Hi havia dos personatges que van protagonitzar l’adquisició del nou Centre de Lectura ara fa cent anys. Eren Evarist Fàbregas i Pamies i Pere Cavallé Llagostera, el meu avi.
Com es van conèixer?
Van tenir un inici formatiu semblant, amb pocs recursos i entraven de meritoris o aprenents de jovenets com molts altres.
Evarist Fàbregas va entrar d’aprenent a ajudar el seu pare, que tenia una industria tèxtil. Com sigui que el seu pare no hi veia massa futur, el va portar, ja adolescent, al Centre de Lectura on hi havia un professor, Salvador Vilanova, per tal que el formés. No el volia acceptar, però a la fi ho va fer. Al cap d’un any sabia llegir i escriure. Va seguir un nou curs i va aprendre comptabilitat. Va quedar tan satisfet que el seu amor pel Centre ja no es perdrà mai i el sentiment de gratitud podria explicar les decisions que més endavant prendrà.
Pere Cavallé va entrar de meritori a Casa Plana, una empresa exportadora de fruita seca, on va anar progressant fins a dirigir-la. En aquella època el transport es feia per mar i és quan es trobar amb Evarist Fàbregas, el qual havia creat una naviliera i és amb qui feu les exportacions pel port de Tarragona. Va començar una gran amistat.
Els dos personatges es retroben al Centre
Evarist Fàbregas es va fer soci del Centre als 20 anys. Era 12 anys més jove que el meu avi. Quan el meu avi es va fer soci, Evarist Fàbregas portava ja alguns anys al Centre i a la junta actuant a la biblioteca on ell es paga fins i tot alguna subscripció a una revista econòmica. Va passar situacions econòmiques un pèl justes. El meu avi va fer-se soci als disset anys. Ell era autor teatral i necessitava estrenar les obres i el teatre que hi havia al Centre no reunia les condicions adequades. No anava tant al Centre ja que només es dedicava a la biblioteca i a dirigir la Revista. Evarist Fàbregas fou escollit administrador del grup de teatre del Centre i fins i tot ofereix 5.000 ptes. per reformar-lo. Els dos personatges reforcen l’amistat. Pere Cavallé ja no dubta que s’acabarà fent un teatre nou.
La compra
El 2015 elegeixen president del Centre de Lectura a Pere Cavallé Llagostera. El programa que es proposa és deixar d’anar de lloguer i mirar d’adquirir un local en propietat. Feia ja sis o set anys que s’havien cercat locals per lloguer i fins i tot per adquirir-ne. No se’n surten, però no paren, segueixen parlant-s’ho amb Evarist Fàbregas. Finalment, a la Junta els va semblar que el millor seria optar pel Palau dels Tamarit, on estaven.
Als sis o set mesos de ser president, Evarist Fàbregas comunica que ha comprat l’edifici del carrer Major 15, el Palau dels Tamarit. Joia plena! El cost és de 93.000 ptes. Se celebra amb un dinar on hi ha autoritats i gent notable. Gran joia!
L’escriptura es fa el 17/06/2016 amb el notari Loperena. El Sr. Fàbregas hi fa incloure dues clàusules. Primera: el local no es podrà vendre, ni hipotecar, ni fer-ne cap aval. Segona: en cas de dissolució del Centre, el local passaria a ser de l’Ajuntament.
Pere Cavallé, d’acord amb la Junta, en fa afegir una altra: en cas de que al Sr. Fàbregas per motius de desfeta econòmica li fos necessari, el Centre li passaria trimestralment una pensió del 5% del capital de compra.
Reconstrucció
Ja tenen local propi i cal reconstruir-lo. Fàbregas li diu: ja en parlarem!
No passa massa temps i ja es fan obres, sembla que donen prioritat al teatre i compra, amb les mateixes condicions, dues cases del carrer de l’Abadia per ampliar el teatre i que fos ben adequat per a l’època. Fàbregas fa aportacions econòmiques, al principi importants i més tard periòdiques de 25.000 i 50.000 ptes.
La reconstrucció va durar cinc anys i tres mesos. El president les va veure acabar i inaugurar. Era el 30 d’octubre del 1921. Acabava el mandat i havia aconseguit l’objectiu. A la darrera reunió general, el 16 de gener del 1922 comunica que Evarist Fàbregas havia aportat 1.006.519,75 ptes. Diners que s’havien dedicat tots a les obres.
Els dos personatges mantenen l’amistat
Al Sr. Fàbregas deixen d’anar-li bé els negocis i recorre al Centre per tal que faci efectiva la clàusula de rebre la dotació econòmica que figurava a l’escriptura. El tresorer de la nova Junta li contesta que hi havia algunes factures, que sumen 808,80 ptes., de quan administrava el teatre que no s’havien pagat. Fàbregas rep un gran disgust ja que desconeixia el fet i més quan tant havia aportat de forma desinteressada. Va rebre un cop baix per la forma en què li van fer la reclamació.
Anys més tard, Fàbregas encara va fer una mostra més del que estimava el seu Centre. En plena Guerra Civil, el 1937, l’aviació franquista va bombardejar Reus i una bomba va caure al Centre destruint la part central i va morir una bibliotecària. Ell va renunciar a la seva pensió per tal d’ajudar a reconstruir el Centre.
Realment van ser dos personatges que van estimar l’entitat.