet, Agnès. (2013). «Llaç, la revista noucentista de Reus (1919-1920)», a Revista del Centre de Lectura. 4t trimestre, 2013.